Llínea 60: |
Llínea 60: |
| ==Monuments== | | ==Monuments== |
| ===Monumentos religiosos=== | | ===Monumentos religiosos=== |
− | *'''ermita de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet'''. | + | *'''Ermita de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet'''. |
| [[Image:Tavernes Blanques ermita de la Mare de Deu del Carraixet.JPG|thumb|160px|<center>Ermita del Carraixet</center>]] | | [[Image:Tavernes Blanques ermita de la Mare de Deu del Carraixet.JPG|thumb|160px|<center>Ermita del Carraixet</center>]] |
| En el [[sigle XV]], despuix de les eixecucions públiques en la Plaça del Mercat de Valéncia, els cadàvers dels ajusticiats es traslladaven a un cementeri al marge del barranc de Carraixet, a on eren esposats. Una vegada a l'any, membres de la Confraria de la Mare de Deu dels Sants Inocents Màrtirs, creada per privilegi real el [[14 de giner]] de [[1414]], procedien a la sepultura de les despulles. | | En el [[sigle XV]], despuix de les eixecucions públiques en la Plaça del Mercat de Valéncia, els cadàvers dels ajusticiats es traslladaven a un cementeri al marge del barranc de Carraixet, a on eren esposats. Una vegada a l'any, membres de la Confraria de la Mare de Deu dels Sants Inocents Màrtirs, creada per privilegi real el [[14 de giner]] de [[1414]], procedien a la sepultura de les despulles. |
| | | |
− | Fins als anys 20 del [[sigle XX]], la partida en qüestió, denominada " dels Desamparats" pertanyia al terme municipal de [[Alboraya]], d'a on va ser segregada per Real Decret <ref>Gaseta de [[Madrit]] núm 305, [[1 de novembre]] de [[1925]], p. 604</ref>. La intermediació de Juan Bautista Benlloch i Viu (el Cardenal Benlloch) la família materna del qual era originària de Tavernes, va resultar determinant. | + | Fins als anys 20 del [[sigle XX]], la partida en qüestió, denominada " dels Desamparats" pertanyia al terme municipal d'[[Alboraya]], d'a on va ser segregada per Real Decret <ref>Gaseta de [[Madrit]] núm 305, [[1 de novembre]] de [[1925]], p. 604</ref>. L'intermediació de Juan Bautista Benlloch i Viu (el Cardenal Benlloch) la família materna del qual era originària de Tavernes, va resultar determinant. |
| | | |
− | L'edifici actual de l'ermita data del [[sigle XVII]]. Les seues dos campanes Caterina varen ser foses en [[1716]] <ref>Inventari general de campanes de la [[Comunitat Valenciana]] per poblacions</ref>. La confraria, les pràctiques caritatives de la qual varen cessar en [[1790]], seguix viva, i conte en l'actualitat en uns 800 confrares. Celebren cult a la Mare de Deu dels Desamparats del Carraixet, representada per una talla de [[fusta]] policromada creada en [[1939]] per l'escultor valencià [[Pius Mollar Franch]] (Valéncia, 1878-28 d'agost de 1953)<ref>Agramunt Lacruz, Francisco: Diccionari d'artistes valencians del [[sigle XX]]. Valéncia, Albatros, 1999.</ref>, el dia [[16 d'agost]] de cada any. | + | L'edifici actual de l'ermita data del [[sigle XVII]]. Les seues dos campanes Caterina varen ser foses en [[1716]] <ref>Inventari general de campanes de la [[Comunitat Valenciana]] per poblacions</ref>. La confraria, les pràctiques caritatives de la qual varen cessar en [[1790]], seguix viva, i conte en l'actualitat en uns 800 confrares. Celebren cult a la Mare de Deu dels Desamparats del Carraixet, representada per una talla de [[fusta]] policromada creada en [[1939]] per l'escultor valencià [[Pio Mollar Franch]] (Valéncia, 1878-28 d'agost de 1953)<ref>Agramunt Lacruz, Francisco: Diccionari d'artistes valencians del [[sigle XX]]. Valéncia, Albatros, 1999.</ref>, el dia [[16 d'agost]] de cada any. |
| | | |
− | Ademés de l'ermita, la parròquia de Tavernes Blanques, instaurada en [[1631]] per desmembrant de la de Sant Llorenç de Valéncia, se dedica a la invocació de la Santíssima Trinitat. El temple, diverses vegades destruït en la seua seu original, es va reconstruir entre [[1948]] i [[1968]] en la seua ubicació actual. Passa un [[riu]] cridat Benet XVI. | + | Ademés de l'ermita, la parròquia de Tavernes Blanques, instaurada en [[1631]] per desmembrant de la de Sant Llorenç de Valéncia, se dedica a l'invocació de la Santíssima Trinitat. El temple, diverses vegades destruït en la seua sèu original, es va reconstruir entre [[1948]] i [[1968]] en la seua ubicació actual. Passa un [[riu]] cridat Benet XVI. |
| | | |
| ===Monumentos Civiles=== | | ===Monumentos Civiles=== |