Canvis

== Interregne o República (1649–1660) ==

== Interregne o República (1649–1660) ==

{{AP|Interregne anglés}}

{{AP|Interregne anglés}}

La república representava les aspiracions de la burguesia, d'una societat mercantilista puritana. La política passaria a ser en gran mesura imposta pels interessos comercials al Govern. Va significar el triumfo de la burguesia, l'acceptació de la seua moralitat, del principi de que els hòmens tenen dret a fer lo que se'ls antoixe en lo que és seu, que el benefici del capitaliste és també el benefici de la societat.

La república representava les aspiracions de la burguesia, d'una societat mercantilista puritana. La política passaria a ser en gran mesura imposta pels interessos comercials al Govern. Va significar el triumf de la burguesia, l'acceptació de la seua moralitat, del principi de que els hòmens tenen dret a fer lo que se'ls antoixe en lo que és seu, que el benefici del capitaliste és també el benefici de la societat.

=== Tercera guerra civil anglesa (1649–1651) ===

=== Tercera guerra civil anglesa (1649–1651) ===

La necessitat de que l'eixèrcit controlara la situació va provocar pronte que la República es convertira en una dictadura militar comandada per Cromwell baix el [[puritanisme]] intransigent. Va abolir la [[Cambra dels Lores]] i va centrar el seu poder en l'eixèrcit i la [[Cambra (Anglaterra)|Cambra]]. Una de les lleis més significatives d'este periodo varen ser les [[Actes de Navegació (Anglaterra)|Actes de Navegació]]. L'èxit de Cromwell es va deure a que va saber mantindre la pau i l'estabilitat, i a que va proporcionar els mijos necessaris per a la tolerància religiosa de grups no catòlics. Per això, els [[judeus]], que havien segut expulsats d'Anglaterra en [[1390]], varen poder retornar en [[1655]]. L'enèrgica política exterior de Cromwell i els èxits del [[Eixèrcit]] i la [[Royal Navy|Armada]] varen otorgar a Anglaterra un gran prestigi en l'estranger. Els anglesos, en aliança en [[França]], varen arrebatar [[Dunkerque]] a [[Espanya]] en [[1658]], obtenint aixina una plaça forta en el continent des d'on invadir [[Calais]], ciutat que Anglaterra havia perdut feya 100 anys.

La necessitat de que l'eixèrcit controlara la situació va provocar pronte que la República es convertira en una dictadura militar comandada per Cromwell baix el [[puritanisme]] intransigent. Va abolir la [[Cambra dels Lores]] i va centrar el seu poder en l'eixèrcit i la [[Cambra (Anglaterra)|Cambra]]. Una de les lleis més significatives d'este periodo varen ser les [[Actes de Navegació (Anglaterra)|Actes de Navegació]]. L'èxit de Cromwell es va deure a que va saber mantindre la pau i l'estabilitat, i a que va proporcionar els mijos necessaris per a la tolerància religiosa de grups no catòlics. Per això, els [[judeus]], que havien segut expulsats d'Anglaterra en [[1390]], varen poder retornar en [[1655]]. L'enèrgica política exterior de Cromwell i els èxits del [[Eixèrcit]] i la [[Royal Navy|Armada]] varen otorgar a Anglaterra un gran prestigi en l'estranger. Els anglesos, en aliança en [[França]], varen arrebatar [[Dunkerque]] a [[Espanya]] en [[1658]], obtenint aixina una plaça forta en el continent des d'on invadir [[Calais]], ciutat que Anglaterra havia perdut feya 100 anys.

No obstant la situació política va seguir inestable, #lo que va enfrontar al [[Lord Protector]] en el Parlament restringit del [[Protectorat]], que tractaven d'alterar els principis de la [[Constitució]] escrita. En [[1657]] va acceptar la [[Humil Petició i Consell]]: petició de crear una segona cambra parlamentària i potestat de nomenar al seu successor, pero no va acceptar el títul de rei. Despuix de la mort d'Oliver Cromwell en 1658 li va succeir el seu fill, [[Richard Cromwell]], qui no posseïa el carisma i el liderage que el seu pare, per #lo que va acabar renunciant. Aixina, el Parlament Llarc es va reunir i, baix l'impuls del general [[George Monck]], es va declarar rei d'Anglaterra a [[Carlos II d'Anglaterra|Carlos II]], terminant aixina la República i restaurant la monarquia.

No obstant la situació política va seguir inestable, lo que va enfrontar al [[Lord Protector]] en el Parlament restringit del [[Protectorat]], que tractaven d'alterar els principis de la [[Constitució]] escrita. En [[1657]] va acceptar la [[Humil Petició i Consell]]: petició de crear una segona cambra parlamentària i potestat de nomenar al seu successor, pero no va acceptar el títul de rei. Despuix de la mort d'Oliver Cromwell en [[1658]] li va succeir el seu fill, [[Richard Cromwell]], qui no posseïa el carisma i el liderage que el seu pare, per lo que va acabar renunciant. Aixina, el Parlament Llarc es va reunir i, baix l'impuls del general [[George Monck]], es va declarar rei d'Anglaterra a [[Carlos II d'Anglaterra|Carlos II]], terminant aixina la República i restaurant la monarquia.

[[Archiu:Charles II of England.png|thumb|250px|Carlos II restaura en el tro la dinastia Stuart.]]

[[Archiu:Charles II of England.png|thumb|250px|Carlos II restaura en el tro la dinastia Stuart.]]