6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Anuncie de la Junta Directiva de la *ILE per al curs 1889-1890. La '''Institució Lliure d'Ensenyanç...»
[[Archiu:Institución Libre de Enseñanza 1889.JPG|thumb|Anuncie de la Junta Directiva de la *ILE per al curs 1889-1890.]]
La '''Institució Lliure d'Ensenyança''' o '''ILE''' fon un proyecte pedagògic que es va desenrollar en [[Espanya]] durant mig sigle (1876-1936), inspirat en la filosofia ''[[Karl Christian Friedrich Krause|krausista]]'' introduïda en la [[Universitat Central de Madrit]] per [[Julián Sanz del Riu]], i que va tindre una important repercussió en la vida intelectual de la nació espanyola, per a la que va eixercitar una llabor fonamental de renovació.
En 1876, Laureano Figuerola, primer president de l'Institució, va inaugurar la ''Associació de l'Institució Lliure d'Ensenyança '' i junt en un grup de catedràtics ([[Francisco Giner dels Rius]], [[Gumersindo de Azcárate]], [[Teodoro Sainz Rueda]] i [[Nicolás Salmerón]], entre uns atres) separats de la [[Universitat Central de Madrit]] per defendre la [[llibertat de càtedra]] i negar-se a ajustar les seues ensenyances a qualsevol dogma oficial en matèria religiosa, política o moral, varen tindre que proseguir la seua llabor educativa al marge de l'Estat creant un establiment educatiu privat llaic (*ILE), que va començar en primer lloc per l'ensenyança universitària i despuix es va estendre a l'educació primària i secundària.
Varen recolzar i varen secundar el proyecte intelectuals de la talla de: [[Joaquín Costa]], [[Leopoldo Ales]] (Clarín), [[José Ortega i Gasset]], [[Gregorio Marañón]], [[Ramón Menéndez Pidal]], [[Antonio Machado]], [[Joaquín Sorolla]], [[Augusto González de Linares]], [[Santiago Ramón y Cajal]] o [[Federico Rubio]], entre atres personalitats compromeses en la renovació educativa, cultural i social.
[[Categoria:Pedagogia]]
[[Categoria:Institució Lliure d'Ensenyança| ]]
[[Categoria:Regeneracionisme]]
[[Categoria:Lliberalisme en Espanya]]
[[Categoria:Filosofia de l'educació]]
La '''Institució Lliure d'Ensenyança''' o '''ILE''' fon un proyecte pedagògic que es va desenrollar en [[Espanya]] durant mig sigle (1876-1936), inspirat en la filosofia ''[[Karl Christian Friedrich Krause|krausista]]'' introduïda en la [[Universitat Central de Madrit]] per [[Julián Sanz del Riu]], i que va tindre una important repercussió en la vida intelectual de la nació espanyola, per a la que va eixercitar una llabor fonamental de renovació.
En 1876, Laureano Figuerola, primer president de l'Institució, va inaugurar la ''Associació de l'Institució Lliure d'Ensenyança '' i junt en un grup de catedràtics ([[Francisco Giner dels Rius]], [[Gumersindo de Azcárate]], [[Teodoro Sainz Rueda]] i [[Nicolás Salmerón]], entre uns atres) separats de la [[Universitat Central de Madrit]] per defendre la [[llibertat de càtedra]] i negar-se a ajustar les seues ensenyances a qualsevol dogma oficial en matèria religiosa, política o moral, varen tindre que proseguir la seua llabor educativa al marge de l'Estat creant un establiment educatiu privat llaic (*ILE), que va començar en primer lloc per l'ensenyança universitària i despuix es va estendre a l'educació primària i secundària.
Varen recolzar i varen secundar el proyecte intelectuals de la talla de: [[Joaquín Costa]], [[Leopoldo Ales]] (Clarín), [[José Ortega i Gasset]], [[Gregorio Marañón]], [[Ramón Menéndez Pidal]], [[Antonio Machado]], [[Joaquín Sorolla]], [[Augusto González de Linares]], [[Santiago Ramón y Cajal]] o [[Federico Rubio]], entre atres personalitats compromeses en la renovació educativa, cultural i social.
[[Categoria:Pedagogia]]
[[Categoria:Institució Lliure d'Ensenyança| ]]
[[Categoria:Regeneracionisme]]
[[Categoria:Lliberalisme en Espanya]]
[[Categoria:Filosofia de l'educació]]