Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
11 467 bytes afegits ,  18:04 28 ago 2023
Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'
Llínea 1: Llínea 1:  +
{{Ficha de criminal
 +
| nom                = Timothy McVeigh
 +
| image      = Aa McVeigh sketch and pic.jpg
 +
| tamany_de_image      = 300px
 +
| image_peu            = Retrat parlat i fotografia de McVeigh en els archius del [[FBI]].
    +
| nom_real            = Timothy James McVeigh
 +
| lloc_de_naiximent    = [[Lockport]], [[Nueva York (estat)|Nueva York]], [[Estats Units]]
 +
| data_de_naiximent    = 23 d'abril de 1968
 +
| lloc_de_decés        = presó federal de [[Terre Haute (Indiana)|Terre Haute]]([[Indiana]]),[[Estats Units]]
   −
'''Timothy James McVeigh''' ([[Lockport]], [[Estats Units]], [[23 d'abril]] de [[1968]] [[Terre Haute]], [[Estats Units]], [[11 de juny]] de [[2001]]) va ser un terroriste d'extrema dreta nortamericana autor del [[Atentat d'Oklahoma City|atentat explosiu contra l'edifici federal Alfred P. Murrah]] en [[Oklahoma City]] en [[1995]], on varen morir 168 persones i varen resultar ferides al voltant de 680 persones.
+
| data_de_decés = 11 de juny de 2001
 +
| alias                  = Tim Tuttle <br />Robert Kling
 +
| càrrec                  = <br /> [[Terrorisme]], us de [[armes de destrucció massiva]], 8 càrrecs d'homicidi en primer grau, [[Conspiració (enteniment secret)|conspiració]] per a usar armes de destrucció massiva i explosius en fins criminals.
 +
 
 +
| condena                = Pena de mort
 +
| situació_actual      = Eixecutat per injecció letal l'11 de juny de 2001 en l'institució correccional de Terre Haute en Indiana
 +
 
 +
| ocupació              = Soldat del [[Eixèrcit dels Estats Units]] <br /> Guàrdia de seguritat
 +
| cónyuge                =
 +
| pares                = William McVeigh (pare)<br />Mildred Noreen Hill (mare)
 +
| fills                  =
 +
}}
 +
 
 +
'''Timothy James McVeigh''' ([[Lockport]], [[Nova York (estat)|Nova York]], [[23 d'abril]] de [[1968]] - † [[Terre Haute]], [[Indiana]], [[11 de juny]] de [[2001]]) va ser un terroriste d'extrema dreta [[Estats Units|nortamericà]] autor del [[Atentat d'Oklahoma City|atentat explosiu contra l'edifici federal Alfred P. Murrah]] en [[Oklahoma City]] en [[1995]], a on varen morir 168 persones i varen resultar ferides al voltant de 680 persones.
    
== Infància ==
 
== Infància ==
El segon dels tres fills de l'obrer de [[General Motors]] William McVeigh i l'agent de viages Mildred "Mickey" McVeigh, l'únic varó, va créixer en l'oest del [[estat de Nova York]]. Entre les seues folgues es trobaven la [[televisió]], el [[cine]], les [[historieta]]s, el [[fútbol americà]] i el [[béisbol]]. Va ser Ed McVeigh, el seu yayo i verdadera figura paterna, qui li va inculcar la passió per les [[armes de fòc]], i solia portar-li a practicar tir a l'aire lliure. En vàries oportunitats el jove McVeigh va portar armes a la seua escola per a impressionar als seus companyers i va manifestar el seu desig d'obrir ell mateix una tenda d'armes quan anara adult.   
+
El segon dels tres fills de l'obrer de [[General Motors]] William McVeigh i l'agent de viages Mildred "Mickey" McVeigh, l'únic varó, va créixer en l'oest del [[estat de Nova York]]. Entre les seues aficions es trobaven la [[televisió]], el [[cine]], les [[historieta]]s, el [[fútbol americà]] i el [[béisbol]]. Va ser Ed McVeigh, el seu yayo i verdadera figura paterna, qui li va inculcar la passió per les [[armes de fòc]], i solia portar-li a practicar tir a l'aire lliure. En vàries oportunitats el jove McVeigh va portar armes a la seua escola per a impressionar als seus companyers i va manifestar el seu desig d'obrir ell mateix una tenda d'armes quan fora adult.   
 +
 
