Llínea 15: |
Llínea 15: |
| El seu pare va ser un fabricant de [[peluca]]s, en el temps es va convertir en [[Barber|barber]]. | | El seu pare va ser un fabricant de [[peluca]]s, en el temps es va convertir en [[Barber|barber]]. |
| | | |
− | La seua mare, Mary Marshall, una ama, va ser perdent la seua estabilitat mental paulatinament sent jove, potser per la mort de la germana menuda de Turner, en [[1786]]. Ella va morir en [[1804]], reclosa en un [[psiquiàtric]]<ref name="conf">{{cita web |url=http://www.revistaperito.com/Lacuarelainglesa.htm |título=Conferencia sobre la acuarela inglesa |fechaacceso=21 de mayo de 2010 |idioma= }}</ref>. | + | La seua mare, Mary Marshall, una ama, va ser perdent la seua estabilitat mental paulatinament sent jove, potser per la mort de la germana menuda de Turner, en [[1786]]. Ella va morir en [[1804]], reclosa en un [[psiquiàtric]]<ref name="conf">{{Cita web | url= http://www.revistaperito.com/Lacuarelainglesa.htm |título= Conferencia sobre la acuarela inglesa |fechaacceso=21 de mayo de 2010 |idioma= }}</ref>. |
| | | |
| Possiblement esta situació va conduir a que el jove Turner fora enviat en [[1785]] en el seu tio matern a [[Brentford]], un chicotet poble a l'oest de [[Londres]], prop del [[riu Tàmesis]]. Allí Turner va mostrar per primera volta el seu interés per la pintura. Un any despuix va assistir a l'escola en [[Margate]], en [[Kent]], a l'est de Londres, en l'àrea del [[estuari del Tàmesis]]. En aquells dies ya havia realisat vàries obres, que varen ser exhibides en l'expositor del comerç del seu pare. | | Possiblement esta situació va conduir a que el jove Turner fora enviat en [[1785]] en el seu tio matern a [[Brentford]], un chicotet poble a l'oest de [[Londres]], prop del [[riu Tàmesis]]. Allí Turner va mostrar per primera volta el seu interés per la pintura. Un any despuix va assistir a l'escola en [[Margate]], en [[Kent]], a l'est de Londres, en l'àrea del [[estuari del Tàmesis]]. En aquells dies ya havia realisat vàries obres, que varen ser exhibides en l'expositor del comerç del seu pare. |
Llínea 33: |
Llínea 33: |
| [[Archiu:Shipwreck turner.jpg|thumb|300px|right|''El naufragi'', oli sobre llenç.]] | | [[Archiu:Shipwreck turner.jpg|thumb|300px|right|''El naufragi'', oli sobre llenç.]] |
| | | |
− | Conforme envellia, Turner es va tornar més excèntric. Va tindre pocs amics, llevat el seu pare, que va conviure en ell trenta anys, assistint-li eventualment en el seu estudi. El seu pare va morir en [[1829]], lo que li va produir una fonda impressió, per la que va entrar en [[depressió]]<ref>{{cita web |url=http://www.artexpertswebsite.com/pages/artists/turner.php |título=Joseph Mallord William Turner |fechaacceso=21 de mayo de 2010 |idioma=inglés }}</ref>. | + | Conforme envellia, Turner es va tornar més excèntric. Va tindre pocs amics, llevat el seu pare, que va conviure en ell trenta anys, assistint-li eventualment en el seu estudi. El seu pare va morir en [[1829]], lo que li va produir una fonda impressió, per la que va entrar en [[depressió]]<ref>{{Cita web |url=http://www.artexpertswebsite.com/pages/artists/turner.php |título=Joseph Mallord William Turner |fechaacceso=21 de mayo de 2010 |idioma=inglés }}</ref>. |
| | | |
| Va morir en la seua casa en Cheyne Walk, en [[Kensington i Chelsea|Chelsea]], Londres, el 19 de decembre de 1851. Segons els seus desijos, va ser enterrat en la [[catedral]] de S. Pablo (St Paul's Cathedral), on descansa al costat de Sir Joshua Reynolds. La seua última exposició en la Real Acadèmia va ser en [[1850]]<ref name=conf/>. | | Va morir en la seua casa en Cheyne Walk, en [[Kensington i Chelsea|Chelsea]], Londres, el 19 de decembre de 1851. Segons els seus desijos, va ser enterrat en la [[catedral]] de S. Pablo (St Paul's Cathedral), on descansa al costat de Sir Joshua Reynolds. La seua última exposició en la Real Acadèmia va ser en [[1850]]<ref name=conf/>. |
Llínea 48: |
Llínea 48: |
| En els seus últims anys, va amprar cada volta menys olis, i es va centrar en la llum pura, en els colors del reflex. Eixemples d'este estil tardà són visibles en ''[[Pluja, vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l'Oest|Pluja, vapor i velocitat]]'' pintat en ([[1844]]), a on els objectes són vagament reconeixibles. | | En els seus últims anys, va amprar cada volta menys olis, i es va centrar en la llum pura, en els colors del reflex. Eixemples d'este estil tardà són visibles en ''[[Pluja, vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l'Oest|Pluja, vapor i velocitat]]'' pintat en ([[1844]]), a on els objectes són vagament reconeixibles. |
