6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 21:
Llínea 21: − + + Llínea 30:
Llínea 31: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
|matrícula_avió=EI
|matrícula_avió=EI
|códic_ISO=372 / IRL / IE
|códic_ISO=372 / IRL / IE
|Us Horari = CET (([[UTC]]) *|horari_estiu=[[WEST]] ([[UTC]]+1)
|Us Horari = CET (([[UTC]])
|horari_estiu=[[WEST]] ([[UTC]]+1)
|Domini = .ie
|Domini = .ie
|Membre de: = [[ONU]], [[UE]], [[OSCE]], [[CIN]], [[OEI]], [[COE]].
|Membre de: = [[ONU]], [[UE]], [[OSCE]], [[CIN]], [[OEI]], [[COE]].
El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l'illa (la occidental de les nomenades [[Illes Britàniques]]), contra la costa del noroest d'[[Europa]]. El sext restant pertany a [[Irlanda del Nort]], una [[regió]] administrativa del [[Regne Unit]] i part de l'[[Invasió normanda d'Irlanda|província irlandesa històrica de l'Ulster]]. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: [[Leinster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Laighin''), [[Ulster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Cúige Uladh''), [[Connacht]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Connachta'') i [[Munster (Irlanda)|Munster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''An Mhumhain'').
El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l'illa (la occidental de les nomenades [[Illes Britàniques]]), contra la costa del noroest d'[[Europa]]. El sext restant pertany a [[Irlanda del Nort]], una [[regió]] administrativa del [[Regne Unit]] i part de l'[[Invasió normanda d'Irlanda|província irlandesa històrica de l'Ulster]]. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: [[Leinster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Laighin''), [[Ulster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Cúige Uladh''), [[Connacht]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Connachta'') i [[Munster (Irlanda)|Munster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''An Mhumhain'').
== Història ==
{{AP|Historia d'Irlanda|Historia de la República d'Irlanda}}
=== Prehistòria i Edat Antiga ===
[[Archiu:Newgrange.JPG|thumb|[[Newgrange]], un dels [[passage funerari|passages funeraris]] del complex ''[[Brú na Bóinne]]''.]]
Els habitants originaris d'Irlanda eren [[Caça-recolecció|caçadors i recolectors]] durant el periodo [[Mesolític]] i usaven ferramentes de pedra. Al voltant de l'any [[sigle XXX a. C.|3000 a.C.]] varen evolucionar a la [[Edat de Bronze]], cultivant grans, criant [[animal]]és domèstics i fabricant [[arma]]s, ferramentes i [[joyeria]] de [[bronze]]. Al començ del [[sigle XXI a. C.|2000 a.C.]], varen construir grans [[santuari]]s i [[tomba]]s de [[pedra]] ([[megalits]]), encara observables en el paisage irlandés. En el [[sigle I a. C.|sigle I a.C.]] estava baix el control dels [[pictos]], gent del [[Neolític]] descrita en el [[folclore]] irlandés com [[Fir Bolg]].
[[Escòcia]] pren el seu nom de "Scotus", terme [[Llatí|llatí]] que significa "irlandés" (la forma plural és "Scoti", "irlandesos")<ref>The Encyclopedia Americana: A Library of Universal Knowledge: Volume 15, (1919) Encyclopedia Americana Corp., University of Winsconsin – Madison</ref>. Açò fa referència als colonisadors gaèlics d'Irlanda, país que els romans inicialment varen cridar "Scotia" (forma femenina de "Scotus"). Els irlandesos que varen colonisar l'actual Escòcia eren coneguts com "Scoti"<ref>The Encyclopedia Americana: A Library of Universal Knowledge: Volume 15, (1919) Encyclopedia Americana Corp., University of Winsconsin – Madison</ref>. Els romans de la fase del baix imperi utilisaven el nom "Caledònia" per a referir-se a l'actual Escòcia<ref>The Encyclopedia Americana: A Library of Universal Knowledge: Volume 15, (1919) Encyclopedia Americana Corp., University of Winsconsin – Madison</ref>.
