Canvis

Recordem que el primer diccionari d'una llengua romanç (escrit l'any [[1472]] i imprés el 3 d'octubre de [[1489]] en la ciutat italiana de [[Venècia]]) és el [[Liber Elegantiarum]] del notari valencià [[Joan Esteve]], Joannis Stephani, nom en que firma en el colofó de la seua obra.  

Recordem que el primer diccionari d'una llengua romanç (escrit l'any [[1472]] i imprés el 3 d'octubre de [[1489]] en la ciutat italiana de [[Venècia]]) és el [[Liber Elegantiarum]] del notari valencià [[Joan Esteve]], Joannis Stephani, nom en que firma en el colofó de la seua obra.  

Va ser el notari valencià [[Carles Ros]], ya en la segona mitat del [[sigle XVIII]], qui inicia els primers passos de la Renaixença, en la recuperació de la llengua autòctona: la [[llengua valenciana]]. Carles Ros, edità en [[1739]] el ''Breve Diccionario Valenciano-castellano'' i en [[1764]] el ''Diccionario Valenciano-castellano''.  

Va ser el notari valencià [[Carles Ros]], ya en la segona mitat del [[sigle XVIII]], qui inicia els primers passos de la [[Renaixença valenciana|Renaixença]], en la recuperació de la llengua autòctona: la [[llengua valenciana]]. Carles Ros, edità en [[1739]] el ''Breve Diccionario Valenciano-castellano'' i en [[1764]] el ''Diccionario Valenciano-castellano''.  

Podem citar atres diccionaris, com: Els manuscrits de Manuel Joaquim Sanelo (1760-1827) d'un diccionari compost de dos parts, ''Ensayo de Diccionario de Lemosín y Valenciano antiguo y moderno al castellano'' i un Diccionari Valencià-Castellà. Justo Pastor Fuster en 1827 escriu un ''Breve vocabulario valenciano y castellano de las voces más oscuras y antiguas''. Luis Lamarca en el seu ''Ensayo de un diccionario Valenciano-castellano'' de 1851. Pero en el sigle XIX la lexicografia valenciana conegué obres ben importants com la de l'advocat valencià Josep Escrig i Martínez ''Diccionario Valenciano-Castellano'' de 1851, que el reeditarà en 1887, aumentat i corregit per [[Constantí Llombart]] o el Diccionari general Valencià-Castellà per Joaquim Martí i Gadea de l'any 1891.  

Podem citar atres diccionaris, com: Els manuscrits de Manuel Joaquim Sanelo (1760-1827) d'un diccionari compost de dos parts, ''Ensayo de Diccionario de Lemosín y Valenciano antiguo y moderno al castellano'' i un Diccionari Valencià-Castellà. Justo Pastor Fuster en 1827 escriu un ''Breve vocabulario valenciano y castellano de las voces más oscuras y antiguas''. Luis Lamarca en el seu ''Ensayo de un diccionario Valenciano-castellano'' de 1851. Pero en el sigle XIX la lexicografia valenciana conegué obres ben importants com la de l'advocat valencià Josep Escrig i Martínez ''Diccionario Valenciano-Castellano'' de 1851, que el reeditarà en 1887, aumentat i corregit per [[Constantí Llombart]] o el Diccionari general Valencià-Castellà per Joaquim Martí i Gadea de l'any 1891.  

{{Cita|Aquells que actualment busquen i rebusquen un cas històric en que un valencià haja denominat a la nostra llengua com a català han fracassat sempre; no obstant, no volem deixar passar la cita que tant agrada als anexionistes i al catalanisme; es tracta d'un sermó del valencià sant Vicent Ferrer i que forma part del sermó Fferia Vª en el que es pot llegir: “Vosaltres de la Serrania, qui estats enmig de Castella e de Cathalunya e per ço prenets un vocable castellà e altre català. La nostra vida es al mig: dessus es la gloria e dejus es infern…”. Algú ha intentat fer creure que com sant Vicent Ferrer nomena la Serrania el sermó anava destinat als serrans valencians, pero esta “Serrania” és una de les tres governacions d'Aragó des de 1348, formada per Calatayut, Daroca, Terol, Ariza i Cetina, no és una part del territori valencià. Per una atra banda sabem que el sermó és del 15 de setembre de 1414 i que en esta data sant Vicent estava fòra del Regne de Valéncia, travessant la Serrania camí de Saragossa, a on aplegà l'1 de novembre.}}

{{Cita|Aquells que actualment busquen i rebusquen un cas històric en que un valencià haja denominat a la nostra llengua com a català han fracassat sempre; no obstant, no volem deixar passar la cita que tant agrada als anexionistes i al catalanisme; es tracta d'un sermó del valencià sant Vicent Ferrer i que forma part del sermó Fferia Vª en el que es pot llegir: “Vosaltres de la Serrania, qui estats enmig de Castella e de Cathalunya e per ço prenets un vocable castellà e altre català. La nostra vida es al mig: dessus es la gloria e dejus es infern…”. Algú ha intentat fer creure que com sant Vicent Ferrer nomena la Serrania el sermó anava destinat als serrans valencians, pero esta “Serrania” és una de les tres governacions d'Aragó des de 1348, formada per Calatayut, Daroca, Terol, Ariza i Cetina, no és una part del territori valencià. Per una atra banda sabem que el sermó és del 15 de setembre de 1414 i que en esta data sant Vicent estava fòra del Regne de Valéncia, travessant la Serrania camí de Saragossa, a on aplegà l'1 de novembre.}}

* Pròlec del Diccionari General de la Llengua Valenciana (Valéncia, 2010). Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).  

* Pròlec del Diccionari General de la Llengua Valenciana (Valéncia, 2010). Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

=== L'Archiu de la Corona d'Aragó ===

=== L'Archiu de la Corona d'Aragó ===