| | | |
− | Turner, junt en [[John Constable]], va ser un estandart de la pintura anglesa en els seus últims anys<ref>http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/pintura-britanica-de-hogarth-a-turner/</ref>, i va ser popular en [[França]] també. Els impressionistes varen estudiar cuidadosadament les seues tècniques, per a dilucidar el poder dels seus llenços. En l'era del [[art modern]], fins al [[art abstracte]] s'ha vist influenciat per ell<ref>{{cita web |url=http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/sociedad/claude-monet-impresionista-y-abstracto |título=Claude Monet, impresionista y abstracto |fechaacceso=21 de mayo de 2010|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/sociedad/claude-monet-impresionista-y-abstracto|fechaarchivo=24 de noviembre de 2015}}</ref>. | + | Turner, junt en [[John Constable]], va ser un estandart de la pintura anglesa en els seus últims anys<ref>http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/pintura-britanica-de-hogarth-a-turner/</ref>, i va ser popular en [[França]] també. Els impressionistes varen estudiar cuidadosadament les seues tècniques, per a dilucidar el poder dels seus llenços. En l'era del [[art modern]], fins al [[art abstracte]] s'ha vist influenciat per ell<ref>{{Cita web |url=http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/sociedad/claude-monet-impresionista-y-abstracto |título=Claude Monet, impresionista y abstracto |fechaacceso=21 de mayo de 2010|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/sociedad/claude-monet-impresionista-y-abstracto|fechaarchivo=24 de noviembre de 2015}}</ref>. |
| | | |
− | S'ha sugerit que els alts nivells de cendra en l'atmòsfera durant [[1816]] varen poder inspirar el treball de Turner<ref>{{cita web |url=http://www.meteored.com/ram/354/volcanes-y-clima-1816-un-ano-sin-verano-en-el-hemisferio-norte/ |título=Volcanes y clima. 1816, un año sin verano en el Hemisferio Norte |fechaacceso=21 de mayo de 2010 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.theartwolf.com/turner_biography_es.htm |título=MAESTRO DE ATMÓSFERAS - William Turner |fechaacceso=21 de mayo de 2010 }}</ref>. | + | S'ha sugerit que els alts nivells de cendra en l'atmòsfera durant [[1816]] varen poder inspirar el treball de Turner<ref>{{Cita web |url=http://www.meteored.com/ram/354/volcanes-y-clima-1816-un-ano-sin-verano-en-el-hemisferio-norte/ |título=Volcanes y clima. 1816, un año sin verano en el Hemisferio Norte |fechaacceso=21 de mayo de 2010 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.theartwolf.com/turner_biography_es.htm |título=MAESTRO DE ATMÓSFERAS - William Turner |fechaacceso=21 de mayo de 2010 }}</ref>. |
| | | |
| == Obres selectes == | | == Obres selectes == |
Llínea 83: |
Llínea 83: |
| | | |
| El director britànic [[Mike Leigh]] va escriure i va dirigir ''[[Mr. Turner (película)|Mr. Turner]]'', un biopic sobre els últims anys de la vida de Turner, película estrenada en [[2014]]. El film va ser protagonisat per [[Timothy Spall]] en el paper de Turner, Dorothy Atkinson, Marion Bailey, i Paul Jesson, i va ser nominada a la [[Palma d'Or]] en el [[Festival de Cannes]] de 2014, guanyant Spall el premi al millor actor. | | El director britànic [[Mike Leigh]] va escriure i va dirigir ''[[Mr. Turner (película)|Mr. Turner]]'', un biopic sobre els últims anys de la vida de Turner, película estrenada en [[2014]]. El film va ser protagonisat per [[Timothy Spall]] en el paper de Turner, Dorothy Atkinson, Marion Bailey, i Paul Jesson, i va ser nominada a la [[Palma d'Or]] en el [[Festival de Cannes]] de 2014, guanyant Spall el premi al millor actor. |
| + | |
| == Referències == | | == Referències == |
| <references/> | | <references/> |
| | | |
| == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
− | * {{cita llibre| apellidos = PIPER| nombre = David | título = The illustrated history of art| año = 2004| editorial = Londres: Bounty Books| id = ISBN 0-7537-0908-2}} | + | * {{Ref-llibre| cognom= PIPER| nom= David | títol= The illustrated history of art| data= 2004| editorial = Londres: Bounty Books| isbn = 0-7537-0908-2}} |
− | * {{cita llibre| apellidos = ROBB| nombre = David| título = The Harper History of Painting: The Occidental Tradition| año = 1951| editorial = Nueva York: Harper & Brothers| id = {{OCLC|517655}}}} | + | * {{cita llibre| cognom= ROBB| nom= David| títol = The Harper History of Painting: The Occidental Tradition| data= 1951| editorial = Nueva York: Harper & Brothers| id = {{OCLC|517655}}}} |
| | | |
| [[Categoria:Pintors]] | | [[Categoria:Pintors]] |