Canvis

Anglaterra també va tindre un millor panorama en comparació a atres nacions d'Europa. El [[Renaixença italiana]] havia aplegat al seu fi. França es va vore envolta en les seues pròpies batalles religioses, que només es varen resoldre en 1598 en el [[Edicte de Nantes]]. Un atre factor va ser l'expulsió dels anglesos dels seus últims llocs d'alvançada en el continent per part dels [[terç]]s espanyols, per lo que el conflicte de sigles entre França i Anglaterra es va suspendre en gran mesura durant la major part del regnat d'Isabel.

Anglaterra també va tindre un millor panorama en comparació a atres nacions d'Europa. El [[Renaixença italiana]] havia aplegat al seu fi. França es va vore envolta en les seues pròpies batalles religioses, que només es varen resoldre en 1598 en el [[Edicte de Nantes]]. Un atre factor va ser l'expulsió dels anglesos dels seus últims llocs d'alvançada en el continent per part dels [[terç]]s espanyols, per lo que el conflicte de sigles entre França i Anglaterra es va suspendre en gran mesura durant la major part del regnat d'Isabel.

L'únic gran rival va ser Espanya, contra la qual Anglaterra es va enfrontar en Europa i Amèrica en escaramusses que varen desembocar en la [[guerra anglo-espanyola de 1585-1604]]. Un intent de [[Felipe II d'Espanya]] per a invadir Anglaterra en la [[Armada Invencible|Armada Espanyola]] en 1588 va ser derrotat de pla, pero la marea de la guerra es va tornar contra Anglaterra en una expedició fracassada a [[Portugal]] i les [[@Azores]], la [[Invencible Anglesa|expedició de Drake-Norris de 1589]]. A partir de llavors, Espanya proporcionà cert respal als catòlics irlandesos en una rebelió contra el debilitat domini anglés, i les forces navals i terrestres espanyoles varen infringir una série de revessos contra les ofensives angleses. Açò va drenar tant la Facenda com l'economia angleses que havien segut tan cuidadosadament restaurades baix la guia prudent d'Isabel. L'expansió comercial i territorial angleses varen aplegar al seu llímit en la firma del [[Tractat de Londres (1604)|Tractat de Londres]] a l'any següent de la mort d'Isabel.

L'únic gran rival va ser Espanya, contra la qual Anglaterra es va enfrontar en Europa i Amèrica en escaramusses que varen desembocar en la [[guerra anglo-espanyola de 1585-1604]]. Un intent de [[Felipe II d'Espanya]] per a invadir Anglaterra en la [[Armada Invencible|Armada Espanyola]] en 1588 va ser derrotat de pla, pero la marea de la guerra es va tornar contra Anglaterra en una expedició fracassada a [[Portugal]] i les [[Azores]], la [[Invencible Anglesa|expedició de Drake-Norris de 1589]]. A partir de llavors, Espanya proporcionà cert respal als catòlics irlandesos en una rebelió contra el debilitat domini anglés, i les forces navals i terrestres espanyoles varen infringir una série de revessos contra les ofensives angleses. Açò va drenar tant la Facenda com l'economia angleses que havien segut tan cuidadosadament restaurades baix la guia prudent d'Isabel. L'expansió comercial i territorial angleses varen aplegar al seu llímit en la firma del [[Tractat de Londres (1604)|Tractat de Londres]] a l'any següent de la mort d'Isabel.

Durant este periodo, Anglaterra va tindre un govern centralisat, ben organisat i eficaç, en gran part resultat de les reformes de [[Enrique VII d'Anglaterra|Enrique VII]] i [[Enrique VIII]], aixina com els castics severs imposts per Isabel contra els dissidents. Econòmicament, el país va començar a beneficiar-se enormement de la nova era del comerç trasatlántic, el robo persistent del tesor espanyol per la [[pirateria]], i el tràfic d'esclaus africans.

Durant este periodo, Anglaterra va tindre un govern centralisat, ben organisat i eficaç, en gran part resultat de les reformes de [[Enrique VII d'Anglaterra|Enrique VII]] i [[Enrique VIII]], aixina com els castics severs imposts per Isabel contra els dissidents. Econòmicament, el país va començar a beneficiar-se enormement de la nova era del comerç trasatlántic, el robo persistent del tesor espanyol per la [[pirateria]], i el tràfic d'esclaus africans.

Isabel va instaurar un sistema definit com ''[[episcopalisme]]'', que prevea la formació de [[diòcesis]] en el territori estatal, en un [[bisbe]] al cap en funcions de control polític i religiós. Tal sistema va provocar diverses reaccions: els episcopalians, que ho recolzaven obertament, els presbiterians, que ho toleraven i els congregacionalistes que eren hostils.  

