Canvis

[[Archiu:United States (+overseas), administrative divisions - de - colored (zoom).svg|thumb|350px|Els Estats Units y les seues posesions ultramarines.]]

[[Archiu:United States (+overseas), administrative divisions - de - colored (zoom).svg|thumb|350px|Els Estats Units y les seues posesions ultramarines.]]

'''[[Estats Units d'Amèrica]]''' és un país situat casi en la seua totalitat en [[Amèrica del Nort]], al sur de [[Canadà]] i al nort de [[Mèxic]]. Posseïx també un estat [[insular]] ([[Hawái]]) i varis territoris en [[Oceania]] i en el [[Mar Carib|Carib]].

'''[[EE.UU.|Estats Units d'Amèrica]]''' és un país situat casi en la seua totalitat en [[Amèrica del Nort]], al sur de [[Canadà]] i al nort de [[Mèxic]]. Posseïx també un estat [[insular]] ([[Hawái]]) i varis territoris en [[Oceania]] i en el [[Mar Carib|Carib]].

Les divisions polític-administratives del país són les molt diverses entitats subnacionals que juntes conformen els Estats Units. La divisió principal és el [[Estat federat|estat]]. Els governs federals i estatals d'els Estats Units operen dins d'un sistema de sobirania en paralel, per #lo que els estats no són tècnicament «divisions» creades ''dins'' d'els Estats Units, sino més be les unitats que, junt en el [[districte federal]] i els atres [[Territori nacional|territoris administrats]] pel govern federal, ''componen'' a els Estats Units.

Les divisions polític-administratives del país són les molt diverses entitats subnacionals que juntes conformen els Estats Units. La divisió principal és el [[Estat federat|estat]]. Els governs federals i estatals d'els Estats Units operen dins d'un sistema de sobirania en paralel, per lo que els estats no són tècnicament «divisions» creades ''dins'' d'els Estats Units, sino més be les unitats que, junt en el [[districte federal]] i els atres [[Territori nacional|territoris administrats]] pel govern federal, ''componen'' a els Estats Units.

Els estats solen subdividir-se en [[Comtats d'els Estats Units|comtats]]. En Louisiana s'utilisa el terme [[Parròquia (civil)|parish]] (parròquia) i en Alaska s'utilisa el terme [[Burgo|borough]] (burc), per lo que per a efectes de censos dits térmens són equivalents a comtats en eixos estats.

Els estats solen subdividir-se en [[Comtats d'els Estats Units|comtats]]. En [[Louisiana]] s'utilisa el terme [[Parròquia (civil)|parish]] (parròquia) i en [[Alaska]] s'utilisa el terme [[Burgo|borough]] (burc), per lo que per a efectes de censos dits térmens són equivalents a comtats en eixos estats.

Els comtats i els equivalents a comtats poden subdividir-se en [[Municipi (Estats Units)|townships]] (municipis). En [[Nova Anglaterra]] i Nova York les ciutats són tractades de forma similar a municipis per la [[Oficina del Cens d'Estats Units]]. Ciutats i municipis s'utilisen com a subdivisions de comtats en 20 estats, principalment en el nort-est i mig oest del país.<ref name=census>{{cita web |url=http://www.census.gov/prod/2005pubs/gc021x2.pdf |título=Individual State Descriptions |fechaacceso=22 de enero de 2014 |obra=2002 Census of Governments |idioma=inglés |formato=PDF}}</ref>

Els comtats i els equivalents a comtats poden subdividir-se en [[Municipi (Estats Units)|townships]] (municipis). En [[Nova Anglaterra]] i [[Nova York]] les ciutats són tractades de forma similar a municipis per l'[[Oficina del Cens d'Estats Units]]. Ciutats i municipis s'utilisen com a subdivisions de comtats en 20 estats, principalment en el nort-est i mig oest del país.<ref name=census>{{cita web |url=http://www.census.gov/prod/2005pubs/gc021x2.pdf |título=Individual State Descriptions |fechaacceso=22 de enero de 2014 |obra=2002 Census of Governments |idioma=inglés |formato=PDF}}</ref>

   

   

Els centres de població poden estar organisats en ciutats incorporades, viles, llogarets i atres tipos de [[municipalitat]]és. Els municipis estan normalment subordinats al govern del comtat, en algunes excepcions. Certes ciutats, per eixemple, s'han fusionat en el govern del seu comtat formant aixina les [[Ciutat-comtat consolidada|ciutats-comtats consolidats]]. En #Virginia les ciutats [[Ciutat independent|són totalment independents]] del comtat en el que d'atro modo serien una part. En alguns estats, especialment en Nova Anglaterra, les ciutats constituïxen l'unitat primària dels governs locals per baix del nivell estatal, en alguns casos eliminant per complet la necessitat del comtat.

Els centres de població poden estar organisats en ciutats incorporades, viles, llogarets i atres tipos de [[municipalitat]]és. Els municipis estan normalment subordinats al govern del comtat, en algunes excepcions. Certes ciutats, per eixemple, s'han fusionat en el govern del seu comtat formant aixina les [[Ciutat-comtat consolidada|ciutats-comtats consolidats]]. En [[Virginia]] les ciutats [[Ciutat independent|són totalment independents]] del comtat en el que d'atro modo serien una part. En alguns estats, especialment en Nova Anglaterra, les ciutats constituïxen l'unitat primària dels governs locals per baix del nivell estatal, en alguns casos eliminant per complet la necessitat del comtat.

