25 372
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Gregorio Mayans''' i Siscar (Oliva, Valéncia, 9 de maig de 1699 - Valéncia, 1781) va ser un erudit, juriste, historiador, llingüiste i pol...»
'''Gregorio Mayans''' i Siscar ([[Oliva]], Valéncia, 9 de maig de [[1699]] - [[Valéncia]], [[1781]]) va ser un erudit, juriste, historiador, llingüiste i polígraf valencià. Fon el major representant, junt a Benito Feijoo, de la primera Ilustració espanyola, i germà major del també erudit Juan Antonio Mayans (1718-1801).
== Biografia ==
Son pare, Pasqual Mayans, va lluitar en el bando austraciste en la [[Guerra de Successió]] i va acompanyar a l'archiduc Carles a Barcelona en 1706; açò li supondria certa marginació ulterior al seu fill en l'Espanya dels [[Borbons]]. Fins a [[1713]], quan torna a Oliva, va estudiar en els jesuïtes de Cordelles, pero ya en el poble natal el seu yayo, l'advocat Joan Siscar, li incita a l'estudi del dret. Ho cursà en l'[[Universitat de Valéncia]], on tracta als ''novatores'' més destacats: Tomás Vicente Rústica, Juan Bautista Corachán o Baltasar Iñigo, que li faciliten llectures essencials en la seua formació, com Locke i Descartes.
En [[1719]] s'en va a Salamanca per a profundisar els seus estudis de dret. Un dels seus professors, Borrull, li posa en contacte en el heleniste Manuel Martí, deàn alacantí, que serà el seu mentor i guia de llectures clàssiques, tant espanyoles com a llatines o gregues, i que canalisarà la seua vocació cap a les humanitats inclinant-li a l'estudi de la renaixença i els humanistes espanyols del XVI: Antonio de Nebrija, Benito Arias Montano, Fra Luis de Granada i Fra Luis de León, Francisco Sánchez de las Brozas, ''el Brocense'', Juan Luis Vives, Sant Joan de la Creu, Teresa d'Àvila, Miguel de Cervantes... Tota la seua vida es consagrarà a recuperar esta tradició, que el gust ilustrat considerava dilapidada o oblidada per l'Espanya del Barroc.
== Biografia ==
Son pare, Pasqual Mayans, va lluitar en el bando austraciste en la [[Guerra de Successió]] i va acompanyar a l'archiduc Carles a Barcelona en 1706; açò li supondria certa marginació ulterior al seu fill en l'Espanya dels [[Borbons]]. Fins a [[1713]], quan torna a Oliva, va estudiar en els jesuïtes de Cordelles, pero ya en el poble natal el seu yayo, l'advocat Joan Siscar, li incita a l'estudi del dret. Ho cursà en l'[[Universitat de Valéncia]], on tracta als ''novatores'' més destacats: Tomás Vicente Rústica, Juan Bautista Corachán o Baltasar Iñigo, que li faciliten llectures essencials en la seua formació, com Locke i Descartes.
En [[1719]] s'en va a Salamanca per a profundisar els seus estudis de dret. Un dels seus professors, Borrull, li posa en contacte en el heleniste Manuel Martí, deàn alacantí, que serà el seu mentor i guia de llectures clàssiques, tant espanyoles com a llatines o gregues, i que canalisarà la seua vocació cap a les humanitats inclinant-li a l'estudi de la renaixença i els humanistes espanyols del XVI: Antonio de Nebrija, Benito Arias Montano, Fra Luis de Granada i Fra Luis de León, Francisco Sánchez de las Brozas, ''el Brocense'', Juan Luis Vives, Sant Joan de la Creu, Teresa d'Àvila, Miguel de Cervantes... Tota la seua vida es consagrarà a recuperar esta tradició, que el gust ilustrat considerava dilapidada o oblidada per l'Espanya del Barroc.