1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Roald Engelbregt Gravning Amundsen''' (Borge, Noruega, 16 de juliol de 1872 - Mar de Barents, 18 de juny de 1928) fon un explorador...».
'''Roald Engelbregt Gravning Amundsen''' ([[Borge]], [[Noruega]], [[16 de juliol]] de [[1872]] - [[Mar de Barents]], [[18 de juny]] de [[1928]]) fon un explorador noruec de les regions polars. Va dirigir l'expedició a la [[Antàrtida]] que per primera vegada va conseguir arribar al [[Pol Sur]]. També fon el primer a solcar el [[Pas del Nort-oest]], que unia l'[[Atlàntic]] en el [[Pacífic]], i va formar part de la primera expedició aérea que va sobrevolar el [[Pol Nort]].
En una excelent formació naviera i una especial habilitat en les tècniques de supervivència, depreses en part de la seua experiència en deports hivernals, en la vida dels [[esquimal]]s, i en les expedicions que li van precedir. En les seues diferents expedicions en un renomenat equip en els camps de la [[navegació]], del [[esquí]], de la [[ingenieria aeronàutica]] i de la [[aviació]].
== Primers anys ==
Roald Amundsen va nàixer en una família de capitans i propietaris de naus en [[Borge]], prop de [[Fredrikstad]]. Son pare fon [[Jens Amundsen]] i sa mare Gustava Sahlquist. Sent el quart fill de la família, son pare va morir quan Roald tenia 14 anys. Ya en 8 anys dormia en la finestra oberta en l'hivern per a acostumar-se al fret. Sa mare ho va triar perque s'alluntara de la indústria naval familiar -activitat que havien continuat els seus tres germans majors- i li va pressionar perque estudiara [[medicina]], una promesa que Amundsen va mantindre fins que sa mare va morir quan ell tenia 21 anys. Amundsen havia sentit tota la seua vida un ocult desig pels viages inspirat per la primera travessia a [[Groenlàndia]] feta per [[Fridtjof Nansen]] en [[1888]] i la tràgica Expedició [[John Franklin|Franklin]]. Una vegada que va deixar els estudis, es va fer mariner i va decidir dedicar-se a l'exploració de les regions polars. Un dels primers problemes en que es va topar fon de caràcter financer. En la busca d'un patrocinador, va viajar als [[Estats Units]] a on coneixeria el millonari [[Lincoln Ellsworth]], qui junt en atres persones contribuiria significativament per a les seues exploracions polars.
El següent pas fon adquirir experiència en navegació i va conseguir adquirir la llicència en l'Escola de Marins de Christiania (actual [[Oslo]]) el [[1 de maig]] de [[1895]].
== Expedició Antàrtica Belga (1897–1899) ==
En [[1897]], Amundsen va saber d'un proyecte [[Bèlgica|belga]] per a explorar l'Antàrtida. Després d'entrevistar-se en [[Adrien de Gerlache]], el líder de l'expedició, Amundsen va conseguir el lloc de timoner. A bordo del barco ''Bèlgica'' va salpar l'exploració de [[Anvers]] el [[16 d'agost]] de [[1897]]. Ací va conéixer al nort-americà [[Frederick Cook]], el mege de l'expedició, en el que conseguiria cultivar una duradora amistat. L'expedició belga fon la primera a passar l'hivern en la [[Antàrtida]]. El barco va quedar atrapat en el mar gelat en les coordenades 70°30'S, a l'oest de la [[Península Antàrtica]]. La tripulació va haver d'enfrontar un cru hivern sense estar preparada correctament per a fer-ho. Frederick Cook va alimentar la tripulació en carn crua d'animals marins, evitant-li aixina la possibilitat de contraure [[escorbut]] i Amundsen va donar estímuls a la tripulació i va manar confeccionar abrics en pell de foca. Esta seria una lliçó important per als següents viages d'Amundsen.
== Pas del Nord-oest ==
En [[1903]] Amundsen va comandar la primera expedició que va conseguir recórrer el [[Pas del Nort-oest]] entre els oceans [[oceà Atlàntic|Atlàntic]] i [[oceà Pacífic|Pacífic]], junt en atres 6 integrants a bordo del veler [[Gjøa]], comprat per Amundsen. El seu recorregut els va portar per la [[Badia de Baffin]], i els estrets de [[Estret de Lancaster|Lancaster]], [[Estret de Peels|Peels]], [[Estret de James Ross|James Ross]] i [[Estret de Rae|Rae]] fins a conseguir alcançar la regió actualment coneguda com [[Gjoa Haven]] en [[Nunavut]], [[Canadà]]. Allí van permanéixer durant dos hiverns en activitats d'exploració. Durant este temps va reunir coneiximents sobre el [[magnetisme]] del planeta Terra. Va estudiar anteriorment magnetisme en [[Països Bajos|Holanda]].
