− | El '''segon bieni de la Segona República Espanyola''', també cridat '''bieni rectificador''', '''bieni conservador''' o '''bieni contrarreformista''', denominat també '''bieni negre''' per les esquerres republicanes, constituïx el periodo de la [[Segona República Espanyola|II República]] comprés entre les eleccions generals de novembre de 1933 i les de febrer de 1936 durant el que varen governar els partits de centre-dreta republicana encapçalats pel [[Partit Republicà Radical]] de [[Alejandro Lerroux]], aliats en la dreta catòlica de la [[CEDIXCA]] i del [[Partit Agrari Espanyol|Partit Agrari]], primer des del parlament i després participant en el govern. Precisament l'entrada de la CEDA en el govern en octubre de 1934 va desencadenar el fet més important del periodo: la [[Revolució d'octubre de 1934]], una fracassada insurrecció socialista que només es va consolidar en Astúries durant un parell de semanes (l'únic lloc on també va participar la [[Confederació Nacional del Treballe|CNT]]) encara que finalment també va ser sofocada per l'intervenció de l'eixèrcit ([[Revolució d'Astúries]]). A diferència de la relativa estabilitat política del [[primer bieni]] (en els dos governs presidits per [[Manuel Azaña]]), el segon va ser un periodo en que els governs presidits pel [[Partit Republicà Radical]] varen tindre un promig de tres mesos de vida (es varen formar 8 governs en dos anys) i es varen tandejar tres presidents distints ([[Alejandro Lerroux]], [[Ricardo Samper]] i [[Joaquín Chapaprieta]]), i encara varen durar menys els dos últims governs del bieni, els presidits pel «centriste» [[Portela Valladares]]. | + | El '''segon bieni de la Segona República Espanyola''', també cridat '''bieni rectificador''', '''bieni conservador''' o '''bieni contrarreformista''', denominat també '''bieni negre''' per les esquerres republicanes, constituïx el periodo de la [[Segona República Espanyola|II República]] comprés entre les eleccions generals de novembre de 1933 i les de febrer de 1936 durant el que varen governar els partits de centre-dreta republicana encapçalats pel [[Partit Republicà Radical]] de [[Alejandro Lerroux]], aliats en la dreta catòlica de la [[CEDA]] i del [[Partit Agrari Espanyol|Partit Agrari]], primer des del parlament i després participant en el govern. Precisament l'entrada de la CEDA en el govern en octubre de 1934 va desencadenar el fet més important del periodo: la [[Revolució d'octubre de 1934]], una fracassada insurrecció socialista que només es va consolidar en Astúries durant un parell de semanes (l'únic lloc on també va participar la [[Confederació Nacional del Treballe|CNT]]) encara que finalment també va ser sofocada per l'intervenció de l'eixèrcit ([[Revolució d'Astúries]]). A diferència de la relativa estabilitat política del [[primer bieni]] (en els dos governs presidits per [[Manuel Azaña]]), el segon va ser un periodo en que els governs presidits pel [[Partit Republicà Radical]] varen tindre un promig de tres mesos de vida (es varen formar 8 governs en dos anys) i es varen tandejar tres presidents distints ([[Alejandro Lerroux]], [[Ricardo Samper]] i [[Joaquín Chapaprieta]]), i encara varen durar menys els dos últims governs del bieni, els presidits pel «centriste» [[Portela Valladares]]. |