Canvis

== Dret públic ==

== Dret públic ==

La doctrina jurídica del [[Dret Administratiu]] i del [[Dret Constitucional|Constitucional]] planteja una *disyuntiva de tipo nominal per a designar a este poder de l'Estat.

La doctrina jurídica del [[Dret Administratiu]] i del [[Dret Constitucional|Constitucional]] planteja una disyuntiva de tipo nominal per a designar a este poder de l'Estat.

Alguns teòrics ho denominen [[Poder Eixecutiu]] i uns atres [[Poder Administratiu]]. No obstant, és esta última versió la que descriu de millor manera les funcions d'esta potestat, degut a que l'ostentació d'esta potestat jurídica no solament supon l'eixecució de regles, sino que també implica l'administració a través del dictamen d'atres normes (reglaments, decrets, instructius). En algunes jurisdiccions és comuna que se li deleguen potestats llegislatives a qui també ostenta el càrrec de [[President]], encara que açò no es deu confondre en la potestat administrativa, que baix mandat constitucional li otorga eixes facultats al President o [[Primer Ministre]].  

Alguns teòrics ho denominen [[Poder Eixecutiu]] i uns atres [[Poder Administratiu]]. No obstant, és esta última versió la que descriu de millor manera les funcions d'esta potestat, degut a que l'ostentació d'esta potestat jurídica no solament supon l'eixecució de regles, sino que també implica l'administració a través del dictamen d'atres normes (reglaments, decrets, instructius). En algunes jurisdiccions és comuna que se li deleguen potestats llegislatives a qui també ostenta el càrrec de [[President]], encara que açò no es deu confondre en la potestat administrativa, que baix mandat constitucional li otorga eixes facultats al President o [[Primer Ministre]].