− | La '''Institució Lliure d'Ensenyança''' o '''ILE''' fon un proyecte pedagògic que es va desenrollar en [[Espanya]] durant mig sigle (1876-1936), inspirat en la filosofia ''[[Karl Christian Friedrich Krause|krausista]]'' introduïda en la [[Universitat Central de Madrit]] per [[Julián Sanz del Riu]], i que va tindre una important repercussió en la vida intelectual de la nació espanyola, per a la que va eixercitar una llabor fonamental de renovació. | + | La '''Institució Lliure d'Ensenyança''' o '''ILE''' fon un proyecte pedagògic que es va desenrollar en [[Espanya]] durant mig sigle (1876-1936), inspirat en la filosofia [[Karl Christian Friedrich Krause|krausista]] introduïda en la [[Universitat Central de Madrit]] per [[Julián Sanz del Riu]], i que va tindre una important repercussió en la vida intelectual de la nació espanyola, per a la que va eixercitar una llabor fonamental de renovació. |
| En 1876, Laureano Figuerola, primer president de l'Institució, va inaugurar la ''Associació de l'Institució Lliure d'Ensenyança '' i junt en un grup de catedràtics ([[Francisco Giner dels Rius]], [[Gumersindo de Azcárate]], [[Teodoro Sainz Rueda]] i [[Nicolás Salmerón]], entre uns atres) separats de la [[Universitat Central de Madrit]] per defendre la [[llibertat de càtedra]] i negar-se a ajustar les seues ensenyances a qualsevol dogma oficial en matèria religiosa, política o moral, varen tindre que proseguir la seua llabor educativa al marge de l'Estat creant un establiment educatiu privat llaic (*ILE), que va començar en primer lloc per l'ensenyança universitària i despuix es va estendre a l'educació primària i secundària. | | En 1876, Laureano Figuerola, primer president de l'Institució, va inaugurar la ''Associació de l'Institució Lliure d'Ensenyança '' i junt en un grup de catedràtics ([[Francisco Giner dels Rius]], [[Gumersindo de Azcárate]], [[Teodoro Sainz Rueda]] i [[Nicolás Salmerón]], entre uns atres) separats de la [[Universitat Central de Madrit]] per defendre la [[llibertat de càtedra]] i negar-se a ajustar les seues ensenyances a qualsevol dogma oficial en matèria religiosa, política o moral, varen tindre que proseguir la seua llabor educativa al marge de l'Estat creant un establiment educatiu privat llaic (*ILE), que va començar en primer lloc per l'ensenyança universitària i despuix es va estendre a l'educació primària i secundària. |