| El concepte de [[historiografia]] naixqué en [[Antiga Grècia|Grècia]], encara que s'accepta que anteriorment ya existia una concepció històrica en Orient, un desig de permanència de tot lo que s'ha fet. Ara be, eixa concepció històrica primitiva és una mera transmissió de senyes històriques que, com les llistes reals del [[Antic Egipte]], carien d'anàlisis històric, per lo que no es tractava de [[historiografia]], sense negar per això el seu valor documental. | | El concepte de [[historiografia]] naixqué en [[Antiga Grècia|Grècia]], encara que s'accepta que anteriorment ya existia una concepció històrica en Orient, un desig de permanència de tot lo que s'ha fet. Ara be, eixa concepció històrica primitiva és una mera transmissió de senyes històriques que, com les llistes reals del [[Antic Egipte]], carien d'anàlisis històric, per lo que no es tractava de [[historiografia]], sense negar per això el seu valor documental. |
− | Es considera a [[Heródot]] el primer [[historiador]], tant en l'actualitat com en l'antiguetat. Tucídides va establir posteriorment la base racional i metodològica d'una historiografia naixcuda com a reacció davant lo irracional de la [[mitologia grega]]. Prèviament, ya [[Hecateu de Milet]] havia atenuat lo sobrenatural, pero la separació total no es produïx fins a Tucídides. Heròdot va concebre el seu ''[[Història (Heròdot)|Història]]'' com un mig d'evitar l'oblit d'allò que mereixia ser recordat. En la [[Antiga Grècia]] es vea també la [[història]] com a mig de mostrar eixemples, encara que no models d'acontenyiments futurs. Aixina mateix des de Heròdot els historiadors realisen un examen crític del passat i dels fets supostament ocorreguts. El pare de l'historiografia, Heròdot, aixina ho expressa en IV, 195, 2: "realment, ignore si açò és veritat, simplement consigne lo que conten". | + | Es considera a [[Heródot]] el primer [[historiador]], tant en l'actualitat com en l'antiguetat. Tucídides va establir posteriorment la base racional i metodològica d'una historiografia naixcuda com a reacció davant lo irracional de la [[mitologia grega]]. Prèviament, ya [[Hecateu de Milet]] havia atenuat lo sobrenatural, pero la separació total no es produïx fins a Tucídides. Heròdot va concebre el seu "[[Història (Heròdot)|Història]]" com un mig d'evitar l'oblit d'allò que mereixia ser recordat. En la [[Antiga Grècia]] es vea també la [[història]] com a mig de mostrar eixemples, encara que no models d'acontenyiments futurs. Aixina mateix des de Heròdot els historiadors realisen un examen crític del passat i dels fets supostament ocorreguts. El pare de l'historiografia, Heròdot, aixina ho expressa en IV, 195, 2: "realment, ignore si açò és veritat, simplement consigne lo que conten". |