Canvis

El '''Jardí del Túria''' és un parc urbà públic de 110 [[ha]]; situat en la ciutat de [[Valéncia]]. Este parc és un dels més visitats de Valéncia i de [[Espanya]]. És el major jardí netament urbà d'Espanya.

El '''Jardí del Túria''' és un parc urbà públic de 110 [[ha]]; situat en la ciutat de [[Valéncia]]. Este parc és un dels més visitats de Valéncia i d'[[Espanya]]. És el major jardí netament urbà d'Espanya.

Es va fundar en [[1986]] varis decenis despuix de la [[Gran riada de Valéncia]]. Despuix de la riada, l'ajuntament i el [[Govern d'Espanya]] varen planejar en la década de 1960 la construcció d'un gran eix de comunicacions (autopistes i atres mijos de transport) que conectara el port en l'aeroport i solucionara també el tràfic intern. Posteriorment i despuix del moviment ciutadà 'el riu és nostre i ho volem vert' es va donar una bolcada cap a la seua conversió en un lloc d'oci i naturalea per als ciutadans i visitants.

Es va fundar en [[1986]] varis decenis despuix de la [[Gran riuada de Valéncia]]. Despuix de la riuada, l'ajuntament i el [[Govern d'Espanya]] varen planejar en la década de [[1960]] la construcció d'un gran eix de comunicacions (autopistes i atres mijos de transport) que conectara el port en l'aeroport i solucionara també el tràfic intern. Posteriorment i despuix del moviment ciutadà 'el riu és nostre i ho volem vert' es va donar una bolcada cap a la seua conversió en un lloc d'oci i naturalea per als ciutadans i visitants.

En l'any 1986 s'inaugura el parc en el que un dels seus trams més cèntrics junt als [[Jardins del Real]] (popularment, 'Vivers'). El Jardí creua la ciutat des de pràcticament el port, més concretament des de la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]] fins al nou [[Bioparc]], que substituïx l'antic [[Zoo de Valéncia]].

En l'any 1986 s'inaugura el parc en el que un dels seus trams més cèntrics junt als [[Jardins del Real]] (popularment, 'Vivers'). El Jardí creua la ciutat des de pràcticament el port, més concretament des de la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]] fins al nou [[Bioparc]], que substituïx l'antic [[Zoo de Valéncia]].

== Historia ==

== Història ==

=== El proyecte ===

=== El proyecte ===

En l'any [[1957]] [[Valéncia]] vivia un dels episodis més tràgics de la seua història. El [[14 d'octubre]] de 1957 la [[gran riada de Valéncia]] va inundar la ciutat i va causar la mort d'al voltant d'un centenar de persones. El [[govern d'Espanya]] i l'ajuntament de Valéncia varen decidir que el [[Turia]] no podia seguir passant pel centre de Valéncia pel perill que suponia noves inundacions. De modo que en [[1958]] es decidix traslladar el riu a un lloc propenc desviant-ho en el cridat [[Pla Sur]] (en contraposició a atres alternatives que es estudiaren) i convertir el caixer que travessa la ciutat en una autopista urbana. El vell caixer va ser més tart reclamat pels ciutadans com a espai vert per a la ciutat, per #lo que l'antic caixer es va convertir en un jardí públic en el pas dels anys, i l'intervenció dels millors equips d'urbanistes i dissenyadors del moment, mentres que les vies ràpides de circulació es varen construir als costats del jardí, esguitades de túnels per a minimisar el seu impacte. Va ser una decisió totalment al contrari de lo que el sentit urbanístic racional aconsellava, que és que els jardins i passejades hagueren estat junt a les vivendes i el tràfic circulara pel centre semienterrat en el vell caixer. [[Ricardo Bofill]] (pare) va dissenyar el tram del jardí en la zona noble de la ciutat, en tarongers i palmeres, la zona pròxima al [[Palau de la Música de Valéncia|Palau de la Música]]. L'equip [sic] "Vetges Tú - Mediterrania" va dissenyar el tram des de la Casa de l'Aigua fins a [[Centre Comercial Nou Centre|Nou Centre]], incloent les instalacions deportives i algunes fonts. La Conselleria d'Agricultura va dissenyar el tram del "Bosc Urbà" comprés entre Nou Centre i la zona deportiva de Serrans, colocant mils de pins. Posteriorment, es va realisar el [[Parc Gulliver|jardí de Gulliver]]. Ya entrats en el 2000, despuix de l'inauguració de l'estació de metro d'Albereda