Durant esta época, Amundsen va estudiar als habitants locals cridats [[Netsilik]] per a deprendre les seues tècniques de supervivència, una cosa que ho va portar portar a adoptar les seues vestidures. També d'ells fon que va deprendre l'us de [[trineu]]s en gosos de tir. Després de continuar el seu viage al sur de la [[Illa Victòria]], l'expedició va travessar les [[Illes Àrtiques (Canadà)|Archipèlec Àrtic]] el [[17 d'agost]] de [[1905]], pero va haver de detindre's durant l'hivern abans d'arribar a la localitat de [[Nome]], en la costa pacífica de [[Alaska]]. Amundsen va viajar 800 km fins a [[Eagle City]], ciutat que en una estació telegràfica, per a donar la notícia del seu objectiu complit. En [[1906]] va arribar a Nome.
== Pol Sur ==
Després de la seua expedició al pas del nort-oest, Amundsen va planejar una expedició al [[Pol Nort]], per al que faria us del ''Fram'', el barco propietat de [[Fridtjof Nansen]] que este explorador havia utilisat en les seues exploracions àrtiques. Després de tindre notícies que [[Robert Peary]] s'havia alvançat a ser el primer home en el Pol Nort, Amundsen va canviar els seus plans, i va decidir llançar-se a explorar el [[Pol Sur]].
Amundsen no va fer públic el seu canvi de plans de manera immediata, davant de la possibilitat que Nansen es negara a prestar el ''Fram'' per al viage antàrtic. Al enterar-se Nansen, va recolzar l'expedició. Quan va arribar a l'illa de [[Madeira]], Amundsen va enviar per telegrama la notícia de la seua expedició a [[Robert Falcon Scott]], un atre explorador que pretenia conseguir el Pol Sur i que seria el seu rival en eixa carrera.
El [[14 de giner]] de [[1911]] va arribar el ''Fram'' a la [[Plataforma de Gel de Ross]], en el mar del mateix nom. Allí ancoraria la nau en la Baïa de les Ballenes i Amundsen alçaria el seu campament, al que nomenaria ''Framheim''. Scott, per la seua banda, s'havia establit en MacMurdo Sound, 96 km més llunt del pol que Amundsen. Mentres els plans de Scott eren seguir la ruta de [[Ernest Shackleton]] pel [[Glaciar Beardmore]] fins a la [[Altiplà Antàrtic]], Amundsen pretenia crear la seua pròpia ruta, i va decidir pujar els [[Montes Transantàrtics]] fins a arribar a l'Altiplà Antàrtic.
En febrer, març i abril de [[1911]], els expedicionaris van colocar llocs d'avituallament en els paralels 80°, 81° i 82° Sur en llínea directa cap al pol, una pràctica que els permetria provar les condicions del lloc aixina com el funcionament dels equips. Durant l'hivern, els expedicionaris es van dedicar al millorament de l'equip, en particular dels trineus. [[Olav Bjalland]] va conseguir disminuir significativament el pes dels trineus. El [[4 de febrer]] de [[1911]], una part de l'equip de Scott va realisar una visita amistosa en barco a ''Framheim''.
El [[8 de setembre]] de [[1911]] va eixir l'expedició rumbo al pol, aprofitant un aument en la temperatura que pareixia un calfament primaveral. L'equip consistia de huit persones: Olav Bjaaland, Helmer Hanssen, Sverre Hassel, Oscar Wisting, Jorgen Stubberud, Hjalmar Johansen, Kristian Prestrud i Amundsen. Pero poc després de l'eixida, les temperatures van baixar dràsticament fins menys de -51 °C. El [[12 de setembre]] van conseguir el lloc de 80°S, van deixar els seus suministraments i van tornar ràpidament a ''Framheim''. El resultat d'esta afollada expedició fon el des encontre entre Amundsen i Johansen, el qual fon expulsat de l'equip del pol sur. Amudsen va decidir reorganisar a l'equip: Prestrud, Johansen i Stubberud van ser comissionats pera l'exploració de la [[Terra d'Eduart VII]] -descoberta prèviament per Scott-, mentres que Amundsen, Bjalland, Hanssen, Hassel i Wistning van formar el nou equip del Pol Sur.
