Canvis

[[Archiu:Akropolis by Leo von Klenze.jpg|thumb|300px|Representació de l'[[Acròpolis d'Atenes]] per l'arquitecte i pintor [[Leo von Klenze]].]]

[[Archiu:Akropolis by Leo von Klenze.jpg|thumb|300px|Representació de l'[[Acròpolis d'Atenes]] per l'arquitecte i pintor [[Leo von Klenze]].]]

L''''arquitectura neoclàssica''' és un [[història de l'arquitectura|estile arquitectònic]] que va produir el moviment [[neoclàssic]] que va començar a mitan del [[sigle XVIII]], per una reacció contra l'estil [[barroc]] d'ornamentació naturalista aixina com pel resultat d'algunes traces clasicistes naixcuts en el [[barroc]] tardà. Es va prolongar durant el [[sigle XIX]], confluint a partir de llavors en atres tendències, com l'[[arquitectura historicista]] i l'[[arquitectura eclèctica|eclecticisme arquitectònic]].  

L''''arquitectura neoclàssica''' és un [[història de l'arquitectura|estil arquitectònic]] que va produir el moviment [[neoclàssic]] que va començar a mitan del [[sigle XVIII]], per una reacció contra l'estil [[barroc]] d'ornamentació naturalista aixina com pel resultat d'algunes traces clasicistes naixcuts en el [[barroc]] tardà. Es va prolongar durant el [[sigle XIX]], confluint a partir de llavors en atres tendències, com l'[[arquitectura historicista]] i l'[[arquitectura eclèctica|eclecticisme arquitectònic]].  

Alguns historiadors denominen el periodo de l'arquitectura neoclàssica de la primera mitat del sigle XIX com a ''classicisme romàntic'', a pesar de l'[[oxímoron]] (oposició de térmens), ya que, ademés de coincidir en el temps en el [[romanticisme]], estilísticament compartix traces en l'estètica romàntica, al afegir certa expressivitat i esperit exaltat a la senzillea i claritat de les estructures [[clàssica]]s [[grecorromanes]]<ref>J. Maroto (2009) ''Historia del Arte'', Casals, pg. 290-291.</ref>.

Alguns historiadors denominen el periodo de l'arquitectura neoclàssica de la primera mitat del sigle XIX com a ''classicisme romàntic'', a pesar de l'[[oxímoron]] (oposició de térmens), ya que, ademés de coincidir en el temps en el [[romanticisme]], estilísticament compartix traces en l'estètica romàntica, al afegir certa expressivitat i esperit exaltat a la senzillea i claritat de les estructures [[clàssica]]s [[grecorromanes]]<ref>J. Maroto (2009) ''Historia del Arte'', Casals, pg. 290-291.</ref>.