6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Bavaria''' (nom en llatí de Baviera) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a Baviera. Situada a la Theresienwiese constituïx una unit...»
'''Bavaria''' (nom en [[llatí]] de Baviera) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a [[Baviera]]. Situada a la [[Theresienwiese]] constituïx una unitat figurativa i simbòlica en la [[Ruhmeshalle]], l'edificació d'orde dòric en tres ales.
En les arts plàstiques, l'estàtua colossal en bronze situada en la [[Theresienwiese]] de [[Munich]] és la representació més famosa i també la més monumental de Bavaria. Va ser erigida per encàrrec del rei [[Lluís I de Baviera]] (1786–1868) en els anys 1843–1850 i constituïx una unitat en l'edificació de la Ruhmeshalle. Representa una proea tècnica quant a estàtues de [[bronze]]. En el cap de l'estàtua hi ha una plataforma d'observació per a dos persones, accessible per una [[Escala de caragol|escala de caragol]], que oferix una espectacular vista del paisage.
== Context històric ==
En la joventut del príncep [[Lluís I de Baviera|Lluís]], es manifestaven les ambicions de poder de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó I]] de França, d'una banda, i d'Àustria, per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors a penes un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a 1805, en qué Napoleó va lliberar a Baviera i va posar en el tro a [[Maximilià I Josep de Baviera]] en el títul de rei. Durant tot este temps es van succeir múltiples guerres en terra bavaresa, situació que es va prolongar fins a la [[batalla de Leipzig]] en 1813. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "Baviera de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. Després del seu ascens al tro en 1825, va manar construir el [[Valhalla]] en [[Ratisbona]], la Ruhmeshalle a [[Munich]] i la Befreiungshalle en [[Kelheim]], totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única a Alemanya. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar".
== Bibliografia ==
* Frank Otten: ''Die Bavaria.'' in: Hans-Ernst Mettig, Volker Plagemann: ''Denkmäler im'' 19. ''Jahrhundert.'' Studien zur Kunst donis 19. Jahrhunderts. Bd 20. Prestel, München 1972, S.107-112. ISBN 3-7913-0349-X {{ISSN|0081-7325}} [http://www.worldcat.org/issn/0081-7325 0081-7325]
* Paul Ernst Rattelmüller: ''Die Bavaria.'' ''Geschichte eines Symbols.'' Hugendubel, München 1977, ISBN 3-88034-018-8
* Helmut Scharf: ''Nationaldenkmal und nationale Frage in Deutschland am Beispiel der Denkmäler Ludwig I. von Bayern und deren Rezeption.'' Dissertation Uni Frankfurt 1978. Giessen 1985.
* Christian Gruber, Christoph Hölz: ''Erz-Zeit.'' ''Ferdinand von Miller – Zoom 150. Geburtstag der Bavaria.'' HypoVereinsbank, München 1999, ISBN 3-930184-21-4
* Manfred F. Fischer, Sabine Heym: ''Ruhmeshalle und Bavaria.'' ''Amtlicher Führer.'' Bayerische Verwaltung der staatlichen Schlösser, Gärten und Seen, München 1997, ISBN 3-9805654-3-2
* Ulrike Kretschmar: ''Der kleine Finger der Bavaria.'' Entstehungsgeschichte der Bavaria von Ludwig von Schwanthaler anläßlich der Auflage „Der kleine Finger der Bavaria“ (Bronze-Reproduktion). Offenbach am Main 1990, ISBN 3-921785-53-7
[[Categoria:Símbols d'Alemanya]]
[[Categoria:Munich]]
En les arts plàstiques, l'estàtua colossal en bronze situada en la [[Theresienwiese]] de [[Munich]] és la representació més famosa i també la més monumental de Bavaria. Va ser erigida per encàrrec del rei [[Lluís I de Baviera]] (1786–1868) en els anys 1843–1850 i constituïx una unitat en l'edificació de la Ruhmeshalle. Representa una proea tècnica quant a estàtues de [[bronze]]. En el cap de l'estàtua hi ha una plataforma d'observació per a dos persones, accessible per una [[Escala de caragol|escala de caragol]], que oferix una espectacular vista del paisage.
== Context històric ==
En la joventut del príncep [[Lluís I de Baviera|Lluís]], es manifestaven les ambicions de poder de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó I]] de França, d'una banda, i d'Àustria, per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors a penes un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a 1805, en qué Napoleó va lliberar a Baviera i va posar en el tro a [[Maximilià I Josep de Baviera]] en el títul de rei. Durant tot este temps es van succeir múltiples guerres en terra bavaresa, situació que es va prolongar fins a la [[batalla de Leipzig]] en 1813. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "Baviera de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. Després del seu ascens al tro en 1825, va manar construir el [[Valhalla]] en [[Ratisbona]], la Ruhmeshalle a [[Munich]] i la Befreiungshalle en [[Kelheim]], totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única a Alemanya. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar".
== Bibliografia ==
* Frank Otten: ''Die Bavaria.'' in: Hans-Ernst Mettig, Volker Plagemann: ''Denkmäler im'' 19. ''Jahrhundert.'' Studien zur Kunst donis 19. Jahrhunderts. Bd 20. Prestel, München 1972, S.107-112. ISBN 3-7913-0349-X {{ISSN|0081-7325}} [http://www.worldcat.org/issn/0081-7325 0081-7325]
* Paul Ernst Rattelmüller: ''Die Bavaria.'' ''Geschichte eines Symbols.'' Hugendubel, München 1977, ISBN 3-88034-018-8
* Helmut Scharf: ''Nationaldenkmal und nationale Frage in Deutschland am Beispiel der Denkmäler Ludwig I. von Bayern und deren Rezeption.'' Dissertation Uni Frankfurt 1978. Giessen 1985.
* Christian Gruber, Christoph Hölz: ''Erz-Zeit.'' ''Ferdinand von Miller – Zoom 150. Geburtstag der Bavaria.'' HypoVereinsbank, München 1999, ISBN 3-930184-21-4
* Manfred F. Fischer, Sabine Heym: ''Ruhmeshalle und Bavaria.'' ''Amtlicher Führer.'' Bayerische Verwaltung der staatlichen Schlösser, Gärten und Seen, München 1997, ISBN 3-9805654-3-2
* Ulrike Kretschmar: ''Der kleine Finger der Bavaria.'' Entstehungsgeschichte der Bavaria von Ludwig von Schwanthaler anläßlich der Auflage „Der kleine Finger der Bavaria“ (Bronze-Reproduktion). Offenbach am Main 1990, ISBN 3-921785-53-7
[[Categoria:Símbols d'Alemanya]]
[[Categoria:Munich]]