Amundsen i el seu equip van partir el [[19 d'octubre]] de [[1911]] en quatre trineus i 52 gossos de raça [[groenlandés|groenlandesa]], liderats per la femella Etah. L'aliment de l'equip constava d'una ració personal diària de 380 g de galletes, 350 g de [[pemmican]], 40 g de [[chocolate]] i 60 g de [[llet en pols]], mentres que els gossos van ser alimentats en 500 g de ''pemmican'' diaris.
El [[23 d'octubre]] van conseguir el lloc dels 80° i el [[3 de novembre]] el de 82°, l'últim. El dia [[15 de novembre]], es va conseguir la latitut de 85° Sur, quedant al peu dels Montes Transantàrtics. Van ascendir els montanyes i el [[21 de novembre]] van arribar a l'Altiplà Polar, que seria nomenat com Altiplà del Rei [[Haakon VII]], mentres que els montanyes adjacents van ser batejats com a Montes de la Reina Maud. Allí van alçar un campament que rebria el nom de ''La Carniceria'', en el que serien sacrificats 24 gossos. Una part de la carn seria empleada per a alimentar els gossos sobre vivents, i la resta se almagasenaria per al viage de tornada. Somesos a tempestats al creuar per sendes prou escarpats, van arribar als 87° el [[4 de decembre]] i el dia 7, tres dies després, conseguirien el punt més al sur de l'expedició de Shackleton: 88° 23 ' Sur, quedant a 180 km del pol sur.
El pol sur fon conseguit el [[14 de decembre]] de [[1911]], 35 dies abans que l'expedició de Scott. Amundsen va alçar en ple pol el seu campament, cridat Polheim. Va decidir deixar una botiga en una carta en el seu interior que donava testimoni del seu èxit, en el cas que l'equip no poguera tornar a Framheim. L'expedició de Scott, prou desafortunada, conseguiria el pol 34 dies després.
L'equip va tornar a Framheim el [[25 de giner]] de [[1912]], en 11 gossos, després de 99 dies de viage d'anada i tornada al pol.
Davant de la falta de mijos de comunicació, l'èxit d'Amundsen no fon anunciat públicament sino fins al [[7 de març]] de [[1912]], quan l'equip va arribar a [[Hobart]], en [[Austràlia]]. Tot el seu viage seria narrat en el seu llibre ''El Pol Sur: un informe de l'expedició antàrtica noruega en el "Fram", 1910-1912''.
=== Un primer intent per conseguir el Pol Nort ===
En [[1913]] Amundsen va visitar els Estats Units, on impartiria una serie de conferències sobre els seus viages. Després d'un viage en avió a [[San Francisco]] i el seu contacte en Lincoln Ellsworth va començar a considerar una nova expedició al Pol Nort, esta vegada per via aérea. De tornada a Noruega, s'interessaria cada vegà més per l'aviació, i prendria lliçons de vol en el Departament Noruec de Defensa. En [[1914]] va rebre el seu certificat de vol, el primer que rebia un civil en Noruega.
En [[1925]] va dur a terme el seu propòsit de realisar una expedició aérea al Pol Nort. Junt en Lincoln Ellsworth, [[Hjalmar Riiser-Larsen]], [[Leif Dietrichson]] i dos acompanyants més van eixir de [[Ny-Ålesund]], (assentament científic en l'illa de [[Spitsbergen]], en l'archipèlec de [[Svalbard]]), en dos avions, el N-24 i el N-25 en destí a Alaska. L'equip va conseguir els 87° 44' Nort, la latitut més septentrional conseguida per un avió en eixe temps.
Els avions van aterrar a uns 150 km del pol nort, i eventualment les tripulacions es van reunir. El N-24 es va variar i l'equip va treballar durant quatre semanes tractant de netejar el gel per a crear una improvisada pista pera despegar. En una ració diària de 400 [[gram|g]]s d'aliment, l'equip va conseguir remoure 600 [[t]] de gel. Els sis hòmens van abordar el N-25 i conseguirien abandonar el lloc gràcies a la maniobra del pilot Riiser-Larsen, que va conseguir desapegar en excés de pes. En la seua tornada a Spitsbergen fon rebut en alegria, puix es creïa que s'havien extraviat per sempre.
Esta expedició està narrada pel mateix Amundsen en el seu llibre [[al Pol Nort En Avió]].