 +
Segons el seu testimoni, que mai va ser corroborat, va sofrir abusos constants en l'escola per la seua dèbil complexió i baixa estatura, i solia fantasiar en venjar-se. McVeigh va atribuir a això el seu odi contra totes les institucions o persones que, al seu juí, abusaren dels dèbils.
 +
 
 +
En [[decembre]] de l'any [[1979]] els pares de McVeigh es varen separar i varen deixar que els seus fills decidiren en quí viure. Les seues germanes Jennifer i Patty es varen quedar en la seua mare i Timothy en el seu pare. Despuix d'intentar infructuosament recompondre el seu matrimoni, els McVeigh es varen divorciar definitivament en [[1986]].
 +
 
 +
== Joventut i servici militar ==
 +
Despuix de graduar-se de l'escola secundària Sweet Home, va abandonar els estudis universitaris en el Bryant & Stratton College per a treballar, entre atres coses, com a empleat d'una hamburgueseria i guàrdia de seguritat en la [[Agència Nacional de Detectius Pinkerton|Pinkerton Government Services]] de [[Búfalo (Nova York)|Buffalo]] (NY).
 +
 
 +
En els seus temps lliures llegia la revista militar ''Soldier of Fortune'' i llibres d'extrema dreta que comprava per correu, tals com ''Cavalcar, disparar en tino i dir la veritat'', de l'activiste pel [[dret a posseir armes]] Jeff Cooper, i la novela distòpica del [[supremacisme blanc|supremacista blanc]] William Luther Pierce ''[[Els Diaris Turner]].'' Este llibre descriu una sanguinosa revolució [[neonazisme|neonazi]] contra un Govern federal nortamericà controlat pels [[judeus]] i motivada per l'enduriment de les lleis de [[control d'armes]], durant la qual un grup de terroristes d'ultradreta destruïxen les oficines centrals del [[FBI]] en un camió-bomba, llancen atacs nuclears contra [[Nova York]], [[Israel]] i la [[Unió Soviètica]], i someten al país a una brutal [[neteja ètnica]]. El protagoniste de la novela, el líder terroriste Earl Turner, mor en una missió suïcida en estrelar un avió equipat en una bomba atòmica contra [[El Pentágono]].
 +
 
 +
En l'any [[1987]] va ingressar en el [[servici militar]] i va entrenar primer en [[Fort Benning]]. Durant el seu servici, McVeigh va radicalisar el seu amor per les armes afiliant-se al [[Partit Republicà d'els Estats Units|Partit Republicà]] i a la [[Associació Nacional del Rifle]], i va travar amistat en [[Terry Nichols]], qui també detestava al Govern.
 +
 
 +
Posteriorment va ser traspassat a Fort Riley, junt a Nichols i [[Michael Fortier]], que, de la mateixa manera que Nichols, també simpatisava en les idees de McVeigh. Es va dedicar en passió a la seua carrera militar, al punt de tindre un uniforme i botes extres per a presentar-se impecable a l'inspecció. No obstant, McVeigh va ser amonestat pels seus superiors per comprar una camiseta racista durant una protesta del [[Ku Klux Klan]] contra la presència de conscriptes [[afroamericans]] i supòsits simpatisants del [[Black Power]] en la base.
 +
 
 +
Despuix d'obtindre la millor puntuació del seu batalló (1.000 punts) en l'entrenament en tancs [[M2/M3 Bradley|Bradley]], va solicitar el seu ingrés en les Forces Especials o [[Boines Verdes]]. Abans de poder presentar-se a l'adestrament, va esclatar la [[guerra del Golf]] i el grup de McVeigh va partir al [[Mig Orient]].
 +
 
