1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − + + Llínea 31:
Llínea 32: − + + + Llínea 39:
Llínea 42: − + − +
sense resum d'edició
La seua data de naiximent és incerta; va morir el [[22 d'abril]] del [[536]] en [[Costantinoble]].
La seua data de naiximent és incerta; va morir el [[22 d'abril]] del [[536]] en [[Costantinoble]].
Fon fill de Gordianus, un sacerdot Romà que havia sigut assessinat durant els disturbis en els dies del papa [[Symmachus]].
==Resenyes històriques==
Fon fill de Gordianus, un sacerdot Romà que havia segut assessinat durant els disturbis en els dies del papa [[Symmachus]].
El seu primer acte oficial fon cremar en presència de l'assamblea del clero, l'[[anatema]] que [[Bonifaci II]] havia pronunciat en contra de [[Dioscurus]], el seu últim rival, ordenant fora preservat en els [[archius Romans]].
El seu primer acte oficial fon cremar en presència de l'assamblea del clero, l'[[anatema]] que [[Bonifaci II]] havia pronunciat en contra de [[Dioscurus]], el seu últim rival, ordenant fora preservat en els [[archius Romans]].
Agapito va contestar en l'esperit:
Agapito va contestar en l'esperit:
{{cita| "En anhel ansiós venc a mirar cap a l'Emperador Cristià Justinià. En el seu lloc trobe a un Dioclesiano, les amenaces del qual, no obstant, no m'aterren."}}
{{cita|
== '''"En anhel ansiós venc a mirar cap a l'Emperador Cristià Justinià. En el seu lloc trobe a un Dioclesiano, les amenaces del qual, no obstant, no m'aterren." '''==
}}
Este atrevit llenguage va fer que Justinià prenguera una pausa; sent convençut finalment que Anthimus era poc sòlit en la fe, no va fer cap objecció al papa a eixercitar la plenitut dels seus poders a depondre i suspendre l'intrús, i, per primera vegada en la història de l'Iglésia, consagrar personalment al seu successor llegalment triat, Mennas.
Este atrevit llenguage va fer que Justinià prenguera una pausa; sent convençut finalment que Anthimus era poc sòlit en la fe, no va fer cap objecció al papa a eixercitar la plenitut dels seus poders a depondre i suspendre l'intrús, i, per primera vegada en la història de l'Iglésia, consagrar personalment al seu successor llegalment triat, Mennas.
Per a purificar-ho de qualsevol sospita d'ajudar a l'heregia, Justinià va entregar al papa una confessió escrita de la fe, que l'últim va acceptar en la juïciosa clàusula:
Per a purificar-ho de qualsevol sospita d'ajudar a l'heregia, Justinià va entregar al papa una confessió escrita de la fe, que l'últim va acceptar en la juïciosa clàusula:
{{cita| "encara que no poguera admetre en un llaic el dret d'ensenyar la religió, van observar en plaer que l'afany de l'Emperador estava en perfecte acort en les decisions dels Pares".}}
{{cita| '''"encara que no poguera admetre en un llaic el dret d'ensenyar la religió, van observar en plaer que l'afany de l'Emperador estava en perfecte acort en les decisions dels Pares"'''.}}
Poc després Agapito va caure malalt i va morir, després d'un gloriós regnat de deu mesos. Els seus restes van ser introduïts en un ataüt i dirigits a Roma, sent depositats en Sant Pere.
Poc després Agapito va caure malalt i va morir, després d'un gloriós regnat de deu mesos. Els seus restes van ser introduïts en un ataüt i dirigits a Roma, sent depositats en Sant Pere.
La seua memòria es manté el 20 de setembre, el dia de la seua deposició. Els grecs ho commemoren el 22 abril, dia de la seua mort.
La seua memòria es manté el [[20 de setembre]], el dia de la seua deposició. Els grecs ho commemoren el [[22 abril]], dia de la seua mort.