Fòra dels Estats, atres divisions inclouen el [[districte federal]], àrees insulars administrats pel govern federal, i les reserves índies americanes. El Govern Federal també manté la jurisdicció exclusiva sobre les instalacions militars i les embaixades i consulats nortamericans que es troben en paisos estrangers. Existixen atres divisions especials distints dels de la gobernanza general, eixemples dels quals inclouen els districtes de conservació i els [[Districtes congresionals|districtes del Congrés]].

Fòra dels Estats, atres divisions inclouen el [[districte federal]], àrees insulars administrats pel govern federal, i les reserves índies americanes. El Govern Federal també manté la jurisdicció exclusiva sobre les instalacions militars i les embaixades i consulats nortamericans que es troben en paisos estrangers. Existixen atres divisions especials distints dels de la gobernanza general, eixemples dels quals inclouen els districtes de conservació i els [[Districtes congresionals|districtes del Congrés]].

L'unitat polític-administrativa primària d'els Estats Units és el [[Estat federat|estat]]. Segons numeroses decisions de la Cort Suprema, els 50 estats individuals i els Estats Units en el seu conjunt, són cadascun de jurisdicció sobirana. Els [[Tretze Colónies|13 estats originals]] varen declarar la seua independència del [[Imperi britànic]] en 1776. En 1777 varen establir un govern conjunt baix els [[Artículs de la Confederació]]. La [[Constitució d'els Estats Units]] va reemplaçar els artículs en 1789. La constitució establix l'autoritat del [[govern federal d'els Estats Units]], que inclou el poder de falcar moneda i el maneig de la política exterior. Aixina mateix, la constitució manté la sobirania de cada Estat. La Dècima Esmena de la constitució reforça l'idea de sobirania paralela, declarant que els poders no delegats al govern federal són retinguts pels estats.

L'unitat polític-administrativa primària d'els Estats Units és el [[Estat federat|estat]]. Segons numeroses decisions de la Cort Suprema, els 50 estats individuals i els Estats Units en el seu conjunt, són cadascun de jurisdicció sobirana. Els [[Tretze Colónies|13 estats originals]] varen declarar la seua independència del [[Imperi britànic]] en 1776. En 1777 varen establir un govern conjunt baix els [[Artículs de la Confederació]]. La [[Constitució d'els Estats Units]] va reemplaçar els artículs en 1789. La constitució establix l'autoritat del [[govern federal d'els Estats Units]], que inclou el poder de falcar moneda i el maneig de la política exterior. Aixina mateix, la constitució manté la sobirania de cada Estat. La Dècima Esmena de la constitució reforça l'idea de sobirania paralela, declarant que els poders no delegats al govern federal són retinguts pels estats.

Els 37 estats adicionals varen ser admesos en l'Unió per actes del [[Congrés d'els Estats Units]], començant en Vermont en 1791 i terminant en *Hawái en 1959.

Els 37 estats adicionals varen ser admesos en l'Unió per actes del [[Congrés d'els Estats Units]], començant en Vermont en [[1791]] i terminant en *Hawái en [[1959]].

La Cort Suprema d'els Estats Units en el [[cas Texas contra *White]] va sostindre que els estats no tenen el dret a la secessió, encara que permetia certa possibilitat de la *divisibilidad «a través de la revolució, o per mig del consentiment dels atres Estats».<ref>{{cita web |url=http://books.google.com/books?id=-IjHbPvp1W0C |título=Creating New States: Theory and Practice of Secession |fechaacceso=22 de enero de 2014 |idioma=inglés |autor=Aleksandar Pavković, Peter Radan |editorial=Ashgate Publishing |año=2007 |página=222}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.law.cornell.edu/supct/html/historics/USSC_CR_0074_0700_ZO.html |título=Texas v. White |fechaacceso=22 de enero de 2014 |obra=74 U.S. 700 (1868) en la colección de la Escuela de Leyes de la Universidad de Cornell |idioma=inglés}}</ref>

La Cort Suprema d'els Estats Units en el [[cas Texas contra *White]] va sostindre que els estats no tenen el dret a la secessió, encara que permetia certa possibilitat de la *divisibilidad «a través de la revolució, o per mig del consentiment dels atres Estats».<ref>{{cita web |url=http://books.google.com/books?id=-IjHbPvp1W0C |título=Creating New States: Theory and Practice of Secession |fechaacceso=22 de enero de 2014 |idioma=inglés |autor=Aleksandar Pavković, Peter Radan |editorial=Ashgate Publishing |año=2007 |página=222}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.law.cornell.edu/supct/html/historics/USSC_CR_0074_0700_ZO.html |título=Texas v. White |fechaacceso=22 de enero de 2014 |obra=74 U.S. 700 (1868) en la colección de la Escuela de Leyes de la Universidad de Cornell |idioma=inglés}}</ref>