 +
El [[22 de febrer]] de l'any [[1991]], durant l'[[Operació Tormenta del Desert]], la divisió de tancs a la que pertanyia McVeigh va avistar una trinchera [[Irac|iraquí]] d'ametralladores a més d'un quilómetro i mig. Despuix d'ordenar-se-li obrir fòc, McVeigh va vore clarament cóm el seu dispar li volava el cap a un soldat iraquí a l'hora que destruïa el lloc d'ametralladores. Més tart va participar en l'assessinat massiu de presoners de guerra iraquí i va ser testic de la masacre nortamericana de soldats iraquís i militants de la [[Organisació per a la Lliberació de Palestina|OLP]] que es retiraven de [[Kuwait]] a través de la nomenada ''[[autopista de la mort]] ([[27 de febrer]] de [[1991]]).'' Els horrors de la guerra li varen afectar emocionalment i va patir [[estrés postraumàtic]].
 +
 
 +
En [[març]] de l'any 1991 va retornar a Estats Units per a participar en el curs de selecció i evaluació dels Boines Verdes. L'entrenament de 24 dies era molt més dur que el bàsic i McVeigh va ser declarat no apte psicològicament, per lo que va renunciar als dos dies d'haver començat. Poc despuix va abandonar l'Eixèrcit i va ser donat oficialment de baixa el [[31 de decembre]] d'eixe any.
 +
 
 +
Va rebre numeroses condecoracions del Govern pels seus servicis en el Golf Pèrsic, incloent l'[[Insígnia de Combat]] de l'[[Infanteria]] i l'[[Estrela de Bronze]].
 +
 
 +
== Waco i Ruby Ridge ==
 +
El [[21 d'agost]] de [[1992]], en [[Ruby Ridge]] ([[Idaho]]), agents del FBI varen protagonisar un tiroteig en [[Randy Weaver]], partidari de la [[segregació racial]], per vendre armes illegalment a un informant del Govern. L'enfrontament va culminar en l'arrest de Weaver i va deixar tres morts: l'esposa de Weaver, el seu fill i un [[policia]].
 +
 
 +
En [[febrer]] de l'any [[1993]], la [[ATF]] va prendre per assalt la sèu de la [Davidians|secta davidiana]] en [[Waco]], [[Texas]], per a complir una orde judicial per venda illegal d'armes. Despuix d'un tiroteig, quatre agents i sis davidians varen morir i varis atres varen resultar ferits, entre ells el líder de la secta, [[David Koresh]]. Els agents es varen retirar i els davidians varen permanéixer en la seua sèu. McVeigh va decidir llavors viajar a Waco per a presenciar els fets, pero se li va impedir el pas en un lloc de control.
 +
 
 +
Despuix de treballar en vàries exposicions d'armes, va viajar a la granja del seu amic Terry Nichols, en Decker, [[Míchigan]], a on va entrar en contacte en Mark Koernke, un [[teòric de la conspiració]] i cabecilla de la Michigan Militia, una de les [[moviment de milícies|milícies d'extrema dreta]] que varen proliferar en [[Sur d'Estats Units|el sur]] i [[Mig Oest d'els Estats Units|el mig oest]] d'Estats Units durant la [[Anys 1990|década de 1990]]. Allí es trobava quan, el [[19 d'abril]] de [[1993]], el quarter dels davidians va ser incendiat. Varen morir Koresh i 75 membres de la secta.
 +
 
