Llínea 26:
Llínea 26:
La mort de Dušan va ser seguida per l'increment d'activitats separatistes en l'Imperi serbi. Els territoris del suroest, com [[Epir]], [[Tesalia]], i les terres en el sur de [[Albània]], es varen separar en 1357.<ref name="Mihaljčić77">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=77}}.</ref> No obstant, el núcleu de l'Estat (les terres occidentals, incloent [[Principat de Zeta|Zeta]] i [[Travunia]] en l'alta vall del [[riu Drina]]; les terres de [[Sèrbia central]]; i Macedònia), va seguir sent lleal a Uroš, el nou emperador.<ref name="Šuica15">{{harvnb|Šuica|2000|p=15}}.</ref> No obstant, la noblea local va mostrar una independència cada volta major front al seu emperador fins i tot en aquelles regions que encara estaven controlades pel govern central. El monarca serbi va ser dèbil i incapaç de contrarrestar estes tendències separatistes, convertint-se en un poder inferior en els seus propis dominis.<ref name="Fine358">{{harvnb|Fine|1994|p=358}}.</ref> Els nobles serbis també combatien uns en uns atres per territori i influència.<ref name="Fine345">{{harvnb|Fine|1994|p=345}}.</ref>
La mort de Dušan va ser seguida per l'increment d'activitats separatistes en l'Imperi serbi. Els territoris del suroest, com [[Epir]], [[Tesalia]], i les terres en el sur de [[Albània]], es varen separar en 1357.<ref name="Mihaljčić77">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=77}}.</ref> No obstant, el núcleu de l'Estat (les terres occidentals, incloent [[Principat de Zeta|Zeta]] i [[Travunia]] en l'alta vall del [[riu Drina]]; les terres de [[Sèrbia central]]; i Macedònia), va seguir sent lleal a Uroš, el nou emperador.<ref name="Šuica15">{{harvnb|Šuica|2000|p=15}}.</ref> No obstant, la noblea local va mostrar una independència cada volta major front al seu emperador fins i tot en aquelles regions que encara estaven controlades pel govern central. El monarca serbi va ser dèbil i incapaç de contrarrestar estes tendències separatistes, convertint-se en un poder inferior en els seus propis dominis.<ref name="Fine358">{{harvnb|Fine|1994|p=358}}.</ref> Els nobles serbis també combatien uns en uns atres per territori i influència.<ref name="Fine345">{{harvnb|Fine|1994|p=345}}.</ref>
+
+
Vukašin Mrnjavčević era un polític hàbil i a poc a poc va assumir el paper principal en l'imperi.<ref name="Šuica19">{{harvnb|Šuica|2000|p=19}}.</ref> En agost o setembre de 1365 Uroš ho va coronar com a rei, i ho va fer el seu cogobernant. Per a 1370, el patrimoni potencial de Marko s'incremente quan el seu pare va estendre les seues possessions personals des de Prilep més allà de Macedònia, [[Kosovo]] i [[Metojia]], adquirint [[Prizren]], [[Pristina]], [[Novo Brdo]], [[Skopie]] i [[Ohrid]]. En una [[Carta (concessió)|carta]] que va firmar el 5 d'abril de 1370, Vukašin menciona a la seua esposa, la reina Alena (господинь зємли срьбьскои и грькѡмь и западнимь странамь).<ref name="Mihaljčić83">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=83}}.</ref> A finals de 1370 o començos de 1371, Mrnjavčević va coronar al seu fill «rei jove». Este títul era concedit als [[Hereu presunt|hereus presunts]] dels reis serbis per a assegurar la seua successió al tro. Degut a que Uroš no tenia fills, Marko podia convertir-se aixina en el seu successor, començant una nova dinastia de sobirans serbis, i marcaria el final de la [[dinastia Nemanjić]], que havia governat el país per doscents anys. La majoria dels nobles serbis no varen estar contents en la situació, i açò va enfortir els seus desijos d'independència de l'autoritat central.<ref name=" Miklošič180">{{harvnb|Miklošič|1858|loc=[http://www.archive.org/stream/monumentaserbic00miklgoog#page/n200/mode/1up p. 180], № CLXVII}}.</ref>
+
+
Vukašin també va buscar una esposa en bones conexions per al seu fill major. Una princesa de la noble [[família Šubić|família croata dels Šubić]] de Dalmàcia va ser enviada pel seu pare, Grgur, a la cort del seu parent [[Tvrtko I de Bòsnia|Tvrtko I]], el senyor ([[Ban (títul)|Ban]]) de Bòsnia, en la finalitat de que fora criada i casada per la mare d'est, [[Jelena Šubić]]. Esta última era la filla de [[Jorge II Šubić]], el yayo matern de la qual era el rei serbi [[Esteban Dragutin|Dragutin Nemanjić]].<ref name="Fajfrić">{{harvnb|Fajfrić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/istorija/zfajfric-kotromanici_c.html#_Toc486040898 Први Котроманићи]}}.</ref><ref name="Šuica20">{{harvnb|Šuica|2000|p=20}}.</ref> El Ban i la seua mare varen aprovar l'idea de ukašin d'unir a la princesa Šubić en el seu fill, i el matrimoni va estar a punt de concertar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> No obstant, en abril de 1370, el [[papa]] [[Urbà V]] va enviar una carta a Tvrtko en la qual prohibia el matrimoni d'una [[catòlica]] en el «fill del seu Magnificència el Rei de Sèrbia, un [[Cisma d'Orient|cismàtic]]» (filie magnifici viri Regis Rascie scismatico).<ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> El papa també va notificar al rei [[Luis I d'Hongria]], el senyor nominal del Ban, de l'imminent «ofensa a la fe cristiana», i el matrimoni jamai va aplegar a realisar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner98">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CLXXXIX}}.</ref> Marko finalment es va casar en Jelena (filla de [[Radoslav Hlapen]], el senyor de [[Veria]] i [[Édessa]] i el més important noble serbi en el sur de Macedònia).<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=170-171}}.</ref>
+
== Notes ==
== Notes ==