Canvis

| lloc_mort = [[Valéncia]]

| lloc_mort = [[Valéncia]]

}}

}}

'''Nicolau Primitiu Gómez i Serrano''' ([[Sueca]], 10 de setembre de [[1877]] - [[Valéncia]], 11 de novembre de [[1971]]). Escritor, editor i bibliòfil.

'''Nicolau Primitiu Gómez i Serrano''' ([[Sueca]], [[10 de setembre]] de [[1877]] - [[Valéncia]], [[11 de novembre]] de [[1971]]). Escritor, editor i bibliòfil.

Nicolau Primitiu, va ser un gran protector del valencianisme baix el règim [[Franquisme|franquiste]], en el que la [[llengua valenciana]] estigué desfavorida.

Nicolau Primitiu, va ser un gran protector del valencianisme baix el règim [[Franquisme|franquiste]], en el que la [[llengua valenciana]] estigué desfavorida.

== Biografia ==

== Biografia ==

Encara que va nàixer en Sueca, la seua família es va instalar en Valéncia quan Nicolau Primitiu tenia només 7 anys d'edat. El seu pare regentava un menut taller de construcció de maquinària per al treball de l'arròs, situat prop del Pla de Zaidia en Valéncia. Nicolau Primitiu es va dedicar al negoci familiar, estudiant peritage industrial per a preparar-se tècnicament. A partir de [[1911]] es va fer càrrec completament del negoci familiar per problemes de salut de son pare. En gran ingeni i treball li va donar un nou impuls, introduint nous alvanços tecnològics que varen situar la seua empresa al nivell d'atres companyies estrangeres, en les que competia en comoditat. Va ser el creador de les primeres trilladores d'arròs que es varen vore en el camp valencià, a principis del [[sigle XX]].

Encara que va nàixer en Sueca, la seua família es va instalar en Valéncia quan Nicolau Primitiu tenia només 7 anys d'edat. El seu pare regentava un menut taller de construcció de maquinària per al treball de l'[[arròs]], situat prop del Pla de Zaidia en Valéncia. Nicolau Primitiu es va dedicar al negoci familiar, estudiant peritage industrial per a preparar-se tècnicament. A partir de [[1911]] es va fer càrrec completament del negoci familiar per problemes de salut de son pare. En gran ingeni i treball li va donar un nou impuls, introduint nous alvanços tecnològics que varen situar la seua empresa al nivell d'atres companyies estrangeres, en les que competia en comoditat. Va ser el creador de les primeres trilladores d'arròs que es varen vore en el camp valencià, a principis del [[sigle XX]].

No obstant, la seua dedicació a l'indústria li va deixar temps per a atres inquietuts intelectuals. Com a soci de [[Lo Rat Penat]] va tindre ocasió de relacionar-se en l'intelectualitat del valencianisme de l'época: [[Josep Martínez Aloy]], [[José Sanchis Sivera]] i uns atres. A partir de [[1928]] comença a publicar els seus treballs d'investigació històrica tant en revistes especialisades com en prensa diària, desenrollant una important llabor de divulgació de temes històrics valencians.

No obstant, la seua dedicació a l'indústria li va deixar temps per a atres inquietuts intelectuals. Com a soci de [[Lo Rat Penat]] va tindre ocasió de relacionar-se en l'intelectualitat del valencianisme de l'época: [[Josep Martínez Aloy]], [[José Sanchis Sivera]] i uns atres. A partir de [[1928]] comença a publicar els seus treballs d'investigació històrica tant en revistes especialisades com en prensa diària, desenrollant una important llabor de divulgació de temes històrics valencians.

En els últims anys de la seua vida, en [[1955]], va fundar l'Editorial ''Sicània'' i la revista homònima ''Sicània'', que fon la plataforma de llançament dels escritors valencias en l'edició de més de cinquanta títuls. A través de les quals va donar a conéixer tota una nova generació d'escritors valencians, com Beatriz Civera, Maria Ibars, Joan Valls Jordà, Antoni Igual Úbeda, José Mascarell i Gosp, editant també obres d'escritors consolidats com per eixemple, [[Francesc Almela i Vives]], [[Carles Salvador]], [[Xavier Casp]] o Mossén Moscardó.

En els últims anys de la seua vida, en [[1955]], va fundar l'Editorial ''Sicània'' i la revista homònima ''Sicània'', que fon la plataforma de llançament dels escritors valencias en l'edició de més de cinquanta títuls. A través de les quals va donar a conéixer tota una nova generació d'escritors valencians, com Beatriz Civera, Maria Ibars, Joan Valls Jordà, Antoni Igual Úbeda, José Mascarell i Gosp, editant també obres d'escritors consolidats com per eixemple, [[Francesc Almela i Vives]], [[Carles Salvador]], [[Xavier Casp]] o Mossén Moscardó.

La seua labor d'edició i la seua bona situació econòmica, li permitiren reunir una important biblioteca particular d'uns 40.000 volumns, especialiçada en obres d'autors valencians i de temàtica valenciana, especialment vinculat a la cultura i l'història. Entre totes les obres recopilades per ell destaquen les obres de referència i consulta, de qualsevol época. La seua impressionant colecció de llibres i un atre material escrit, comprenia totes les branques possibles, sent les ciències, les arts, i la llingüística les que acaparen el més alt percentage de tots. La colecció també inclou incunables, manuscrits, valiosíssimes edicions dels sigles XVI, XVII i XVIII, publicacions periòdiques, fulles soltes, i un impressionant conjunt d'obres valencianes dels sigles XIX i XX.

La seua labor d'edició i la seua bona situació econòmica, li permitiren reunir una important biblioteca particular d'uns 40.000 volumns, especialiçada en obres d'autors valencians i de temàtica valenciana, especialment vinculat a la cultura i l'història. Entre totes les obres recopilades per ell destaquen les obres de referència i consulta, de qualsevol época. La seua impressionant colecció de llibres i un atre material escrit, comprenia totes les branques possibles, sent les ciències, les arts, i la llingüística les que acaparen el més alt percentage de tots. La colecció també inclou incunables, manuscrits, valiosíssimes edicions dels [[sigle XVI|sigles XVI]], [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], publicacions periòdiques, fulles soltes, i un impressionant conjunt d'obres valencianes dels [[sigle XIX|sigles XIX]] i [[sigle XX|XX]].

Tot este llegat fon donat, a la seua mort, per la seua viuda, N'Antonia Senent Ibáñez, la qual inicià el tràmit de donació per a la creació d'una Biblioteca Nacional Valenciana, germen de l'actual ''Bivaldi'', el qual fon firmat i finalisat pels seus descendents, fills i nets en febrer de [[1979]]. D'esta forma i definitivament, naixqué l'actual [[Biblioteca Valenciana]]. Tota la seua herència intelectual pot hui ser consultada pel públic en la [[ciutat de Valéncia]].

Tot este llegat fon donat, a la seua mort, per la seua viuda, N'Antonia Senent Ibáñez, la qual inicià el tràmit de donació per a la creació d'una Biblioteca Nacional Valenciana, germen de l'actual ''Bivaldi'', el qual fon firmat i finalisat pels seus descendents, fills i nets en febrer de [[1979]]. D'esta forma i definitivament, naixqué l'actual [[Biblioteca Valenciana]]. Tota la seua herència intelectual pot hui ser consultada pel públic en la [[ciutat de Valéncia]].