=== Segon viage aeri al Pol Nort ===
En [[1926]] Amundsen, junt en Ellsworth, Riiser-Larsen, [[Oscar Wisting]] i l'enginyer italià [[Umberto Nobile]] va realisar una nova expedició aérea al Pol Nort, a bordo del [[dirigible]] ''Norge'', disenyat per Nobile. Van eixir de Spitsbergen el [[11 de maig]] de [[1926]] i van arribar a [[Alaska]] dos dies després, passant pel Pol Nort. Amundsen i Wisting es van convertir en els primers hòmens a conseguir abdós pols. Esta expedició està narrada per Amundsen en el seu llibre [[Sobre el Pol Nort en Dirigible]].
=== Mort ===
Després de l'expedició en dirigible, va ocórrer un des encontre entre Amundsen i Nobile, motivat per desacorts sobre a qui pertanyia l'honor d'haver solcat l'Àrtic. L'any següent, Nobile va encapçalar la seua pròpia expedició àrtica a bordo del dirigible ''Itàlia''. al tornar del Pol Nort, el dirigible es va perdre, i Amundsen formaria part de l'equip de rescat que va eixir de [[Tromsø]] el [[18 de juny]] de [[1928]], a bordo del [[hidroavió]] [[França|francés]] Latham. Poc després es va trobar prop de la costa de Tromsø un flotador de l'hidroavió.
La creència fon que l'hidroavió es va estrelar en el [[Mar de Barents]], prop de l'illa [[Bjørnøya]] i que Amundsen va morir en l'accident. Les missions de busca per part del govern noruec van finalisar tres mesos després, al setembre, quan es va perdre tota esperança de trobar en vida a l'explorador. El seu cos mai fon trobat, al contrari, Nobile sí que fon trobat en vida.
El govern noruec va establir el [[14 de decembre]] -dia del Pol Sur- com el dia en memòria de Roald Amundsen. L'explorador fon recordat en el repicar de totes les iglésies del país, dos minuts de silenci a les 12 hores, i un memorable discurs de part de Fridtjof Nansen.
== Amundsen com a persona ==
Encara que Amundsen mai es va casar, va tindre dos filles adoptives, de les que arribaria a ser un bon pare. Les chiquetes, Llitera i Kaconitta eren esquimals, i Amundsen les hauria arreplegat en Sibèria durant la seua expedició en el ''Maud''. Van viure en la casa d'Amundsen en Noruega de [[1922]] a [[1924]], quan van ser enviades a l'escola.
Sa casa en Uranienborg (actual [[Frogner]]) dins de l'àrea metropilitana d'Oslo, fon la seua ressidència des de [[1908]] fins a la seua mort en [[1928]]. Funciona actualment com a museu.
Va formar part de diverses ordes honorífiques noruegues i estrangeres, entre elles la Gran Creu de la [[Reial Orde Noruega de Sant Olaf|Orden de Sant Olaf]] (1906), la Medalla del Pol Sur (1912) i la Medalla al Gran Mèrit Cívic. En [[1917]] va renunciar a les seues condecoracions alemanyes en protesta per la guerra submarina de [[Alemanya]].
== Llegat ==
*[[Base Amundsen-Scott]], estació d'investigació nort-americana en l'Antàrtida.
*El Glaciar Amundsen, en l'Antàrtida.
*[[Mar d'Amundsen]], en l'Antárdida.
*[[golf d'Amundsen]], en [[Canadà]].
*El cràter Amundsen en el pol sur de la [[Lluna]].
== Veja també ==
* [[Expedicions polars]]
* [[Antàrtida]]
== Bibliografía ==
*''Roald Amundsen's Belgica Diary. The first Scientific Expedition to the Antarctic'' by Hugo Decleir. Bluntisham Books, Erskine Press.
*''Roald Amundsen en biografi'' av Tor Bomann-Larsen, Oslo: 2003. ISBN 82-02-22519-1,
*''Roald Amundsen som han var'' av Odd Arnesen. Oslo 1929.
*''The Last Place on Earth: Scott and Amundsen's Race to the South Pole'' by [[Roland Huntford]] Modern Library (7 de septiembre de 1999).
