6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 32:
Llínea 32: + + + +
sense resum d'edició
Durant la primavera de 1371, Marko va participar en els preparatius per a una campanya contra [[Nikola Altomanović]], el principal senyor en l'oest de l'imperi.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb|Fine|1994|p=377}}.</ref> La campanya va ser planificada de modo conjunt pel rei Vukašin i [[Đurađ I Balšić]], senyor de Zeta (que estava casat en Olivera, la filla del rei). En juliol d'eixe any pare i fill varen acampar en el seu eixèrcit front a [[Escútari]], en el territori de Balšić, disposts a liderar una ofensiva sobre [[Nikšić|Onogošt]], en les terres de Altomanović. L'atac jamai es va produir, ya que els [[otomans]] estaven amenaçant les terres del [[déspota]] [[Jovan Uglješa|Jovan Mrnjavčević]] (senyor de [[Serres (Grècia)|Serres]] i germà menor del monarca serbi) i les forces dels Mrnjavčević es varen dirigir ràpidament cap a l'est.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb|Fine|1994|p=377}}.</ref> Despuix de buscar aliats en va, els germans varen entrar en el territori otomà controlat. En la [[batalla de Maritza]], el 26 de setembre de 1371, els turcs varen aniquilar a l'eixèrcit serbi;<ref name="Ćorović2">{{harvnb|Ćorović|2001|loc=[http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/3_10.html Маричка погибија]}}.</ref> els cossos de Vukašin i Jovan mai varen ser trobats. El lloc de la batalla, prop del poble d'[[Ormenio]] en l'actual oest de Grècia, des de llavors ha segut cridat com a Sırp Sındığı («Derrota Sèrbia») en [[idioma turc|turc]]. El resultat de la batalla de Maritza va tindre grans conseqüències per a la regió, ya que havia obert els [[Península balcànica|Balcans]] als turcs.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref>
Durant la primavera de 1371, Marko va participar en els preparatius per a una campanya contra [[Nikola Altomanović]], el principal senyor en l'oest de l'imperi.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb|Fine|1994|p=377}}.</ref> La campanya va ser planificada de modo conjunt pel rei Vukašin i [[Đurađ I Balšić]], senyor de Zeta (que estava casat en Olivera, la filla del rei). En juliol d'eixe any pare i fill varen acampar en el seu eixèrcit front a [[Escútari]], en el territori de Balšić, disposts a liderar una ofensiva sobre [[Nikšić|Onogošt]], en les terres de Altomanović. L'atac jamai es va produir, ya que els [[otomans]] estaven amenaçant les terres del [[déspota]] [[Jovan Uglješa|Jovan Mrnjavčević]] (senyor de [[Serres (Grècia)|Serres]] i germà menor del monarca serbi) i les forces dels Mrnjavčević es varen dirigir ràpidament cap a l'est.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb|Fine|1994|p=377}}.</ref> Despuix de buscar aliats en va, els germans varen entrar en el territori otomà controlat. En la [[batalla de Maritza]], el 26 de setembre de 1371, els turcs varen aniquilar a l'eixèrcit serbi;<ref name="Ćorović2">{{harvnb|Ćorović|2001|loc=[http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/3_10.html Маричка погибија]}}.</ref> els cossos de Vukašin i Jovan mai varen ser trobats. El lloc de la batalla, prop del poble d'[[Ormenio]] en l'actual oest de Grècia, des de llavors ha segut cridat com a Sırp Sındığı («Derrota Sèrbia») en [[idioma turc|turc]]. El resultat de la batalla de Maritza va tindre grans conseqüències per a la regió, ya que havia obert els [[Península balcànica|Balcans]] als turcs.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref>
=== Despuix de 1371 ===
[[Archiu:ReinoDePrilepSigloXIV.svg|right|thumb| El [[Regne de Prilep]], un dels Estats serbis en els que es va dissoldre l'anterior [[Imperi serbi]] en el sigle XIV.]]
Quan el seu pare va morir, el «rei jove» es va convertir en rei i cogobernante en l'emperador Uroš.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> No obstant este últim va morir el 2 o 4 de decembre de 1371, i Marko es va convertir ''de iure'' en el sobirà de Sèrbia.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> No obstant, els nobles serbis es varen negar a reconéixer-ho, i els moviments separatistes varen continuar aumentant.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref> Despuix de la derrota de la seua família i la destrucció dels seus eixèrcits, la casa de Mrnjavčević va perdre el seu poder.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> Els senyors de Marko varen aprofitar la situació per a prendre parts significatives del seu patrimoni. En 1372, Đurađ I Balšić va prendre [[Prizren]] i [[Peć]], i [[Lazar Hrebeljanović]] va ocupar [[Pristina]].<ref name="Šuica3536">{{harvnb|Šuica|2000|pp=35-36}}.</ref> Finalment, en 1377, [[Vuk Branković]], un atre noble, s'havia apoderat de [[Skopie]] i el magnat albanés [[Andrea Gropa]] es va fer pràcticament independent en Ohrid; no obstant, va poder haver seguit sent el seu vassall com lo havia segut de Vukašin. El gendre de Gropa, [[Ostoja Rajaković]] del [[Tribus de Montenegro|clan]] d'Ugarčić de Travunia, era un parent de Marko. Va ser un dels nobles serbis de Zahumlia i Travunia (principats adjacents a l'actual Bòsnia i Hercegovina) que varen rebre terres en les zones recent conquistades de Macedònia durant el regnat de l'emperador Dušan.<ref name="Šuica42">{{harvnb|Šuica|2000|p=42}}.</ref>
== Notes ==
== Notes ==