A mitan del Sigle XVI, en part pel perill dels invasors turcs otomans, i per l'esclat i la reforma de Luter, els sacerdots varen abandonar el complex religiós. D'esta forma, els calvinistes pronte varen prendre el lloc i ho varen utilisar fins a mijan el [[Sigle XVII]]. Para [[1675]] el monasteri ya caria de sostre, i para [[1702]] la situació del seu estat va empijorar encara més, davant açò els catòlics varen intentar recuperar l'iglésia de manera no exitosa, i els calvinistes finalment varen obtindre el permís real de [[María Teresa I d'Àustria]] per a poder restaurar-ho. | A mitan del Sigle XVI, en part pel perill dels invasors turcs otomans, i per l'esclat i la reforma de Luter, els sacerdots varen abandonar el complex religiós. D'esta forma, els calvinistes pronte varen prendre el lloc i ho varen utilisar fins a mijan el [[Sigle XVII]]. Para [[1675]] el monasteri ya caria de sostre, i para [[1702]] la situació del seu estat va empijorar encara més, davant açò els catòlics varen intentar recuperar l'iglésia de manera no exitosa, i els calvinistes finalment varen obtindre el permís real de [[María Teresa I d'Àustria]] per a poder restaurar-ho. |