Llínea 22: |
Llínea 22: |
| El '''Crit de Lares''' va ser una insurrecció armada ocorreguda el [[23 de setembre]] de [[1868]] que va pretendre l'independència de [[Puerto Rico]] del govern colonial de [[Espanya]] . | | El '''Crit de Lares''' va ser una insurrecció armada ocorreguda el [[23 de setembre]] de [[1868]] que va pretendre l'independència de [[Puerto Rico]] del govern colonial de [[Espanya]] . |
| | | |
− | Este tumult ocorre el mateix any de la [[Revolució de 1868|Revolució Gloriosa]] en Espanya (17 de setembre de 1868) i del [[Crit de Yara]] en Cuba (10 d'octubre). Este acontenyiment té els seus antecedents més pròxims en la [[Guerra de la Restauració|guerra restauradora Dominicana]] que en 1865 va terminar definitivament en el domini colonial espanyol en Santo Domingo.<ref group='nota'>Nota: La bandera revolucionària de Lares és similar a la dominicana. Fon dissenyada per Ramón Emeterio Betances i teixida per Mariana Bracetti, coneguda com a "Braç d'Or"</ref> | + | Este tumult ocorre el mateix any de la [[Revolució de 1868|Revolució Gloriosa]] en Espanya ([[17 de setembre]] de 1868) i del [[Crit de Yara]] en [[Cuba]] (10 d'octubre). Este acontenyiment té els seus antecedents més pròxims en la [[Guerra de la Restauració|guerra restauradora Dominicana]] que en [[1865]] va terminar definitivament en el domini colonial espanyol en Santo Domingo.<ref group='nota'>Nota: La bandera revolucionària de Lares és similar a la dominicana. Fon dissenyada per Ramón Emeterio Betances i teixida per Mariana Bracetti, coneguda com a "Braç d'Or"</ref> |
| | | |
− | El Crit de Lares es va emmarcar dins del sentiment anticolonialista que es va apoderar del Carib hispà i que va ser abortat per la [[Guerra Hispà-Nortamericà]] en la que Estats Units va resultar victoriós, despullant a Espanya de les Filipines, Guam, Cuba i Puerto Rico. | + | El Crit de Lares es va emmarcar dins del sentiment anticolonialista que es va apoderar del Carib hispà i que va ser abortat per la [[Guerra Hispà-Nortamericà]] en la que [[Estats Units]] va resultar victoriós, despullant a Espanya de les [[Filipines]], [[Guam]], [[Cuba]] i Puerto Rico. |
| | | |
| == Génesis del moviment == | | == Génesis del moviment == |
Llínea 36: |
Llínea 36: |
| Posterior a la derrota en la [[Batalla del Pepino (1868)|Batalla del Pepino]], el liderat revolucionari es va reunir en la facenda de Mayaguez del [[Manuel Rojas (revolucionari)|General Rojas]]. Ací es prenc la determinació d'ordernar el desbandament de les forces rebels en bandes menudes. Estes bandes menudes devien amagar-se en l'interior de l'Illa en espera d'atres alçaments revolucionaris espontàneus. Una d'estes bandes d'insurrectes, liderada pel lloctinent [[Joaquín Barbacoa]], va ser sitiada per militars de l'eixèrcit espanyol. Durant el lloc, els militars varen demanar als insurrecte la rendició, a lo que el lloctinent Barbacoa va contestar: "Barbacoa no es rendix". Immediatament es va produir un tiroteig i la totalitat de la tropa sublevada va ser eliminada. Despuix d'una orde del [[Anex:Governadors de Puerto Rico#Governadors baix la corona espanyola|governador]], Julián Pavía, la milícia portorriquenya i l'eixercite espanyol va rodejar als rebels i ràpidament l'insurrecció va aplegar al seu fi. | | Posterior a la derrota en la [[Batalla del Pepino (1868)|Batalla del Pepino]], el liderat revolucionari es va reunir en la facenda de Mayaguez del [[Manuel Rojas (revolucionari)|General Rojas]]. Ací es prenc la determinació d'ordernar el desbandament de les forces rebels en bandes menudes. Estes bandes menudes devien amagar-se en l'interior de l'Illa en espera d'atres alçaments revolucionaris espontàneus. Una d'estes bandes d'insurrectes, liderada pel lloctinent [[Joaquín Barbacoa]], va ser sitiada per militars de l'eixèrcit espanyol. Durant el lloc, els militars varen demanar als insurrecte la rendició, a lo que el lloctinent Barbacoa va contestar: "Barbacoa no es rendix". Immediatament es va produir un tiroteig i la totalitat de la tropa sublevada va ser eliminada. Despuix d'una orde del [[Anex:Governadors de Puerto Rico#Governadors baix la corona espanyola|governador]], Julián Pavía, la milícia portorriquenya i l'eixercite espanyol va rodejar als rebels i ràpidament l'insurrecció va aplegar al seu fi. |
| | | |
− | Com a part de l'esforç de suprimir el tumult, les autoritats espanyoles varen arrestar a més de huitcents sospitosos. D'estos huitcents, més de cent varen morir pel mal estat de les carceles sobrepobladas. El restant dels arrestats varen rebre un indult general de part del recentment nomenat Governador [[José Laureano Sanz i Posse|Jose Laureano Sanz]] el 26 de giner 1869 (el governador Julían Pavía havia dimitit el seu lloc en decembre 1868). Un d'estos press polítics exonerats va ser [[Juan Rius Rivera]], qui més tart es va convertir en el Comandant en Cap del [[Eixèrcit Llibertador (Cuba)|Eixèrcit de Lliberació]] [[Guerra d'Independència cubana#La guerra|en l'occident de Cuba]]. | + | Com a part de l'esforç de suprimir el tumult, les autoritats espanyoles varen arrestar a més de huitcents sospitosos. D'estos huitcents, més de cent varen morir pel mal estat de les carceles sobrepobladas. El restant dels arrestats varen rebre un indult general de part del recentment nomenat Governador [[José Laureano Sanz i Posse|Jose Laureano Sanz]] el [[26 de giner]] [[1869]] (el governador Julían Pavía havia dimitit el seu lloc en decembre 1868). Un d'estos press polítics exonerats va ser [[Juan Rius Rivera]], qui més tart es va convertir en el Comandant en Cap del [[Eixèrcit Llibertador (Cuba)|Eixèrcit de Lliberació]] [[Guerra d'Independència cubana#La guerra|en l'occident de Cuba]]. |
| | | |
| == Causes == | | == Causes == |
Llínea 46: |
Llínea 46: |
| <references group="nota"/> | | <references group="nota"/> |
| | | |
| + | [[Categoria:Història]] |
| [[Categoria:Història colonial de Puerto Rico]] | | [[Categoria:Història colonial de Puerto Rico]] |