Llínea 11: |
Llínea 11: |
| * La [[oliva]] (frut del [[olivera]]) | | * La [[oliva]] (frut del [[olivera]]) |
| * El [[girasol]] | | * El [[girasol]] |
− | * La [[*soya]] | + | * La [[soja]] |
| * La [[palma (botànica)|palma]], tant del [[frut]] com de l'os. | | * La [[palma (botànica)|palma]], tant del [[frut]] com de l'os. |
| * El [[sésam]] | | * El [[sésam]] |
Llínea 20: |
Llínea 20: |
| * El [[cartamo]] | | * El [[cartamo]] |
| * El [[cànem]] | | * El [[cànem]] |
− | * La [[colza]], en especial la varietat [[canola]] ('''ca'''*adian '''o'''*il '''l'''*ow '''a'''*cid) originària de [[Canadà]], que és una varietat apta per a consum humà. | + | * La [[colza]], en especial la varietat [[canola]] ('''ca'''nadian '''o'''il '''l'''ow '''a'''cid) originària de [[Canadà]], que és una varietat apta per a consum humà. |
| * La [[armela]] | | * La [[armela]] |
| * La [[anou (frut de l'anouer)|anou]] | | * La [[anou (frut de l'anouer)|anou]] |
Llínea 74: |
Llínea 74: |
| L'oli vegetal es pot obtindre mecànica o químicament, i generalment s'usa alguna combinació d'abdós tècniques. | | L'oli vegetal es pot obtindre mecànica o químicament, i generalment s'usa alguna combinació d'abdós tècniques. |
| | | |
− | En el método '''mecànic''' les [[llavor]]s i [[frut]]s *oleaginosos se someten a un procés de [[Prensa hidràulica|prensage]]. Els residus d'este prensage s'aprofiten com a aliment per al [[ganado]], per ser un producte molt ric en [[proteïnes]]. Finalment se somet a l'oli extret a un atre procés de [[refinat|refinament]]. | + | En el método '''mecànic''' les [[llavor]]s i [[frut]]s oleaginosos se someten a un procés de [[Prensa hidràulica|prensage]]. Els residus d'este prensage s'aprofiten com a aliment per al [[ganado]], per ser un producte molt ric en [[proteïnes]]. Finalment se somet a l'oli extret a un atre procés de [[refinat|refinament]]. |
| | | |
| El método '''químic''' utilisa [[dissolvent]]s químics que resulten més ràpits i barats, ademés de donar millor rendiment. El solvent generalment usat és el [[Hexano]]. | | El método '''químic''' utilisa [[dissolvent]]s químics que resulten més ràpits i barats, ademés de donar millor rendiment. El solvent generalment usat és el [[Hexano]]. |
| | | |
− | Els [[greix hidrogenat|olis hidrogenats]] es formen a partir de [[oli]] i [[hidrogen]]. La combinació d'abdós es realisa en calenta i a [[pressió|pressiones]] elevades, de modo que l'oli líquit es transforma en [[grasses]] o en una substància semisòlida (cridada ''sagí vegetal'') en la que s'elaboren les [[margarina]]s. Estos olis hidrogenats són perniciosos (nocius) per a la salut, ya que contribuïxen a l'aument dels nivells de [[colesterol]] en sanc, molt més que els greixos vegetals o les animals; pel seu contingut en [[greixos *trans|#àcit grassos ''trans'']]. Per tal motiu, molts nutricionistes i meges, estan en contra del seu us en l'alimentació. | + | Els [[greix hidrogenat|olis hidrogenats]] es formen a partir de [[oli]] i [[hidrogen]]. La combinació d'abdós es realisa en calenta i a [[pressió|pressiones]] elevades, de modo que l'oli líquit es transforma en [[grasses]] o en una substància semisòlida (cridada ''sagí vegetal'') en la que s'elaboren les [[margarina]]s. Estos olis hidrogenats són perniciosos (nocius) per a la salut, ya que contribuïxen a l'aument dels nivells de [[colesterol]] en sanc, molt més que els greixos vegetals o les animals; pel seu contingut en [[greixos trans|àcit grassos ''trans'']]. Per tal motiu, molts nutricionistes i meges, estan en contra del seu us en l'alimentació. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |