Canvis

=== Guerra Civil i industrialisació ===

=== Guerra Civil i industrialisació ===

[[Image:US Secession Map 1861.svg|250px|thumb|Estats Units en 1861.

[[Image:787px-US Secession map 1861 svg.png|250px|thumb|Estats Units en 1861.

{{Leyenda|#FCE94F|Estats de l'Unió que permetien l'esclavitut}}

{{Leyenda|#FCE94F|Estats de l'Unió que permetien l'esclavitut}}

{{Leyenda|#A40000|Estats que cediren a la política esclavista abans del 15 d'abril de 1861.}}

{{Leyenda|#A40000|Estats que cediren a la política esclavista abans del 15 d'abril de 1861.}}

=== Primera Guerra Mundial, Gran Depressió, i Segona Guerra Mundial ===

=== Primera Guerra Mundial, Gran Depressió, i Segona Guerra Mundial ===

[[Archiu:Japaneseamericaninternmentcenter-flag.jpg|thumb|250px|Els [[camps de concentració en els Estats Units]] estajaren a unes 120.000 persones, majoritàriament d'ètnia japonesa, més de la mitat de les quals eren ciutadans nortamericans, en establiments dissenyats a eixe efecte en l'interior del país, durant [[1942]] i [[1948]].]]

[[Image:Japaneseamericaninternmentcenter-flag.jpg|thumb|250px|Els [[camps de concentració en els Estats Units]] estajaren a unes 120.000 persones, majoritàriament d'ètnia japonesa, més de la mitat de les quals eren ciutadans nortamericans, en establiments dissenyats a eixe efecte en l'interior del país, durant [[1942]] i [[1948]].]]

[[Archiu:WomanFactory1940s.jpg|thumb|250px|Durant la Segona Guerra Mundial el treball de les nortamericanes en les fàbriques va contribuir a tirar avant la producció de suministraments]]

[[Image:778px-WomanFactory1940s.jpg|thumb|250px|Durant la Segona Guerra Mundial el treball de les nortamericanes en les fàbriques va contribuir a tirar avant la producció de suministraments]]

A l'esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] en [[1914]], els Estats Units es mantingué neutral. Els nortamericans es van solidarisar en els britànics i francesos, a pesar que molts ciutadans, sobretot els originaris d'Irlanda i Alemanya, s'opongueren a l'intervenció.<ref>Foner, Eric, and John A. Garraty (1991). ''The Reader's Companion to American History.'' New York: Houghton Mifflin, p. 576. ISBN 0-395-51372-3.</ref> En [[1917]], els Estats Units es sumaren als [[aliats]], contribuint a la derrota de les ''[[Potències centrals]]''. Poc favorable a participar en assunts europeus, el Senat no ratificà el [[Tractat de Versalles]], que va establir la [[Societat de nacions]]. El país aplicà una política de [[unilateralisme]], que rallava en el [[aïllacionisme]].<ref>McDuffie, Jerome, Gary Wayne Piggrem, and Steven E. Woodworth (2005). ''U.S. History Súper Review''. Piscataway, NJ: Research & Education Association, p. 418. ISBN 0-7386-0070-9.</ref> En [[1920]], el [[Declaració dels Drets de la Dòna i la Ciutadania|moviment dels drets de la dòna]] va guanyar l'aprovació d'una esmena constitucional per a otorgar a les dònes el [[sufragi]]. En part degut al seu servici en la guerra, els americans natius obtingueren la ciutadania dels Estats Units en la Llei de ciutadania índia de [[1924]].

A l'esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] en [[1914]], els Estats Units es mantingué neutral. Els nortamericans es van solidarisar en els britànics i francesos, a pesar que molts ciutadans, sobretot els originaris d'Irlanda i Alemanya, s'opongueren a l'intervenció.<ref>Foner, Eric, and John A. Garraty (1991). ''The Reader's Companion to American History.'' New York: Houghton Mifflin, p. 576. ISBN 0-395-51372-3.</ref> En [[1917]], els Estats Units es sumaren als [[aliats]], contribuint a la derrota de les ''[[Potències centrals]]''. Poc favorable a participar en assunts europeus, el Senat no ratificà el [[Tractat de Versalles]], que va establir la [[Societat de nacions]]. El país aplicà una política de [[unilateralisme]], que rallava en el [[aïllacionisme]].<ref>McDuffie, Jerome, Gary Wayne Piggrem, and Steven E. Woodworth (2005). ''U.S. History Súper Review''. Piscataway, NJ: Research & Education Association, p. 418. ISBN 0-7386-0070-9.</ref> En [[1920]], el [[Declaració dels Drets de la Dòna i la Ciutadania|moviment dels drets de la dòna]] va guanyar l'aprovació d'una esmena constitucional per a otorgar a les dònes el [[sufragi]]. En part degut al seu servici en la guerra, els americans natius obtingueren la ciutadania dels Estats Units en la Llei de ciutadania índia de [[1924]].

