2744
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
El '''sector servicis''' o '''sector terciari''' és el [[sector econòmic]] que engloba les activitats relacionades en els servicis materials no productors de bens. No compren [[ben econòmic|bens]] materials de forma directa, sino [[servici (economia)|servicis]] que s'oferixen per a satisfer les [[necessitat]]és de la població.
Inclou subsectors com [[comerç]], [[Telecomunicació|comunicacions]], [[centre de cridades]], [[finances]], [[turisme]], [[hostaleria]], [[oci]], [[cultura]], [[espectàculs]], la [[administració pública]] i els denominats [[Servici públic|servicis públics]], els presta el [[Estat]] o la [[iniciativa privada]] ([[sanitat]], [[educació]], atenció a la [[Dependència personal|dependència]]), entre uns atres.
Dirigix, organisa i facilita l'activitat productiva dels atres sectors ([[sector primari]] i [[sector secundari]]). Encara que li'l considera un sector de la [[Producció (economia)|producció]], pròpiament el seu paper principal es troba en els dos passos següents de l'activitat econòmica: la [[Distribució (negocis)|distribució]] i el [[consum]].
El predomini del sector terciari front als atres dos en les [[desenroll econòmic|economies més desenrollades]] permet parlar del procés de [[*terciarización]]. El [[premi Nobel d'economia|Nobel d'economia]], [[Paul *Krugman]] argumenta que la menor productivitat del sector servicis i la dificultat per a millorar la seua productivitat és el principal factor de l'estancament dels nivells de vida en molts paisos.<ref>P. Krugman (1997), "La competitividad: una obsesión preligrosa" en ''El internacionalismo «moderno»'', p. 26.</ref>
== Composició ==
El sector de servicis o sector terciari es compon de les àrees "suaus" de l'economia tals com:
* [[Comerç]] ([[majoriste]], [[minoriste]], [[franquícies]])
* [[Servicis financers|Activitats financeres]] ([[banc|banca]], [[segurs]], [[bossa de valors|bossa]] i uns atres [[mercats de valors]])
* [[Servicis personals]], els més importants dels quals són els que s'identifiquen en el [[estat de benestar]] (especialment [[educació]], [[sanitat]] i atenció a la [[dependència personal|dependència]] -[[servicis públics]], es presten pel [[Estat]] o per la [[iniciativa privada]]), pero també uns atres (com les [[peluqueria]]s)
* [[Servicis a empreses]] de qualsevol sector, com la [[gestió]] i [[administració d'empreses]] (incloent el nivell [[eixecutiu (càrrec)|eixecutiu]]), la [[publicitat]] i les [[consultoria]]s i [[assessoria|assessoraments]] [[economiste|econòmic]], [[juriste|jurídic]], tecnològic, d'inversions, etc.
* [[Funció pública]], [[administració pública]], activitats de [[representació política]] i de [[servicis a la comunitat]], com les activitats entorn a la [[seguritat]] i [[defensa nacional|defensa]] ([[eixèrcit]], [[policia]], [[protecció civil]], [[bombers]], etc.) i les activitats entorn a la [[justícia]] ([[juges]], [[advocat]]s, [[notari]]s, etc.).
* [[*Hotelería]] i les activitats entorn al [[turisme]]
* Les activitats entorn al [[oci]], la [[cultura]], el [[deport]] i els [[espectàcul]]s, que inclouen les cridades [[indústries audiovisuals]] o de [[image i sò]] ([[indústria musical]], [[indústria cinematogràfica]] i similars, com els [[videojocs]]); la [[indústria editorial]] s'inclou, en les [[arts gràfiques]], entre els sectors industrials (és dir, en el sector secundari)
* [[Transport]] i [[comunicació]] (segons es *transladen [[mercaderies]] o [[informació]])
* [[Mijos de comunicació]], especialment els [[mijos de comunicació de masses]] o socials ([[periodisme escrit]] -prensa-, [[ràdio (mig de comunicació)|radie]] i [[televisió]])
* [[Telecomunicacions]], especialment els mijos personals ([[telefonia]])
* Atres aplicacions de les [[tecnologies de l'informació i la comunicació]] (TIC), especialment la [[informàtica]] i [[Internet]].
== Servicis públics ==
Les empreses de servici públic a sovint es consideren part del sector terciari quan proporcionen servicis a les persones, si ben quan es crea la [[infraestructura]] de l'empresa de servici públic a sovint es considera part del sector secundari, encara que el mateix negoci pot estar implicat en abdós aspectes de l'operació. Les economies tendixen a seguir una progressió de desenroll que les porte d'una gran confiança en la [[agricultura]] cap al desenroll de la [[indústria]] (p.eix. [[automòvil]]és, [[textil]], [[drassana|construcció naval]], [[acer]], [[mineria]]) i finalment cap a una estructura basada en el servici. Mentres que la primera economia per a seguir esta trayectòria en el món modern va ser la del [[Regne Unit]], la velocitat en la qual atres economies han fet més avant la transició basada en els servicis, a voltes cridats [[*postindustrial]]és, s'ha accelerat sobre esta.
