Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes eliminats ,  18:46 9 oct 2016
m
Llínea 62: Llínea 62:  
En [[1394]], un grup de vassalls otomans en els Balcans varen renunciar al seu vassallage.<ref name="Fostikov5253">{{harvnb|Fostikov|2002|pp=52-53}}.</ref> Encara que Marko no estava entre ells, els seus germans menors Andrijaš i Dmitar es varen negar a permanéixer baix el domini turc. Ells varen emigrar al [[Regne d'Hongria (medieval)|regne d'Hongria]], i varen entrar al servici del rei [[Segismundo de Luxemburc|Segismundo]]. Varen viajar a través de Ragusa, a on varen retirar dos terços del depòsit del seu difunt pare de 96.73 quilograms (213,3 lliures) d'[[argent]], i varen deixar el terç restant per al seu germà. Encara que Andrijaš i Dmitar varen ser els primers nobles serbis en emigrar a Hongria, la migració sèrbia cap al nort continuaria durant l'ocupació otomana.<ref name="Fostikov5253">{{harvnb|Fostikov|2002|pp=52-53}}.</ref>  
 
En [[1394]], un grup de vassalls otomans en els Balcans varen renunciar al seu vassallage.<ref name="Fostikov5253">{{harvnb|Fostikov|2002|pp=52-53}}.</ref> Encara que Marko no estava entre ells, els seus germans menors Andrijaš i Dmitar es varen negar a permanéixer baix el domini turc. Ells varen emigrar al [[Regne d'Hongria (medieval)|regne d'Hongria]], i varen entrar al servici del rei [[Segismundo de Luxemburc|Segismundo]]. Varen viajar a través de Ragusa, a on varen retirar dos terços del depòsit del seu difunt pare de 96.73 quilograms (213,3 lliures) d'[[argent]], i varen deixar el terç restant per al seu germà. Encara que Andrijaš i Dmitar varen ser els primers nobles serbis en emigrar a Hongria, la migració sèrbia cap al nort continuaria durant l'ocupació otomana.<ref name="Fostikov5253">{{harvnb|Fostikov|2002|pp=52-53}}.</ref>  
   −
En [[1395]] els turcs varen atacar [[Principat de Valàquia|Valàquia]] per a castigar al seu governant, [[Mircea I de Valàquia|Mircea I]], per les seues incursions en el seu territori.<ref name="Fine424">{{harvnb|Fine|1994|p=424}}.</ref> Tres vassalls serbis varen combatre en el bando otomà: Marko, Constantí Dragaš i [[Esteban Lazarević]] (fill i hereu de Lazar). La [[batalla de Rovine]] va ocórrer el [[17 de maig]] de [[1395]], va anar un triumfo per als vàlacs; Mrnjavčević i Dragaš varen morir. Despuix de les seues morts els turcs varen anexar les seues terres, combinant-los en una província otomana centrada en [[Kyustendil]].<ref name="Fine424">{{harvnb|Fine|1994|p=424}}.</ref> Trentassís anys despuix de la batalla, [[Constantí de Kostenets|Constantí el Filòsof]] va escriure la ''Biografia del Déspota Esteban Lazarević'' i va registrar lo que Marko Mrnjavčević va dir a Dragaš en la vespra de la batalla: «Li demane al Senyor ajudar als cristians, no importa si soc el primer en morir en esta guerra».<ref name="Konstantin">{{harvnb|Konstantin|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/liturgicka/konstantin-zitije_desp_stefana_c.html О погибији краља Марка и Константина Драгаша]}}.</ref>
+
En [[1395]] els turcs varen atacar [[Principat de Valàquia|Valàquia]] per a castigar al seu governant, [[Mircea I de Valàquia|Mircea I]], per les seues incursions en el seu territori.<ref name="Fine424">{{harvnb|Fine|1994|p=424}}.</ref> Tres vassalls serbis varen combatre en el bando otomà: Marko, Constantí Dragaš i [[Esteban Lazarević]] (fill i hereu de Lazar). La [[batalla de Rovine]] va ocórrer el [[17 de maig]] de [[1395]], va ser un triumf per als vàlacs; Mrnjavčević i Dragaš varen morir. Despuix de les seues morts els turcs varen anexar les seues terres, combinant-los en una província otomana centrada en [[Kyustendil]].<ref name="Fine424">{{harvnb|Fine|1994|p=424}}.</ref> Trentassís anys despuix de la batalla, [[Constantí de Kostenets|Constantí el Filòsof]] va escriure la ''Biografia del Déspota Esteban Lazarević'' i va registrar lo que Marko Mrnjavčević va dir a Dragaš en la vespra de la batalla: «Li demane al Senyor ajudar als cristians, no importa si soc el primer en morir en esta guerra».<ref name="Konstantin">{{harvnb|Konstantin|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/liturgicka/konstantin-zitije_desp_stefana_c.html О погибији краља Марка и Константина Драгаша]}}.</ref>
    
== En la poesia popular ==
 
== En la poesia popular ==
124 560

edicions

Menú de navegació