[[Archiu:Celtic round dogs.svg|thumb|upright|left|[[Beltane]].]]
Els primers [[celta]]s varen aplegar al voltant de [[sigle XVII a. C.|1600 a.C.]] fundant la [[Irlanda celta]]. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: [[Leinster]], [[Munster (Irlanda)|Munster]], [[Ulster]] i [[Connacht]]. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les [[Tuatha]], o menuts regnes, cadascun dels quals era prou menut, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un [[monarca]] denominat [[Gran Rei d'Irlanda|Gran Rei]].
La llista tradicional dels nomenats en el títul de «[[Gran rei d'Irlanda|Rei Suprem d'Irlanda]]» es remonta a mils d'anys, a mitan del [[II mileni a. C.|II mileni a.C.]], encara que les primeres parts de la llista són prou [[Mit|mítiques]]. No es té certea en quin punt de la llista comença a referir-se a individus històrics i tampoc en quin punt es pot cridar a estos individus «Rei Suprem», en el posterior sentit de la paraula. Esta estructura social s'adaptava al [[Torre irlandesa|estil de vida dels celtes]], des de sempre predisposts a organisar-se en unitats tribals relativament menudes i autònomes.
Els ''[[Anals dels quatre mestres]]'' (en irlandés, ''Annala Rioghachta Éireann'') o els ''Anals del regne d'Irlanda pels quatre mestres'' són una [[crònica]] de l'història d'Irlanda. Les entrades comprenen les dates entre el [[sigle XXIII a. C.|2242 a.C.]] i el [[1616|1616 d. de C.]], encara que es creu que les primeres entrades es referixen a dates al voltant del [[sigle VI a. C.|550 a.C.]] Són una recopilació d'anals anteriors, encara que hi ha alguns treballs originals. Es varen recopilar entre [[1632]] i [[1636]] en el [[monasteri]] [[franciscà]] del [[Comtat de Donegal]].
[[Beltane]] o [[Bealtaine]] (en irlandés ‘Bon Foc’) era un antic dia festiu irlandés que se celebrava el [[1 de maig]]. Per als celtes, Beltane marcava el començ de la temporada de [[estiu]] [[pastor]]al, quan les manades de [[ganado]] es portaven cap a les pastures d'estiu i a les terres de pastura de les [[montanya]]s. En irlandés modern ''Mi na Bealtaine'' (més de Bealtaine) és el nom del més de [[maig]]. A sovint, s'abrevia el nom del més com Bealtaine, coneixent al dia festiu com Lá Bealtaine. Una de les principals activitats de la festivitat consistia en encendre [[foguera]]s en les montanyes i [[tossal]]s en ritual i significat polític en ''Oidhche Bhealtaine'' (La vespra de Bealtaine). En gaèlic [[Escòcia|escocés]] modern, s'usa sol ''Lá Buidhe Bealtaine'' (el dia groc de Bealltain) per a descriure el primer dia de maig.
[[Patricio d'Irlanda|Sant Patricio]] ([[384]]-[[461]]), un [[arquebisbe]] i [[misioner]] vingut de [[Escòcia]], va aplegar a Irlanda per a convertir als habitants al [[cristianisme]]. Va poder realisar importants #conversió dins de les famílies reals i, a través de les escoles monacals, va introduir la paraula escrita (en [[llatí]]). A la mort de Sant Patricio, l'èlit irlandesa ya era lletrada i registrava la seua història per escrit. Irlanda es va transformar casi exclusivament en cristiana i en centre d'erudició i [[cultura]], pero la major part d'este llegat va ser destruït durant les incursions [[Viking|vikingues]] dels sigles [[Sigle IX|IX]] i [[Sigle X|X]].
== Idioma ==
== Idioma ==