Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
16 bytes afegits ,  09:46 18 oct 2016
sense resum d'edició
Llínea 9: Llínea 9:  
En [[1881]] va viajar a [[Roma]], a on va residir i va tindre el seu estudi durant casi dos décades. En un principi es mantenia com a pintor-aquareliste, lo que li permetia dedicar-se més lliurement a l'escultura. Des de Roma envià a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrit de 1884 l'escultura "Accidenti": un monaguillo que se ha quemado con el incensario que ha arrojado al suelo". Despuix de declarar-se deserta la 1ª medalla, li va ser concedida la 2ª, lo que va supondre el seu primer reconeiximent públic i una gran espenta per a la seua trayectòria artística.
 
En [[1881]] va viajar a [[Roma]], a on va residir i va tindre el seu estudi durant casi dos décades. En un principi es mantenia com a pintor-aquareliste, lo que li permetia dedicar-se més lliurement a l'escultura. Des de Roma envià a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrit de 1884 l'escultura "Accidenti": un monaguillo que se ha quemado con el incensario que ha arrojado al suelo". Despuix de declarar-se deserta la 1ª medalla, li va ser concedida la 2ª, lo que va supondre el seu primer reconeiximent públic i una gran espenta per a la seua trayectòria artística.
   −
En [[1887]] va alcançar la 1ª Medalla en l'Exposició Nacional en l'Estàtua del pintor [[José Ribera]] per al seu monument en Valéncia, en [[1895]] la Medalla d'Honor en l'Estàtua d'Antonio Trueba per al seu monument en [[Bilbao]], i en [[1900]] el mereixcut reconeiximent internacional en la Medalla d'Honor en l'[[Exposició Universal París]], a la que va presentar un important i variat conjunt d'obres entre les que destaquen el Mausoleu de Gayarre, l'Estàtua de Velázquez, el relleu Retrat de la Família Real i el Retrat del pintor Francisco Domingo.
+
En [[1887]] va alcançar la 1ª Medalla en l'Exposició Nacional en l'Estàtua del pintor [[José de Ribera|José Ribera]] per al seu monument en Valéncia, en [[1895]] la Medalla d'Honor en l'Estàtua d'Antonio Trueba per al seu monument en [[Bilbao]], i en [[1900]] el mereixcut reconeiximent internacional en la Medalla d'Honor en l'[[Exposició Universal París]], a la que va presentar un important i variat conjunt d'obres entre les que destaquen el Mausoleu de Gayarre, l'Estàtua de Velázquez, el relleu Retrat de la Família Real i el Retrat del pintor Francisco Domingo.
    
En [[1896]] es va establir en Madrit, encara que va mantindre uns anys el seu estudi romà. Entre [[1910]]-[[1912]] es va construir una casa-estudi en el carrer d'Abascal, per la que varen passar els personages més ilustres de la seua época, unes voltes per a posar per al mestre i unes atres per a participar en les animades tertúlies que allí s'organisaven. La llarga série de retrats i monuments que varen eixir de l'estudi d'Abascal constituïxen un testimoni excepcional d'aquella societat i de la seua época.
 
En [[1896]] es va establir en Madrit, encara que va mantindre uns anys el seu estudi romà. Entre [[1910]]-[[1912]] es va construir una casa-estudi en el carrer d'Abascal, per la que varen passar els personages més ilustres de la seua época, unes voltes per a posar per al mestre i unes atres per a participar en les animades tertúlies que allí s'organisaven. La llarga série de retrats i monuments que varen eixir de l'estudi d'Abascal constituïxen un testimoni excepcional d'aquella societat i de la seua época.
26 035

edicions

Menú de navegació