Es denomina '''Cantó de Cartagena''', o també conegut com a '''Cantó Murcià''', a l'insurrecció [[federalista]] que en el marc de la [[I República Espanyola]] ([[1873]]-[[1874]]) va ocórrer en la [[Regió de Múrcia|província de Múrcia]] en l'objectiu de constituir-la en un [[Cantó (entitat subnacional)|cantó federal]]. L'epicentre d'este moviment cantonal va estar en la ciutat de [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], que va ser on els [[Partit Republicà Federal|republicans federals]] "intransigents" varen iniciar en juliol de 1873 la [[rebelió cantonal]] i el propòsit de la qual era instaurar en [[Espanya]] "des d'avall" la [[República Federal]] sense esperar a que les [[Corts Constituents]] elegides en maig de 1873 elaboraren i aprovaren la nova [[Proyecte de Constitució Federal de 1873|Constitució Federal]]. El Cantó de Cartagena va ser el de més llarga duració de tots els cantons puix va conseguir resistir el sege de les forces del govern central fins al 12 de giner de 1874.
+
Es denomina '''Cantó de Cartagena''', o també conegut com a '''Cantó Murcià''', a l'insurrecció [[federalista]] que en el marc de la [[I República Espanyola]] ([[1873]]-[[1874]]) va ocórrer en la [[Regió de Múrcia|província de Múrcia]] en l'objectiu de constituir-la en un [[Cantó (entitat subnacional)|cantó federal]]. L'epicentre d'este moviment cantonal va estar en la ciutat de [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], que va ser on els [[Partit Republicà Federal|republicans federals]] "intransigents" varen iniciar en juliol de 1873 la [[rebelió cantonal]] i el propòsit de la qual era instaurar en [[Espanya]] "des d'avall" la [[República Federal]] sense esperar a que les [[Corts Constituents]] elegides en [[maig]] de 1873 elaboraren i aprovaren la nova [[Proyecte de Constitució Federal de 1873|Constitució Federal]]. El Cantó de Cartagena va ser el de més llarga duració de tots els cantons puix va conseguir resistir el sege de les forces del govern central fins al [[12 de giner]] de [[1874]].