En l'any [[1957]] [[Valéncia]] vivia un dels episodis més tràgics de la seua història. El [[14 d'octubre]] de 1957 la [[gran riuada de Valéncia]] va inundar la ciutat i va causar la mort d'al voltant d'un centenar de persones. El [[govern d'Espanya]] i l'ajuntament de Valéncia varen decidir que el [[Turia]] no podia seguir passant pel centre de Valéncia pel perill que suponia noves inundacions. De modo que en [[1958]] es decidix traslladar el riu a un lloc propenc desviant-ho en el cridat [[Pla Sur]] (en contraposició a atres alternatives que es estudiaren) i convertir el caixer que travessa la ciutat en una autopista urbana. El vell caixer va ser més tart reclamat pels ciutadans com a espai vert per a la ciutat, per #lo que l'antic caixer es va convertir en un jardí públic en el pas dels anys, i l'intervenció dels millors equips d'urbanistes i dissenyadors del moment, mentres que les vies ràpides de circulació es varen construir als costats del jardí, esguitades de túnels per a minimisar el seu impacte. Va ser una decisió totalment al contrari de lo que el sentit urbanístic racional aconsellava, que és que els jardins i passejades hagueren estat junt a les vivendes i el tràfic circulara pel centre semienterrat en el vell caixer. [[Ricardo Bofill]] (pare) va dissenyar el tram del jardí en la zona noble de la ciutat, en tarongers i palmeres, la zona pròxima al [[Palau de la Música de Valéncia|Palau de la Música]]. L'equip [sic] "Vetges Tú - Mediterrania" va dissenyar el tram des de la Casa de l'Aigua fins a [[Centre Comercial Nou Centre|Nou Centre]], incloent les instalacions deportives i algunes fonts. La Conselleria d'Agricultura va dissenyar el tram del "Bosc Urbà" comprés entre Nou Centre i la zona deportiva de Serrans, colocant mils de pins. Posteriorment, es va realisar el [[Parc Gulliver|jardí de Gulliver]]. Ya entrats en el 2000, despuix de l'inauguració de l'estació de metro d'Albereda

=== Actualitat ===

=== Actualitat ===

En l'actualitat el parc és un lloc de trobada referent en Valéncia en més de tres millons de visitants anuals, és el més visitat d'Espanya. Supera en dimensions a grans parcs de [[París]] o [[Madrit]], convertint-se en el més gran de [[Espanya]]. El parc posseïx integrat en el seu interior el [[Parc Gulliver]] i el [[Parc de Capçalera]] i, en terrers anexos fora del caixer històric, el [[Palau de la Música de Valéncia|Palau de la Música]], el [[Bioparc]] i la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]].

En l'actualitat el parc és un lloc de trobada referent en Valéncia en més de tres millons de visitants anuals, és el més visitat d'Espanya. Supera en dimensions a grans parcs de [[París]] o [[Madrit]], convertint-se en el més gran de [[Espanya]]. El parc posseïx integrat en el seu interior el [[Parc Gulliver]] i el [[Parc de Capçalera]] i, en terrers anexos fora del caixer històric, el [[Palau de la Música de Valéncia|Palau de la Música]], el [[Bioparc]] i la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]].

[[Categoria:Arquitectura de Valéncia]]

[[Categoria:Arquitectura de Valéncia]]

[[Categoria:Riu Túria]]

[[Categoria:Riu Túria]]

[[Categoria:Parcs i jardins de Valéncia]]

[[Categoria:Parcs i jardins de Valéncia]]

[[Categoria:Jardins d'Espanya]]

[[Categoria:Jardins d'Espanya]]