*''The South Pole:An Account of the Norwegian Antartic Expedition in the Fram, 1910 - 1912'', by Roald Amundsen, John Murray, 1912. [http://etext.library.adelaide.edu.au/a/amundsen/roald/southpole/ Online edition] at [http://etext.library.adelaide.edu.au/ eBooks @ Adelaide]
'''En espanyol'''
----
*''Al Polo Norte en Avión''. Roald Amundsen. Interfolio Libros 2008 ISBN 9788493695002
*''Sobre el Polo Norte en Dirigible''. Roald Amundsen. Interfolio Libros 2008 ISBN 9788493695019
== Enlaces externos ==
*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Roald_Amundsen Commons Roald Amundsen]
*[http://www.dep.no/odin/spansk/p10001917/p10001926/032001-990204/dok-bn.html Vida y obra de Roald Amundsen]
{{Traduït de|es|La Campaneta}}
En una excelent formació naviera i una especial habilitat en les tècniques de supervivència, depreses en part de la seua experiència en deports hivernals, en la vida dels [[esquimal]]s, i en les expedicions que li van precedir. En les seues diferents expedicions en un renomenat equip en els camps de la [[navegació]], del [[esquí]], de la [[ingenieria aeronàutica]] i de la [[aviació]].
== Primers anys ==
Roald Amundsen va nàixer en una família de capitans i propietaris de naus en [[Borge]], prop de [[Fredrikstad]]. Son pare fon [[Jens Amundsen]] i sa mare Gustava Sahlquist. Sent el quart fill de la família, son pare va morir quan Roald tenia 14 anys. Ya en 8 anys dormia en la finestra oberta en l'hivern per a acostumar-se al fret. Sa mare ho va triar perque s'alluntara de la indústria naval familiar -activitat que havien continuat els seus tres germans majors- i li va pressionar perque estudiara [[medicina]], una promesa que Amundsen va mantindre fins que sa mare va morir quan ell tenia 21 anys. Amundsen havia sentit tota la seua vida un ocult desig pels viages inspirat per la primera travessia a [[Groenlàndia]] feta per [[Fridtjof Nansen]] en [[1888]] i la tràgica Expedició [[John Franklin|Franklin]]. Una vegada que va deixar els estudis, es va fer mariner i va decidir dedicar-se a l'exploració de les regions polars. Un dels primers problemes en que es va topar fon de caràcter financer. En la busca d'un patrocinador, va viajar als [[Estats Units]] a on coneixeria el millonari [[Lincoln Ellsworth]], qui junt en atres persones contribuiria significativament per a les seues exploracions polars.
El següent pas fon adquirir experiència en navegació i va conseguir adquirir la llicència en l'Escola de Marins de Christiania (actual [[Oslo]]) el [[1 de maig]] de [[1895]].
== Expedició Antàrtica Belga (1897–1899) ==
En [[1897]], Amundsen va saber d'un proyecte [[Bèlgica|belga]] per a explorar l'Antàrtida. Després d'entrevistar-se en [[Adrien de Gerlache]], el líder de l'expedició, Amundsen va conseguir el lloc de timoner. A bordo del barco ''Bèlgica'' va salpar l'exploració de [[Anvers]] el [[16 d'agost]] de [[1897]]. Ací va conéixer al nort-americà [[Frederick Cook]], el mege de l'expedició, en el que conseguiria cultivar una duradora amistat. L'expedició belga fon la primera a passar l'hivern en la [[Antàrtida]]. El barco va quedar atrapat en el mar gelat en les coordenades 70°30'S, a l'oest de la [[Península Antàrtica]]. La tripulació va haver d'enfrontar un cru hivern sense estar preparada correctament per a fer-ho. Frederick Cook va alimentar la tripulació en carn crua d'animals marins, evitant-li aixina la possibilitat de contraure [[escorbut]] i Amundsen va donar estímuls a la tripulació i va manar confeccionar abrics en pell de foca. Esta seria una lliçó important per als següents viages d'Amundsen.
== Pas del Nord-oest ==
En [[1903]] Amundsen va comandar la primera expedició que va conseguir recórrer el [[Pas del Nort-oest]] entre els oceans [[oceà Atlàntic|Atlàntic]] i [[oceà Pacífic|Pacífic]], junt en atres 6 integrants a bordo del veler [[Gjøa]], comprat per Amundsen. El seu recorregut els va portar per la [[Badia de Baffin]], i els estrets de [[Estret de Lancaster|Lancaster]], [[Estret de Peels|Peels]], [[Estret de James Ross|James Ross]] i [[Estret de Rae|Rae]] fins a conseguir alcançar la regió actualment coneguda com [[Gjoa Haven]] en [[Nunavut]], [[Canadà]]. Allí van permanéixer durant dos hiverns en activitats d'exploració. Durant este temps va reunir coneiximents sobre el [[magnetisme]] del planeta Terra. Va estudiar anteriorment magnetisme en [[Països Bajos|Holanda]].
