124 351
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − +
sense resum d'edició
[[Archiu:Ottoman-Empire-Public-Demo.png|thumb|200px|Manifestació en el districte de [[Hipòdrom de Constantinopla|Sultanahmet]] en [[Estambul]], 1908.]]
[[Archiu:Ottoman-Empire-Public-Demo.png|thumb|200px|Manifestació en el districte de [[Hipòdrom de Constantinopla|Sultanahmet]] en [[Estambul]], 1908.]]
La '''Revolució dels Jòvens Turcs''' de 1908 va revocar la suspensió del Parlament [[Imperi otomà|otomà]] pel sultà [[Abdul Hamid II]], que marca l'inici de la [[Segona Era Constitucional(Imperi Otomà)|Segona Era Constitucional]]. Una fita en la [[dissolució de l'Imperi Otomà]], la Revolució va ser producte d'una unió poc provable de [[Pluralisme (política)|pluralista]] reformistes, [[Panturquisme|nacionalistes turcs]], [[Secularisme|secularistes]] d'orientació occidental, i de fet qualsevol persona que concedixca la culpa política del sultà per a l'estat acossat de l'Imperi.
La '''Revolució dels Jòvens Turcs''' de [[1908]] va revocar la suspensió del Parlament [[Imperi otomà|otomà]] pel sultà [[Abdul Hamid II]], que marca l'inici de la [[Segona Era Constitucional(Imperi Otomà)|Segona Era Constitucional]]. Una fita en la [[dissolució de l'Imperi Otomà]], la Revolució va ser producte d'una unió poc provable de [[Pluralisme (política)|pluralista]] reformistes, [[Panturquisme|nacionalistes turcs]], [[Secularisme|secularistes]] d'orientació occidental, i de fet qualsevol persona que concedixca la culpa política del sultà per a l'estat acossat de l'Imperi.
La Revolució va restaurar el Parlament, que havia segut suspés pel sultà en [[1878]]. No obstant, el procés de suplantar les institucions monàrquiques per institucions constitucionals i polítiques electorals no era ni tan simple, ni tan exangüe com el canvi de règim. La perifèria de l'Imperi es va seguir astellant baix les pressions de les revolucions locals.
La Revolució va restaurar el Parlament, que havia segut suspés pel sultà en [[1878]]. No obstant, el procés de suplantar les institucions monàrquiques per institucions constitucionals i polítiques electorals no era ni tan simple, ni tan exangüe com el canvi de règim. La perifèria de l'Imperi es va seguir astellant baix les pressions de les revolucions locals.