Llínea 4: |
Llínea 4: |
| Per a la filosofia d'eixe periodo: | | Per a la filosofia d'eixe periodo: |
| *Canvia el concepte de «home»: [[Aristóteles]] parlava d'un «animal cívic», perque només la polis era autosuficient i només en ella podia realisar-se plenament. Afonada la polis, el ser humà és entés més be com a «animal social», el marc del qual de referència és la naturalea i la humanitat, reclamant per a sí l'autosuficiència i autonomia que abans es reconeixia a la ciutat. | | *Canvia el concepte de «home»: [[Aristóteles]] parlava d'un «animal cívic», perque només la polis era autosuficient i només en ella podia realisar-se plenament. Afonada la polis, el ser humà és entés més be com a «animal social», el marc del qual de referència és la naturalea i la humanitat, reclamant per a sí l'autosuficiència i autonomia que abans es reconeixia a la ciutat. |
| + | |
| *Per l'inestabilitat de l'época, la seguritat personal i la felicitat individual es convertixen en les grans aspiracions del moment. | | *Per l'inestabilitat de l'época, la seguritat personal i la felicitat individual es convertixen en les grans aspiracions del moment. |
− | *Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del Cosmos. S'elabora una nova Física i una nova Ètica de caràcter naturaliste i cosmopolita. | + | |
− | *Les #filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és només el que sap sino «el que sap viure». | + | *Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del cosmos. S'elabora una nova [[Física]] i una nova [[Ètica]] de caràcter naturaliste i cosmopolita. |
| + | |
| + | *Les filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és només el que sap sino «el que sap viure». |
| + | |
| *La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en [[llògica]], [[física]] i [[ètica]], pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor. | | *La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en [[llògica]], [[física]] i [[ètica]], pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor. |
| + | |
| * En esta época florixen numeroses escoles. Hi ha moltes influències mútues pero també moltes polèmiques. Això explica l'eclecticisme que vindrà a continuació. | | * En esta época florixen numeroses escoles. Hi ha moltes influències mútues pero també moltes polèmiques. Això explica l'eclecticisme que vindrà a continuació. |
| | | |
Llínea 14: |
Llínea 19: |
| * [http://mercaba.org/filosofia/ht/historia_filosofia_033.htm HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA] | | * [http://mercaba.org/filosofia/ht/historia_filosofia_033.htm HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA] |
| | | |
| + | [[Categoria:Filosofia]] |
| [[Categoria:Filosofia helenística| ]] | | [[Categoria:Filosofia helenística| ]] |