6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + + + +
sense resum d'edició
[[Archiu:Osmanli-nisani.svg|397px|right]]
[[Archiu:Osmanli-nisani.svg|397px|right]]
El '''Imperi otomà''', també conegut com a '''Imperi turc otomà''' (en [[Turc otomà|otomà]]: دولت عالیه عثمانیه ''Devlet-i Âliye-i Osmâniyye''; en [[Idioma turc|turc modern]]: ''Osmanlı Devleti'' o ''Osmanlı İmparatorluğu'') va ser un [[Estat]] [[Ètnia|multiétnic]] i multiconfesional governat per la [[dinastia osmanlí]]. Era conegut com el '''Imperi turc''' o '''Turquia''' pels seus contemporàneus, encara que els governants osmanlís mai varen utilisar eixe nom per a referir-se al seu Estat.
El '''Imperi otomà''', també conegut com a '''Imperi turc otomà''' (en [[Turc otomà|otomà]]: دولت عالیه عثمانیه ''Devlet-i Âliye-i Osmâniyye''; en [[Idioma turc|turc modern]]: ''Osmanlı Devleti'' o ''Osmanlı İmparatorluğu'') va ser un [[Estat]] [[Ètnia|multiétnic]] i multiconfesional governat per la [[dinastia osmanlí]]. Era conegut com el '''Imperi turc''' o '''Turquia''' pels seus contemporàneus, encara que els governants osmanlís mai varen utilisar eixe nom per a referir-se al seu Estat.
En el seu màxim esplendor, entre els sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] s'expandia per tres continents, ya que controlava una vasta part del [[Balcans|Surest Europeu]], el [[Mig Oriente]] i el [[nort d'Àfrica]]: llimitava a l'oest en [[Marroc]], a l'est en la [[mar Caspia]] i al sur en [[Sudan]], [[Eritrea]], [[Somalia]] i [[Aràbia]]. L'Imperi otomà posseïa 29 províncies, i [[Moldàvia]], [[Transilvania]], [[*Valàquia (regió)|Valaquia]] i [[Kanat de Crimea|Crimea]] eren Estats vassalls.
L'imperi va estar en el centre de les interaccions entre l'Est i l'Oest durant sis sigles. En [[Constantinopla]] com a capital i el territori que es va conquistar baix [[Solimá el Magnífic]] —corresponent a les terres governades per [[Justinià I|Justinià el Gran]] mil anys abans—, l'Imperi otomà era, en molts aspectes, el successor [[islam|islàmic]] dels antics imperis clàssics. Numeroses traces i tradicions culturals d'estos (en camps com l'arquitectura, la cuina, l'oci i el govern) varen ser adoptats pels otomans, els qui els varen elaborar en noves formes. Estes traces culturals més tart es varen mesclar en les característiques dels grups ètnics i religiosos que vivien dins dels territoris otomans i varen crear una nova i particular identitat cultural otomana.
Durant el [[sigle XIX]], diversos territoris de l'Imperi otomà es varen independisar, principalment en Europa. Les successives derrotes en guerres i l'auge dels nacionalismes dins del territori varen portar a la decaiguda del poder de l'imperi. La seua participació en la [[Primera Guerra Mundial]] seguit en la [[Ocupació de Constantinopla]] i el sorgiment de moviments revolucionaris dins de Turquia li varen donar el colp mortal i va resultar en la [[partició de l'Imperi otomà]]. L'imperi baix la direcció d'un [[sultà]] va ser abolit el [[1 de novembre]] de [[1922]] i un any despuix, el [[califat]]. Els moviments revolucionaris que ho havien derrocat es varen agrupar i varen fundar el [[23 d'octubre]] de [[1923]] la [[Turquia|República de Turquia]].
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==