La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la ''[[Poètica (Aristóteles)|Poètica]]'' de [[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers). | La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la ''[[Poètica (Aristóteles)|Poètica]]'' de [[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers). |