Durant esta época, Amundsen va estudiar als habitants locals cridats [[Netsilik]] per a deprendre les seues tècniques de supervivència, una cosa que ho va portar portar a adoptar les seues vestidures. També d'ells fon que va deprendre l'us de [[trineu]]s en gosos de tir. Després de continuar el seu viage al sur de la [[Illa Victòria]], l'expedició va travessar les [[Illes Àrtiques (Canadà)|Archipèlec Àrtic]] el [[17 d'agost]] de [[1905]], pero va haver de detindre's durant l'hivern abans d'arribar a la localitat de [[Nome]], en la costa pacífica de [[Alaska]]. Amundsen va viajar 800 km fins a [[Eagle City]], ciutat que en una estació telegràfica, per a donar la notícia del seu objectiu complit. En [[1906]] va arribar a Nome.
== Pol Sur ==
Després de la seua expedició al pas del nort-oest, Amundsen va planejar una expedició al [[Pol Nort]], per al que faria us del ''Fram'', el barco propietat de [[Fridtjof Nansen]] que este explorador havia utilisat en les seues exploracions àrtiques. Després de tindre notícies que [[Robert Peary]] s'havia alvançat a ser el primer home en el Pol Nort, Amundsen va canviar els seus plans, i va decidir llançar-se a explorar el [[Pol Sur]].
Amundsen no va fer públic el seu canvi de plans de manera immediata, davant de la possibilitat que Nansen es negara a prestar el ''Fram'' per al viage antàrtic. Al enterar-se Nansen, va recolzar l'expedició. Quan va arribar a l'illa de [[Madeira]], Amundsen va enviar per telegrama la notícia de la seua expedició a [[Robert Falcon Scott]], un atre explorador que pretenia conseguir el Pol Sur i que seria el seu rival en eixa carrera.
El [[14 de giner]] de [[1911]] va arribar el ''Fram'' a la [[Plataforma de Gel de Ross]], en el mar del mateix nom. Allí ancoraria la nau en la Baïa de les Ballenes i Amundsen alçaria el seu campament, al que nomenaria ''Framheim''. Scott, per la seua banda, s'havia establit en MacMurdo Sound, 96 km més llunt del pol que Amundsen. Mentres els plans de Scott eren seguir la ruta de [[Ernest Shackleton]] pel [[Glaciar Beardmore]] fins a la [[Altiplà Antàrtic]], Amundsen pretenia crear la seua pròpia ruta, i va decidir pujar els [[Montes Transantàrtics]] fins a arribar a l'Altiplà Antàrtic.
En febrer, març i abril de [[1911]], els expedicionaris van colocar llocs d'avituallament en els paralels 80°, 81° i 82° Sur en llínea directa cap al pol, una pràctica que els permetria provar les condicions del lloc aixina com el funcionament dels equips. Durant l'hivern, els expedicionaris es van dedicar al millorament de l'equip, en particular dels trineus. [[Olav Bjalland]] va conseguir disminuir significativament el pes dels trineus. El [[4 de febrer]] de [[1911]], una part de l'equip de Scott va realisar una visita amistosa en barco a ''Framheim''.
El [[8 de setembre]] de [[1911]] va eixir l'expedició rumbo al pol, aprofitant un aument en la temperatura que pareixia un calfament primaveral. L'equip consistia de huit persones: Olav Bjaaland, Helmer Hanssen, Sverre Hassel, Oscar Wisting, Jorgen Stubberud, Hjalmar Johansen, Kristian Prestrud i Amundsen. Pero poc després de l'eixida, les temperatures van baixar dràsticament fins menys de -51 °C. El [[12 de setembre]] van conseguir el lloc de 80°S, van deixar els seus suministraments i van tornar ràpidament a ''Framheim''. El resultat d'esta afollada expedició fon el des encontre entre Amundsen i Johansen, el qual fon expulsat de l'equip del pol sur. Amudsen va decidir reorganisar a l'equip: Prestrud, Johansen i Stubberud van ser comissionats pera l'exploració de la [[Terra d'Eduart VII]] -descoberta prèviament per Scott-, mentres que Amundsen, Bjalland, Hanssen, Hassel i Wistning van formar el nou equip del Pol Sur.
Amundsen i el seu equip van partir el [[19 d'octubre]] de [[1911]] en quatre trineus i 52 gossos de raça [[groenlandés|groenlandesa]], liderats per la femella Etah. L'aliment de l'equip constava d'una ració personal diària de 380 g de galletes, 350 g de [[pemmican]], 40 g de [[chocolate]] i 60 g de [[llet en pols]], mentres que els gossos van ser alimentats en 500 g de ''pemmican'' diaris.