== Economia de servicis ==
El terme de ''economia de servicis'', en contrast, es referix a un model #a on tota l'activitat econòmica que siga possible es tracta com a servici. Per eixemple la [[IBM]] tracta el seu negoci com un negoci de servicis. Encara que encara fabrica els [[ordenador]]és d'altes prestacions, considera les mercaderies físiques com una menuda part del sector de les "solucions de negoci".
Moltes empreses han detectat que l'elasticitat de la [[demanda (economia)|demanda]] per a les "solucions de negoci" és molt menor que per al [[hardware]]. També s'ha produït un canvi equivalent al model de preu de subscripció. Açò significa que molts fabricants, en lloc de rebre un sol pago per una banda de l'equip fabricat, ara estan rebent un fluix constant d'ingressos pels seus contractes en vigor.
L'indústria tendix per a ser més oberta al [[comerç internacional]] i a la [[Competència (economia)|competència]] que el sector servicis. Conseqüentment, ha aumentat la tendència a que les primeres economies industrials sofrixquen atacs competitius per part dels paisos que es varen industrialisar més tart, per eixemple, perque els [[cost de producció|costs de producció]], especialment el del [[factor treballe|treball]], són més baixos en estes segones. La contracció resultant de la fabricació en les economies principals pot explicar la seua major confiança en el sector servicis.
Alguns com [[Paul Krugman]] han advertit que els servicis presenten dificultats especials: no tots els servicis són exportables, i en la diferència de la manufactura industrial és d'esperar que molts bens econòmics del sector servicis experimenten guanys més be modests de la [[productivitat]].
== Vore també ==
* [[Sector primari]]
* [[Sector secundari]]
* [[Hipòtesis dels tres sectors]]
* [[Sector quaternari]]
* [[Sector quinari]]
==Referències==
{{Llistaref}}
[[Categoria:Economia sectorial]]
[[Categoria:Servicis]]
{{Traduït de|es|Sector servicios}}
Pàgina nova, en el contingut: « El '''sector servicis''' o '''sector terciari''' és el sector econòmic que engloba les activitats relacionades en els servicis materials no productors...»
El '''sector servicis''' o '''sector terciari''' és el [[sector econòmic]] que engloba les activitats relacionades en els servicis materials no productors de bens. No compren [[ben econòmic|bens]] materials de forma directa, sino [[servici (economia)|servicis]] que s'oferixen per a satisfer les [[necessitat]]és de la població.
Inclou subsectors com [[comerç]], [[Telecomunicació|comunicacions]], [[centre de cridades]], [[finances]], [[turisme]], [[hostaleria]], [[oci]], [[cultura]], [[espectàculs]], la [[administració pública]] i els denominats [[Servici públic|servicis públics]], els presta el [[Estat]] o la [[iniciativa privada]] ([[sanitat]], [[educació]], atenció a la [[Dependència personal|dependència]]), entre uns atres.
Dirigix, organisa i facilita l'activitat productiva dels atres sectors ([[sector primari]] i [[sector secundari]]). Encara que li'l considera un sector de la [[Producció (economia)|producció]], pròpiament el seu paper principal es troba en els dos passos següents de l'activitat econòmica: la [[Distribució (negocis)|distribució]] i el [[consum]].
El predomini del sector terciari front als atres dos en les [[desenroll econòmic|economies més desenrollades]] permet parlar del procés de [[*terciarización]]. El [[premi Nobel d'economia|Nobel d'economia]], [[Paul *Krugman]] argumenta que la menor productivitat del sector servicis i la dificultat per a millorar la seua productivitat és el principal factor de l'estancament dels nivells de vida en molts paisos.<ref>P. Krugman (1997), "La competitividad: una obsesión preligrosa" en ''El internacionalismo «moderno»'', p. 26.</ref>
== Composició ==
El sector de servicis o sector terciari es compon de les àrees "suaus" de l'economia tals com:
* [[Comerç]] ([[majoriste]], [[minoriste]], [[franquícies]])
* [[Servicis financers|Activitats financeres]] ([[banc|banca]], [[segurs]], [[bossa de valors|bossa]] i uns atres [[mercats de valors]])
* [[Servicis personals]], els més importants dels quals són els que s'identifiquen en el [[estat de benestar]] (especialment [[educació]], [[sanitat]] i atenció a la [[dependència personal|dependència]] -[[servicis públics]], es presten pel [[Estat]] o per la [[iniciativa privada]]), pero també uns atres (com les [[peluqueria]]s)
* [[Servicis a empreses]] de qualsevol sector, com la [[gestió]] i [[administració d'empreses]] (incloent el nivell [[eixecutiu (càrrec)|eixecutiu]]), la [[publicitat]] i les [[consultoria]]s i [[assessoria|assessoraments]] [[economiste|econòmic]], [[juriste|jurídic]], tecnològic, d'inversions, etc.
