Canvis

'''Nicolau Primitiu Gómez i Serrano''' ([[Sueca]], 1877 - [[Valéncia]], 1971). Escritor, editor i bibliòfil.

'''Nicolau Primitiu Gómez i Serrano''' ([[Sueca]], 10 de setembre de [[1877]] - [[Valéncia]], 11 de novembre de [[1971]]). Escritor, editor i bibliòfil.

Nicolau Primitiu, va ser un gran protector del valencianisme baix el règim [[Franquisme|franquiste]], en el que la [[llengua valenciana]] estigué desfavorida.

Nicolau Primitiu, va ser un gran protector del valencianisme baix el règim [[Franquisme|franquiste]], en el que la [[llengua valenciana]] estigué desfavorida.

Va ser president de l'entitat valenciana [[Lo Rat Penat]], des de [[1932]] fins a [[1935]]. També fon decà del [[Centre de Cultura Valenciana]], a on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i toponímia. També fon president de ''Proa'' en l'any 1935, entitat promotora de la cultura valenciana.

Va ser president de l'entitat valenciana [[Lo Rat Penat]], des de [[1932]] fins a [[1935]]. També fon decà del [[Centre de Cultura Valenciana]], a on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i toponímia. També fon president de ''Proa'' en l'any 1935, entitat promotora de la cultura valenciana.

Des de 1932 va defendre, sense èxit, la denominació de "bacavés", unió silàbica de, 'Ba - Balears', 'Ca - Catalunya', 'Vés - Valves (Valéncia)' , per a denominar a les llengües, Balear-Catalana-Valenciana en conjunt, o siga fon una forma de buscar un nom genèric per a comprendre totes les llengúes neollatines que es parlen en la [[Península ibèrica|península ibèrica]], i "Bacàvia" és el nom que li va donar a les terres a on es parlava dita llengua. Pero no obtingué èxit en el seu empenyorament.

 

Des de 1932 va defendre, sense èxit, la denominació de "bacavés", unió silàbica de, 'Ba - Balears', 'Ca - Catalunya', 'Vés - Valves (Valéncia)' , per a denominar a les llengües, Balear-Catalana-Valenciana en conjunt, o siga fon una forma de buscar un nom genèric per a comprendre totes les llengúes neollatines que es parlen en la [[Península ibèrica|península ibèrica]], i "Bacàvia" és el nom que li va donar a les terres a on es parlava dita llengua. Pero no obtingué èxit en el seu empenyorament. Per a promoure la seua proposta va escriure una série d'artículs en el diari ''Las Provincias'' i l'opúscul titulat ''Una llengua sense nom''.

 

En [[1955]] creà l'editorial ''Sicània'', que fon la plataforma de llançament dels escritors valencias en l'edició de més de cinquanta títuls. També creà la revista del mateix nom.

En [[1955]] creà l'editorial ''Sicània'', que fon la plataforma de llançament dels escritors valencias en l'edició de més de cinquanta títuls. També creà la revista del mateix nom.

Tot este llegat fon donat, a la seua mort, per la seua viuda, N'Antonia Senent Ibáñez, la qual inicià el tràmit de donació per a la creació d'una Biblioteca Nacional Valenciana, germen de l'actual ''Bivaldi'', el qual fon firmat i finalisat pels seus descendents, fills i nets en febrer de [[1979]]. D'esta forma i definitivament, naixqué l'actual [[Biblioteca Valenciana]]. Tota la seua herència intelectual pot hui ser consultada pel públic en la [[ciutat de Valéncia]].

Tot este llegat fon donat, a la seua mort, per la seua viuda, N'Antonia Senent Ibáñez, la qual inicià el tràmit de donació per a la creació d'una Biblioteca Nacional Valenciana, germen de l'actual ''Bivaldi'', el qual fon firmat i finalisat pels seus descendents, fills i nets en febrer de [[1979]]. D'esta forma i definitivament, naixqué l'actual [[Biblioteca Valenciana]]. Tota la seua herència intelectual pot hui ser consultada pel públic en la [[ciutat de Valéncia]].