=== Superpotència ===

=== Superpotència ===

[[Archiu:Cote de Kennedy.jpg|250px|thumb|Instants previs a l'[[assessinat de John F. Kennedy]] en [[1963]]. La mort d'este president commocionà al país.]]

[[Image:Coche de Kennedy.jpg|250px|thumb|Instants previs a l'[[assessinat de John F. Kennedy]] en [[1963]]. La mort d'este president commocionà al país.]]

Estats Units participà en la [[guerra del Vietnam]], on finalment després d'una sagnant lluita, que va causar gran número de baixes en els dos bandos, Estats Units fon derrotat. Esta guerra és considerada com el fet més trist de l'història del país.

Estats Units participà en la [[guerra del Vietnam]], on finalment després d'una sagnant lluita, que va causar gran número de baixes en els dos bandos, Estats Units fon derrotat. Esta guerra és considerada com el fet més trist de l'història del país.

== Govern i política ==

== Govern i política ==

[[Archiu:Capitol Building Full View.jpg|thumb|[[Capitoli dels Estats Units]]]]

[[Image:800px-Capitol Building Full View.jpg|thumb|[[Capitoli dels Estats Units]]]]

[[Archiu:WhiteHouseSouthFacade.JPG|thumb|[[Casa Blanca]]]]

[[Image:800px-WhiteHouseSouthFacade.jpg|thumb|[[Casa Blanca]]]]

[[Archiu:USSupremeCourtWestFacade.JPG|thumb|[[Edifici de La Cort Suprema dels Estats Units]]]]

[[Image:800px-USSupremeCourtWestFacade.jpg|thumb|[[Edifici de La Cort Suprema dels Estats Units]]]]

Estats Units és una república constitucional, presidencial i [[Federalisme|federal]]. El seu govern té uns poders llimitats enumerats en la [[Constitució dels Estats Units]]. La seua forma de govern és coneguda com [[democràcia presidencialista]] perque hi ha un [[president]]. L'elecció del president és indirecta a través de compromissaris o ''grans electors''.

Estats Units és una república constitucional, presidencial i [[Federalisme|federal]]. El seu govern té uns poders llimitats enumerats en la [[Constitució dels Estats Units]]. La seua forma de govern és coneguda com [[democràcia presidencialista]] perque hi ha un [[president]]. L'elecció del president és indirecta a través de compromissaris o ''grans electors''.

El [[poder llegislatiu]] es compon de dos cambres: el [[Senat dels Estats Units|Senat]] i la [[Cambra de Representants dels Estats Units|Cambra de Representants]]. Els 435 bancs de la Cambra de Representants es distribuïxen percentualment per la cantitat de la població, encara que tots els estats tenen al manco un representant. Cada estat tria dos membres dels 100 que integren el Senat: el periodo de gestió d'un senador és de sis anys.

El [[poder llegislatiu]] es compon de dos cambres: el [[Senat dels Estats Units|Senat]] i la [[Cambra de Representants dels Estats Units|Cambra de Representants]]. Els 435 bancs de la Cambra de Representants es distribuïxen percentualment per la cantitat de la població, encara que tots els estats tenen al manco un representant. Cada estat tria dos membres dels 100 que integren el Senat: el periodo de gestió d'un senador és de sis anys.

[[Archiu:State of the Unió.jpg|thumb|right|[[Congrés dels Estats Units]]]]

[[Image:State of the Union.jpg|thumb|right|[[Congrés dels Estats Units]]]]

Abdós cambres han d'aprovar un proyecte de llei per a que este es convertixca en llei, pero el president pot vetar-lo o negar-se a firmar-lo. En eixe cas, el Congrés reconsidera el proyecte de llei. Si dos terceres parts dels membres d'abdós cambres l'aproven, el proyecte de llei es convertix en llei, inclús sense la firma del president

Abdós cambres han d'aprovar un proyecte de llei per a que este es convertixca en llei, pero el president pot vetar-lo o negar-se a firmar-lo. En eixe cas, el Congrés reconsidera el proyecte de llei. Si dos terceres parts dels membres d'abdós cambres l'aproven, el proyecte de llei es convertix en llei, inclús sense la firma del president