Isabel va instaurar un sistema definit com ''[[episcopalisme]]'', que prevea la formació de [[diòcesis]] en el territori estatal, en un [[bisbe]] al cap en funcions de control polític i religiós. Tal sistema va provocar diverses reaccions: els episcopalians, que ho recolzaven obertament, els presbiterians, que ho toleraven i els congregacionalistes que eren hostils.  

Entre els personages que varen constituir una amenaça per a Isabel I estava [[María Stuart]], reina de [[Escòcia]], catòlica, que es va vore obligada a fugir a Anglaterra pel tumult dels [[calvinistes]] dirigits per [[John Knox]]. Es va fer famosa per conspirar contra la reina d'Anglaterra, per #lo que va ser jujada, sentenciada a mort i decapitada en 1587 en el castell de Fotheringhay.

Entre els personages que varen constituir una amenaça per a Isabel I estava [[María Stuart]], reina de [[Escòcia]], catòlica, que es va vore obligada a fugir a Anglaterra pel tumult dels [[calvinistes]] dirigits per [[John Knox]]. Es va fer famosa per conspirar contra la reina d'Anglaterra, per lo que va ser jujada, sentenciada a mort i decapitada en 1587 en el castell de Fotheringhay.

== Impuls a l'activitat econòmica i potència naval ==

== Impuls a l'activitat econòmica i potència naval ==

Baix Isabel I varen rebre un impuls les activitats artesanals i manufactureres, a els que varen fer una important aportació als @prófugo polítics i religiosos vinguts dels [[Paisos Baixos]] i [[França]]. D'esta manera varen poder crear-se les bases per a una indústria nacional del vidre, la ceràmica, la [[seda]] i varen poder potenciar-se les exportacions de les #manufactura de llana, que anava a substituir a la de llana com a matèria primera; la [[bossa de Londres]].

Baix Isabel I varen rebre un impuls les activitats artesanals i manufactureres, a els que varen fer una important aportació als pròfucs polítics i religiosos vinguts dels [[Paisos Baixos]] i [[França]]. D'esta manera varen poder crear-se les bases per a una indústria nacional del vidre, la ceràmica, la [[seda]] i varen poder potenciar-se les exportacions de les manufactures de llana, que anava a substituir a la de llana com a matèria primera; la [[bossa de Londres]].

Durant el seu regnat es va reforçar la potència de la flota militar i mercantil del país: gràcies a la colaboració de corsaris com ''sir'' [[Francis Drake]], va cartografiar les colónies espanyoles, i va acumular grans riquees minant l'hegemonia espanyola, derrotant a la coneguda com [[Armada Invencible]] en [[1588]]. En el seu honor es va fundar en Amèrica del Nort una colónia: [[#Virginia]]. I, finalment, va constituir la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]].

Durant el seu regnat es va reforçar la potència de la flota militar i mercantil del país: gràcies a la colaboració de corsaris com ''sir'' [[Francis Drake]], va cartografiar les colónies espanyoles, i va acumular grans riquees minant l'hegemonia espanyola, derrotant a la coneguda com [[Armada Invencible]] en [[1588]]. En el seu honor es va fundar en Amèrica del Nort una colónia: [[Virginia]]. I, finalment, va constituir la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]].

== Desenroll cultural ==

== Desenroll cultural ==

{{AP|Lliteratura isabelina}}

{{AP|Lliteratura isabelina}}

El regnat d'Isabel no solament va sagellar l'aparició d'Anglaterra com a gran potència en l'escena europea, sino que va estar caracterisat per un gran desenroll cultural i civil, que ha passat a l'història com a "época isabelina". Tal florida es va donar en la lliteratura i principalment en el [[Teatre isabelí|teatre]], sobretot en [[William Shakespeare]], [[Christopher Marlowe]], [[Ben Jonson]], [[John Webster]], John Ford i uns atres. Gran desenroll va tindre també la música ([[William Byrd]], John Bull) i l'arquitectura, influïda per la [[Renaixença|cultura renaixentista]] italiana i de la #flamenc.

El regnat d'Isabel no solament va sagellar l'aparició d'Anglaterra com a gran potència en l'escena europea, sino que va estar caracterisat per un gran desenroll cultural i civil, que ha passat a l'història com a "época isabelina". Tal florida es va donar en la lliteratura i principalment en el [[Teatre isabelí|teatre]], sobretot en [[William Shakespeare]], [[Christopher Marlowe]], [[Ben Jonson]], [[John Webster]], John Ford i uns atres. Gran desenroll va tindre també la música ([[William Byrd]], John Bull) i l'arquitectura, influïda per la [[Renaixença|cultura renaixentista]] italiana i de la flamenca.

[[Categoria:Història de Regne Unit]]

[[Categoria:Història de Regne Unit]]