* [[Funció pública]], [[administració pública]], activitats de [[representació política]] i de [[servicis a la comunitat]], com les activitats entorn a la [[seguritat]] i [[defensa nacional|defensa]] ([[eixèrcit]], [[policia]], [[protecció civil]], [[bombers]], etc.) i les activitats entorn a la [[justícia]] ([[juges]], [[advocat]]s, [[notari]]s, etc.).
* [[*Hotelería]] i les activitats entorn al [[turisme]]
* Les activitats entorn al [[oci]], la [[cultura]], el [[deport]] i els [[espectàcul]]s, que inclouen les cridades [[indústries audiovisuals]] o de [[image i sò]] ([[indústria musical]], [[indústria cinematogràfica]] i similars, com els [[videojocs]]); la [[indústria editorial]] s'inclou, en les [[arts gràfiques]], entre els sectors industrials (és dir, en el sector secundari)
* [[Transport]] i [[comunicació]] (segons es *transladen [[mercaderies]] o [[informació]])
* [[Mijos de comunicació]], especialment els [[mijos de comunicació de masses]] o socials ([[periodisme escrit]] -prensa-, [[ràdio (mig de comunicació)|radie]] i [[televisió]])
* [[Telecomunicacions]], especialment els mijos personals ([[telefonia]])
* Atres aplicacions de les [[tecnologies de l'informació i la comunicació]] (TIC), especialment la [[informàtica]] i [[Internet]].
== Servicis públics ==
Les empreses de servici públic a sovint es consideren part del sector terciari quan proporcionen servicis a les persones, si ben quan es crea la [[infraestructura]] de l'empresa de servici públic a sovint es considera part del sector secundari, encara que el mateix negoci pot estar implicat en abdós aspectes de l'operació. Les economies tendixen a seguir una progressió de desenroll que les porte d'una gran confiança en la [[agricultura]] cap al desenroll de la [[indústria]] (p.eix. [[automòvil]]és, [[textil]], [[drassana|construcció naval]], [[acer]], [[mineria]]) i finalment cap a una estructura basada en el servici. Mentres que la primera economia per a seguir esta trayectòria en el món modern va ser la del [[Regne Unit]], la velocitat en la qual atres economies han fet més avant la transició basada en els servicis, a voltes cridats [[*postindustrial]]és, s'ha accelerat sobre esta.
== Economia de servicis ==
El terme de ''economia de servicis'', en contrast, es referix a un model #a on tota l'activitat econòmica que siga possible es tracta com a servici. Per eixemple la [[IBM]] tracta el seu negoci com un negoci de servicis. Encara que encara fabrica els [[ordenador]]és d'altes prestacions, considera les mercaderies físiques com una menuda part del sector de les "solucions de negoci".
Moltes empreses han detectat que l'elasticitat de la [[demanda (economia)|demanda]] per a les "solucions de negoci" és molt menor que per al [[hardware]]. També s'ha produït un canvi equivalent al model de preu de subscripció. Açò significa que molts fabricants, en lloc de rebre un sol pago per una banda de l'equip fabricat, ara estan rebent un fluix constant d'ingressos pels seus contractes en vigor.
L'indústria tendix per a ser més oberta al [[comerç internacional]] i a la [[Competència (economia)|competència]] que el sector servicis. Conseqüentment, ha aumentat la tendència a que les primeres economies industrials sofrixquen atacs competitius per part dels paisos que es varen industrialisar més tart, per eixemple, perque els [[cost de producció|costs de producció]], especialment el del [[factor treballe|treball]], són més baixos en estes segones. La contracció resultant de la fabricació en les economies principals pot explicar la seua major confiança en el sector servicis.
Alguns com [[Paul Krugman]] han advertit que els servicis presenten dificultats especials: no tots els servicis són exportables, i en la diferència de la manufactura industrial és d'esperar que molts bens econòmics del sector servicis experimenten guanys més be modests de la [[productivitat]].
== Vore també ==
* [[Sector primari]]
* [[Sector secundari]]
* [[Hipòtesis dels tres sectors]]
* [[Sector quaternari]]
* [[Sector quinari]]
==Referències==
{{Llistaref}}
[[Categoria:Economia sectorial]]
[[Categoria:Servicis]]
{{Traduït de|es|Sector servicios}}