Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Seguint la tradició familiar Chapí i els seus germans varen començar a estudiar solfeig des de molt menuts, sent el seu primer mestre el seu pare, José Chapí. Entre el mit i la llegenda es relata que va deprendre a tocar el flautí i el cornetí, i segons pareix en sol nou anys va entrar a formar part de la Banda de Música Nova (actual Banda Municipal de Villena). Als dotze anys compon la seua primera sarsuela: ''Estrela del Bosc''. Els seus pares, conscients de les seues grans aptituts musicals, envien a Chapí en setze anys a Madrit per a que amplie els seus horisons i complete la seua formació.

El mestre Ruperto Chapí va nàixer en Villena en l'any 1851. Seguint la tradició familiar Ruperto Chapí i els seus germans varen començar a estudiar solfeig des de molt menuts, sent el seu primer mestre el seu pare, José Chapí. Va ser un músic precoç i compositor molt popular. Entre el mit i la llegenda es relata que va deprendre a tocar el flautí i el cornetí, i segons pareix en sol nou anys va entrar a formar part de la Banda de Música Nova (actual Banda Municipal de Villena). Als dotze anys ya dirigia la banda de música del seu poble i als setze va compondre la seua primera sarsuela: ''Estrela del Bosc''. Els seus pares, conscients de les seues grans aptituts musicals, envien a Chapí en setze anys a Madrit per a que amplie els seus horisons i complete la seua formació.

En Madrit ingressa en el Conservatori, en el mestre Arrieta, on en 1872 conseguix el Primer Premi de final de carrera, junt en el seu companyer i condiscípul [[Tomás Bretón]]. Allí estudiaria harmonia i composició i, per a sufragar les seues despeses, en 1870 ingressa com a professor de cornetí en l'orquesta del Teatre Circ de Rivas (on també tocava Tomás Bretón). En eixe lloc estrena la seua primera sarsuela, ''Abel i Caín'', sense massa èxit per a lo que solia ser corrent en l'época. En 1873 gana el primer concurs promogut per la secció de música de l'Acadèmia de Belles Arts per a ser pensionat en Roma, en la que va anar la seua primera òpera, ''Les naus de Cortés'', estrenada en el Teatre Real uns mesos més tart. Durant la seua estància en Itàlia compondrà les últimes òperes d'esta primera etapa: ''La filla de Jefté'' (1875, representada en el Teatre Real a l'any següent), ''La mort de Garcilaso'', composta en el mateix any, i ''Roger de Flor'', esta última posta en escena en 1878 també en el Teatre Real.

En Madrit ingressa en el Conservatori, en el mestre Arrieta, on en 1872 conseguix el Primer Premi de final de carrera, junt en el seu companyer i condiscípul [[Tomás Bretón]]. Allí estudiaria harmonia i composició i, per a sufragar les seues despeses, en 1870 ingressa com a professor de cornetí en l'orquesta del Teatre Circ de Rivas (on també tocava Tomás Bretón). En eixe lloc estrena la seua primera sarsuela, ''Abel i Caín'', sense massa èxit per a lo que solia ser corrent en l'época. En 1873 gana el primer concurs promogut per la secció de música de l'Acadèmia de Belles Arts per a ser pensionat en Roma, en la que va anar la seua primera òpera, ''Les naus de Cortés'', estrenada en el Teatre Real uns mesos més tart. Durant la seua estància en Itàlia compondrà les últimes òperes d'esta primera etapa: ''La filla de Jefté'' (1875, representada en el Teatre Real a l'any següent), ''La mort de Garcilaso'', composta en el mateix any, i ''Roger de Flor'', esta última posta en escena en 1878 també en el Teatre Real.