El [[23 d'octubre]] van conseguir el lloc dels 80° i el [[3 de novembre]] el de 82°, l'últim. El dia [[15 de novembre]], es va conseguir la latitut de 85° Sur, quedant al peu dels Montes Transantàrtics. Van ascendir els montanyes i el [[21 de novembre]] van arribar a l'Altiplà Polar, que seria nomenat com Altiplà del Rei [[Haakon VII]], mentres que els montanyes adjacents van ser batejats com a Montes de la Reina Maud. Allí van alçar un campament que rebria el nom de ''La Carniceria'', en el que serien sacrificats 24 gossos. Una part de la carn seria empleada per a alimentar els gossos sobre vivents, i la resta se almagasenaria per al viage de tornada. Somesos a tempestats al creuar per sendes prou escarpats, van arribar als 87° el [[4 de decembre]] i el dia 7, tres dies després, conseguirien el punt més al sur de l'expedició de Shackleton: 88° 23 ' Sur, quedant a 180 km del pol sur.
El pol sur fon conseguit el [[14 de decembre]] de [[1911]], 35 dies abans que l'expedició de Scott. Amundsen va alçar en ple pol el seu campament, cridat Polheim. Va decidir deixar una botiga en una carta en el seu interior que donava testimoni del seu èxit, en el cas que l'equip no poguera tornar a Framheim. L'expedició de Scott, prou desafortunada, conseguiria el pol 34 dies després.
L'equip va tornar a Framheim el [[25 de giner]] de [[1912]], en 11 gossos, després de 99 dies de viage d'anada i tornada al pol.
Davant de la falta de mijos de comunicació, l'èxit d'Amundsen no fon anunciat públicament sino fins al [[7 de març]] de [[1912]], quan l'equip va arribar a [[Hobart]], en [[Austràlia]]. Tot el seu viage seria narrat en el seu llibre ''El Pol Sur: un informe de l'expedició antàrtica noruega en el "Fram", 1910-1912''.
=== Un primer intent per conseguir el Pol Nort ===
En [[1913]] Amundsen va visitar els Estats Units, on impartiria una serie de conferències sobre els seus viages. Després d'un viage en avió a [[San Francisco]] i el seu contacte en Lincoln Ellsworth va començar a considerar una nova expedició al Pol Nort, esta vegada per via aérea. De tornada a Noruega, s'interessaria cada vegà més per l'aviació, i prendria lliçons de vol en el Departament Noruec de Defensa. En [[1914]] va rebre el seu certificat de vol, el primer que rebia un civil en Noruega.
En [[1925]] va dur a terme el seu propòsit de realisar una expedició aérea al Pol Nort. Junt en Lincoln Ellsworth, [[Hjalmar Riiser-Larsen]], [[Leif Dietrichson]] i dos acompanyants més van eixir de [[Ny-Ålesund]], (assentament científic en l'illa de [[Spitsbergen]], en l'archipèlec de [[Svalbard]]), en dos avions, el N-24 i el N-25 en destí a Alaska. L'equip va conseguir els 87° 44' Nort, la latitut més septentrional conseguida per un avió en eixe temps.
Els avions van aterrar a uns 150 km del pol nort, i eventualment les tripulacions es van reunir. El N-24 es va variar i l'equip va treballar durant quatre semanes tractant de netejar el gel per a crear una improvisada pista pera despegar. En una ració diària de 400 [[gram|g]]s d'aliment, l'equip va conseguir remoure 600 [[t]] de gel. Els sis hòmens van abordar el N-25 i conseguirien abandonar el lloc gràcies a la maniobra del pilot Riiser-Larsen, que va conseguir desapegar en excés de pes. En la seua tornada a Spitsbergen fon rebut en alegria, puix es creïa que s'havien extraviat per sempre.
Esta expedició està narrada pel mateix Amundsen en el seu llibre [[al Pol Nort En Avió]].
=== Segon viage aeri al Pol Nort ===
En [[1926]] Amundsen, junt en Ellsworth, Riiser-Larsen, [[Oscar Wisting]] i l'enginyer italià [[Umberto Nobile]] va realisar una nova expedició aérea al Pol Nort, a bordo del [[dirigible]] ''Norge'', disenyat per Nobile. Van eixir de Spitsbergen el [[11 de maig]] de [[1926]] i van arribar a [[Alaska]] dos dies després, passant pel Pol Nort. Amundsen i Wisting es van convertir en els primers hòmens a conseguir abdós pols. Esta expedició està narrada per Amundsen en el seu llibre [[Sobre el Pol Nort en Dirigible]].
