Llínea 28: |
Llínea 28: |
| | | |
| === Olla de Lalín === | | === Olla de Lalín === |
| + | |
| {{AP|Olla de Lalín}} | | {{AP|Olla de Lalín}} |
| + | |
| L'[[olla de Lalín]] és un plat típic de la localitat de [[Lalín]]. S'elabora tenint com a base els productes procedents del porc. Al voltant d'este plat, molt conegut en la cuina gallega, se celebra la ''Fira de l'olla'' i el ''més de l'olla''. | | L'[[olla de Lalín]] és un plat típic de la localitat de [[Lalín]]. S'elabora tenint com a base els productes procedents del porc. Al voltant d'este plat, molt conegut en la cuina gallega, se celebra la ''Fira de l'olla'' i el ''més de l'olla''. |
| === Olla lebaniega === | | === Olla lebaniega === |
Llínea 35: |
Llínea 37: |
| | | |
| === Olla madrilenya === | | === Olla madrilenya === |
| + | |
| {{AP|Olla madrilenya}} | | {{AP|Olla madrilenya}} |
| + | |
| L'[[olla madrilenya]] es diu que és de [[tres bolcades]]. Primer se servix la sopa en [[fideu]]s (per a això cal còure'ls en el caldo durant 5 minuts). Despuix es presenten les cigroneres en una font en les verdures: el [[cop]] solsit, la carlota i el nap en rodanches. La tercera bolcada està format per les carns trossejades, les [[chacina]]s, la cansalada i el moll dels ossos de canya. | | L'[[olla madrilenya]] es diu que és de [[tres bolcades]]. Primer se servix la sopa en [[fideu]]s (per a això cal còure'ls en el caldo durant 5 minuts). Despuix es presenten les cigroneres en una font en les verdures: el [[cop]] solsit, la carlota i el nap en rodanches. La tercera bolcada està format per les carns trossejades, les [[chacina]]s, la cansalada i el moll dels ossos de canya. |
| === Olla maragata === | | === Olla maragata === |
| + | |
| {{AP|Olla maragata}} | | {{AP|Olla maragata}} |
| + | |
| L'[[Olla maragato]] és un dels més tradicionals de la comarca de la [[Maragatería]] en [[Província de León|León]]. Es tracta d'un olla que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], cigróns i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en els [[tres bolcades]] se servix 'al revés', sent primer les carns de l'olla, després les verdures, per a acabar en la [[sopa]]. | | L'[[Olla maragato]] és un dels més tradicionals de la comarca de la [[Maragatería]] en [[Província de León|León]]. Es tracta d'un olla que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], cigróns i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en els [[tres bolcades]] se servix 'al revés', sent primer les carns de l'olla, després les verdures, per a acabar en la [[sopa]]. |
| + | |
| + | === Olla montanyesa === |
| + | {{AP|Olla montanyesa}} |
| + | L'[[olla montanyesa]] és el plat [[Gastronomia|gastronòmic]] típic de [[Cantàbria]] que, a diferència d'atres tipos de olla típiques del país, no porta [[cigró|cigrons]] com a element principal del plat. És un guis d'interior els components essencials del qual són la [[fesol]] blanca i la [[col]] a les que s'afig el [[compango]] procedent del ''[[Matança del porc|matacíu]] del [[porc|chon]]'' ([[choriç]], [[costella]], [[botifarra]] i [[Tocino de porc|cansalada]]) i [[replé (gastronomia)|replé]] de [[molla]]s, ou i carn. |
| + | |
| + | ===Olla andalusa === |
| + | {{@AP|Olla andalusa}} |
| + | Plat típic de [[Andalusia]], és un tipo d'olla que s'elabora principalment en [[carabassa]] i [[fesols verts]] (cridades en [[Andalusia]] "fesols", o "habichuelilles"), ademés d'en [[cigró|cigrons]] i atres verdures ([[creïlla]], [[carlota]]) i carns de [[vedella]]. Se sol batre part de la verdura en combinació en algunes espècies, per a elaborar una salsa espessa que se li feta per damunt al plat. |
| + | |
| + | |
| | | |
| | | |