Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
40 bytes eliminats ,  16:49 17 oct 2016
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
{{distinguir|Public company}}
   
Una '''empresa pública''', '''corporació pública''', '''empresa estatal''' o '''societat estatal''' és aquella que és propietat del [[Estat]], siga este nacional, municipal o de qualsevol atre estrat administratiu, ya siga d'un modo total o parcial.<ref>Art.6.1. Text Refòs de la Llei General Presupostària.</ref> No obstant, la [[Unió Europea]] definix a una empresa pública com qualsevol empresa en la que els poders públics puguen eixercir, directa o indirectament, una influència dominant en raó de la propietat, de la participació financera o de les normes que les rigen.{{*cr}}  
 
Una '''empresa pública''', '''corporació pública''', '''empresa estatal''' o '''societat estatal''' és aquella que és propietat del [[Estat]], siga este nacional, municipal o de qualsevol atre estrat administratiu, ya siga d'un modo total o parcial.<ref>Art.6.1. Text Refòs de la Llei General Presupostària.</ref> No obstant, la [[Unió Europea]] definix a una empresa pública com qualsevol empresa en la que els poders públics puguen eixercir, directa o indirectament, una influència dominant en raó de la propietat, de la participació financera o de les normes que les rigen.{{*cr}}  
   Llínea 21: Llínea 20:  
  bàsics que deuen alcançar les accions de l'empresa pública són {{cita requerida}}:
 
  bàsics que deuen alcançar les accions de l'empresa pública són {{cita requerida}}:
   −
* Efectes sobre la [[distribució de la renda]].
+
*Efectes sobre la [[distribució de la renda]].
* Efectes [[Macroeconomia|macroeconòmics]].
+
*Efectes [[Macroeconomia|macroeconòmics]].
* [[Eficiència]] econòmica.
+
*[[Eficiència]] econòmica.
* [[Rendabilitat social|Rendabilitat]].
+
*[[Rendabilitat social|Rendabilitat]].
    
==== Rendabilitat ====
 
==== Rendabilitat ====
Llínea 39: Llínea 38:     
Este modo d'actuació és el que tradicionalment ve a aplicar-se al transport colectiu. L'ordenació de preferències en este terreny acostuma a véncer-se a favor de la distribució i en contra de la rendabilitat, en arguments que inclouen també costs privats i socials de la congestió. El risc més greu en que s'incorre en este cas radica que si no s'especifica molt clarament la quantia (implícita o explícita) de la subvenció i quí i cóm va a satisfer-la, la quantia del dèficit pot fer-se absolutament *inmanejable, #lo que afecta de forma definitiva també a l'eficiència tecnològica i de gestió.
 
Este modo d'actuació és el que tradicionalment ve a aplicar-se al transport colectiu. L'ordenació de preferències en este terreny acostuma a véncer-se a favor de la distribució i en contra de la rendabilitat, en arguments que inclouen també costs privats i socials de la congestió. El risc més greu en que s'incorre en este cas radica que si no s'especifica molt clarament la quantia (implícita o explícita) de la subvenció i quí i cóm va a satisfer-la, la quantia del dèficit pot fer-se absolutament *inmanejable, #lo que afecta de forma definitiva també a l'eficiència tecnològica i de gestió.
  −
  −
  −
  −
  −
      
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Menú de navegació