=== Mort ===
Després de l'expedició en dirigible, va ocórrer un des encontre entre Amundsen i Nobile, motivat per desacorts sobre a qui pertanyia l'honor d'haver solcat l'Àrtic. L'any següent, Nobile va encapçalar la seua pròpia expedició àrtica a bordo del dirigible ''Itàlia''. al tornar del Pol Nort, el dirigible es va perdre, i Amundsen formaria part de l'equip de rescat que va eixir de [[Tromsø]] el [[18 de juny]] de [[1928]], a bordo del [[hidroavió]] [[França|francés]] Latham. Poc després es va trobar prop de la costa de Tromsø un flotador de l'hidroavió.
La creència fon que l'hidroavió es va estrelar en el [[Mar de Barents]], prop de l'illa [[Bjørnøya]] i que Amundsen va morir en l'accident. Les missions de busca per part del govern noruec van finalisar tres mesos després, al setembre, quan es va perdre tota esperança de trobar en vida a l'explorador. El seu cos mai fon trobat, al contrari, Nobile sí que fon trobat en vida.
El govern noruec va establir el [[14 de decembre]] -dia del Pol Sur- com el dia en memòria de Roald Amundsen. L'explorador fon recordat en el repicar de totes les iglésies del país, dos minuts de silenci a les 12 hores, i un memorable discurs de part de Fridtjof Nansen.
== Amundsen com a persona ==
Encara que Amundsen mai es va casar, va tindre dos filles adoptives, de les que arribaria a ser un bon pare. Les chiquetes, Llitera i Kaconitta eren esquimals, i Amundsen les hauria arreplegat en Sibèria durant la seua expedició en el ''Maud''. Van viure en la casa d'Amundsen en Noruega de [[1922]] a [[1924]], quan van ser enviades a l'escola.
Sa casa en Uranienborg (actual [[Frogner]]) dins de l'àrea metropilitana d'Oslo, fon la seua ressidència des de [[1908]] fins a la seua mort en [[1928]]. Funciona actualment com a museu.
Va formar part de diverses ordes honorífiques noruegues i estrangeres, entre elles la Gran Creu de la [[Reial Orde Noruega de Sant Olaf|Orden de Sant Olaf]] (1906), la Medalla del Pol Sur (1912) i la Medalla al Gran Mèrit Cívic. En [[1917]] va renunciar a les seues condecoracions alemanyes en protesta per la guerra submarina de [[Alemanya]].
== Llegat ==
*[[Base Amundsen-Scott]], estació d'investigació nort-americana en l'Antàrtida.
*El Glaciar Amundsen, en l'Antàrtida.
*[[Mar d'Amundsen]], en l'Antárdida.
*[[golf d'Amundsen]], en [[Canadà]].
*El cràter Amundsen en el pol sur de la [[Lluna]].
== Veja també ==
* [[Expedicions polars]]
* [[Antàrtida]]
== Bibliografía ==
*''Roald Amundsen's Belgica Diary. The first Scientific Expedition to the Antarctic'' by Hugo Decleir. Bluntisham Books, Erskine Press.
*''Roald Amundsen en biografi'' av Tor Bomann-Larsen, Oslo: 2003. ISBN 82-02-22519-1,
*''Roald Amundsen som han var'' av Odd Arnesen. Oslo 1929.
*''The Last Place on Earth: Scott and Amundsen's Race to the South Pole'' by [[Roland Huntford]] Modern Library (7 de septiembre de 1999).
*''The South Pole:An Account of the Norwegian Antartic Expedition in the Fram, 1910 - 1912'', by Roald Amundsen, John Murray, 1912. [http://etext.library.adelaide.edu.au/a/amundsen/roald/southpole/ Online edition] at [http://etext.library.adelaide.edu.au/ eBooks @ Adelaide]
'''En espanyol'''
----
*''Al Polo Norte en Avión''. Roald Amundsen. Interfolio Libros 2008 ISBN 9788493695002
*''Sobre el Polo Norte en Dirigible''. Roald Amundsen. Interfolio Libros 2008 ISBN 9788493695019
== Enlaces externos ==
*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Roald_Amundsen Commons Roald Amundsen]
*[http://www.dep.no/odin/spansk/p10001917/p10001926/032001-990204/dok-bn.html Vida y obra de Roald Amundsen]
{{Traduït de|es|La Campaneta}}