Llínea 2: |
Llínea 2: |
| El '''cartagenerisme''' és un moviment popular de [[Cartagena]] que pretén la creació d'un territori autònom nou centrat a la ciutat i la seua comarca (el [[Campo de Cartagena]]), incloent el Mar Menor. | | El '''cartagenerisme''' és un moviment popular de [[Cartagena]] que pretén la creació d'un territori autònom nou centrat a la ciutat i la seua comarca (el [[Campo de Cartagena]]), incloent el Mar Menor. |
| | | |
− | Existixen diferències entre els "provincialistes" i els "regionalistes". Uns volen la creació d'una nova província dins de la Regió de Múrcia, si be refundant-la en el nom de "Región del Sureste", mentres els atres volen la segregació total per crear una regió diferent de la Regió de Múrcia. | + | Existixen diferències entre els "provincialistes" i els "regionalistes". Uns volen la creació d'una nova província dins de la Regió de Múrcia, si be refundant-la en el nom de "Región del Sureste", mentres els atres volen la segregació total per crear una regió diferent de la [[Regió de Múrcia]]. |
| | | |
− | El cartagenerisme tingue el seu moment àlgid als anys setanta i huitanta del segle XX, en la crisis industrial que va patir la ciutat de Cartagena i les ciutats de la rodalia, com ara La Unión. Un sector de la ciutat trimilenària es va opondre radicalment a prendre part de llavors futurible Regió de Múrcia. Finalment, es va constituir la comunitat autònoma uniprovincial en la seu del govern a la ciutat de Múrcia i la del parlament a Cartagena, per tal d'acontentar els separatistes. Tot i així, encara hui hi ha mobilisacions populars per demanar la provincialitat de Cartagena dins de la Regió de Múrcia; també, en menor mesura, per demanar-ne simplement la independència. Entre els partits polítics que defenen la biprovincialitat destaquen "Partido Cantonal", "Movimiento Ciudadano de Cartagena" i la plataforma "2es+". | + | El cartagenerisme tingué el seu moment àlgit als anys setanta i huitanta del [[sigle XX]], en la crisis industrial que va patir la ciutat de [[Cartagena]] i les ciutats de la rodalia, com ara La Unión. Un sector de la ciutat trimilenària es va opondre radicalment a prendre part de llavors futurible Regió de Múrcia. Finalment, es va constituir la comunitat autònoma uniprovincial en la seu del govern a la ciutat de Múrcia i la del parlament a Cartagena, per tal d'acontentar els separatistes. Encara hui en dia hi ha movilisacions populars per demanar la provincialitat de Cartagena dins de la Regió de Múrcia; també, en menor mesura, per demanar-ne simplement la independència. Entre els partits polítics que defenen la biprovincialitat destaquen "Partido Cantonal", "Movimiento Ciudadano de Cartagena" i la plataforma "2es+". |
| | | |
− | El naiximent del [[Partido Federal Murciano]] i l'esclat de la [[Revolució Cantonal]], que va propiciar la independència del Cantó de Cartagena (oficialment, "Cantón Murciano"), el 1873, en la ciutat de Cartagena com a capital, es consideren l'inici del [[nacionalisme murcià]] pero, en realitat, també són el punt de partença del Cartagenerisme. | + | El naiximent del [[Partido Federal Murciano]] i l'esclat de la [[Revolució Cantonal]], que va propiciar la independència del Cantó de Cartagena (oficialment, "Cantón Murciano"), en l'any [[1873]], en la ciutat de Cartagena com a capital, es consideren l'inici del [[nacionalisme murcià]] pero, en realitat, també són el punt de partença del Cartagenerisme. |
| | | |
| [[Categoria:Història de Cartagena]] | | [[Categoria:Història de Cartagena]] |
| [[Categoria:Política de Cartagena]] | | [[Categoria:Política de Cartagena]] |
| [[Categoria:Regionalisme en Espanya]] | | [[Categoria:Regionalisme en Espanya]] |