 +
Este incident i el de Ruby Ridge varen ser decisius en la seua vida i varen reafirmar la seua creència de que el Govern nortamericà estava evolucionant cap al [[totalitarisme]].
    +
En [[maig]] d'eixe any es va traslladar a Kingman, [[Arizona]], ciutat a on vivia Michael Fortier. En [[setembre]] de [[1994]], McVeigh es va enterar de que estava a punt d'aprovar-se una llei de control d'armes. Degut açò, li va confessar a Fortier que planejava posar una bomba en un edifici federal del Govern nortamericà i ho va invitar a colaborar. Pese a la negativa de Fortier, li va explicar cada detall del futur atac. McVeigh va triar com a blanc el [[Edifici Federal Alfred P. Murrah]], en [[Oklahoma City]], i la data [[19 d'abril]] de [[1995]], el segon aniversari de la masacre de Waco.
    +
== L'atentat ==
 +
{{AP|Atentat d'Oklahoma City}}
 +
[[Archiu:Oklahomacitybombing-DF-ST-98-01356.jpg|thumb|200px|right|El [[Edifici Federal Alfred P. Murrah]] despuix de l'explosió.]]
 +
En [[octubre]] de [[1994]] McVeigh i Terry Nichols varen furtar d'una pedrera en Marion ([[Kansas]]) 1.800 quilos de [[nitrat d'amoni]] i vàries caixes de Tovex altament explosives, que varen combinar en tres barrils de [[nitrometano]] comprats illegalment en una pista de carreres en Texas. El [[15 d'abril]] de l'any [[1995]], McVeigh va llogar un camió Ford F-700 de [[1993]] baix l'àlies de Robert D. Kling. Al sendemà, ell i Nichols varen transformar el vehícul en un coche-bomba a la vora del llac Geary, en [[Kansas]]. Prèviament, McVeigh va estacionar el seu mig d'escap, un automòvil Mercury Marquis de [[1977]] de color [[groc]]. En ell va posar un cartell de "no remolcar" i, en l'interior, un sobre que contenia retallades de prensa, propaganda d'extrema dreta, una còpia de la [[Declaració d'Independència d'els Estats Units|declaració d'independència]] (en el revers de la qual va escriure una amenaça contra els polítics que detestava: "Obedixquen la [[Constitució d'els Estats Units|Constitució]] i no els assessinaré") i varis escrits a on explicava els seus motius per a efectuar l'atentat.
    +
Despuix de treballar durant tres hores preparant la bomba, McVeigh es va separar de Nichols.
    +
Prop de les 9 AM del dia [[19 d'abril]], McVeigh va estacionar el vehícul-bomba front al [[Edifici Federal Alfred P. Murrah]], que albergava oficines del FBI i el America's Kids Day Care Center, una [[guarderia]] per als fills dels empleats, i va fugir del lloc a pas normal per a no despertar sospites, per lo que va poder presenciar l'explosió ans d'escapar de la ciutat en el seu automòvil. Damunt portava una pistola semiautomàtica Glock de 9 mm per al cas de que fora capturat.
    +
L'explosió va destruir la frontera de l'edifici, pero no ho va derrocar en la seua totalitat com era el desig de McVeigh. A causa del bombàs varen morir immediatament 167 persones, entre elles 19 chiquets (dels quals 15 es trobaven en la mencionada guarderia), i unes 700 varen resultar ferides.<ref>[http://web.archive.org/web/http://209.232.239.37/gtd1/ViewIncident.aspx?id=6621 Event ID: 6621] Global Terrorism Database.</ref><ref>[http://www.washingtonpost.com/wp-srv/national/longterm/oklahoma/stories/ok042597.htm Prosecutor Paints McVeigh As 'Twisted' U.S. Terrorist.] ''The Washington Post''.</ref>
    +
Una atra persona va morir mentres prestava servicis de rescat.
    +
A Timothy McVeigh no li importaven les víctimes. Segons ell, encara que no eren culpables, treballaven per a un "imperi del mal". La seua intenció no era la d'assessinar chiquets ni civils aliens al Govern, ya que este fet entelaria el seu mensage polític; no obstant, no va sentir llàstima per ells i, quan va ser detengut, va declarar que no havien segut més que "[[dany colateral|danys colaterals]]" de l'atentat. Més tart, va intentar justificar-se argumentant que també varen morir chiquets en Ruby Ridge i Waco.
    +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Timothy McVeigh}}
    +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Terrorisme]]
 +
[[Categoria:Terroristes]]
 
[[Categoria:Terroristes d'Estats Units]]
 
[[Categoria:Terroristes d'Estats Units]]
 
[[Categoria:Assessins en massa d'Estats Units]]
 
[[Categoria:Assessins en massa d'Estats Units]]

Menú de navegació