Canvis

== Història ==

== Història ==

===Abans de 1707===

===Abans de 1707===

Els primers assentaments per [[Home de Cromanyó|sers humans anatòmicament moderns]] en l'actual territori del Regne Unit es va produir en onades fa aproximadament 30 000 anys. Es creu que, cap a fins del [[Gran Bretanya prehistòrica|periodo prehistòric de la regió]], la població pertanyia a la cultura dels [[Celta#Alguns pobles celtes|celta insulars]], que comprén als [[britans]] i a la [[Irlanda celta|Irlanda gaèlica]]. La [[Conquista romana de Britània|conquista romana]], iniciada en l'any [[43]] va sometre al sur de l'illa a ser una [[Britània (província romana)|província de l'imperi]] per quatre sigles. A açò, li va seguir una série d'invasions encapçalades per distints [[pobles germànics]] —[[angles]], [[saxons]] i [[juts]]—, que va reduir l'àrea britònica [[Gales#Edat Mija|cap a lo que anava erigir-se com l'actual territori de Gales]] i l'històric [[Regne de Strathclyde]]. La major part de la [[Anglaterra anglosaxona|regió colonisada pels anglosaxons]] es va unificar en el [[Regne d'Anglaterra]] en el sigle XX. Al mateix temps, els [[Regne de Dalriada|gaelic-parlants en el noroest de Bretanya]] —en conexions cap al nordest d'Irlanda i tradicionalment se supon que han migrat des d'allí en el sigle V— es varen unir en els [[picts]] per a crear el denominat [[Regne d'Escòcia]] en el sigle IX.

Els primers assentaments per [[Home de Cromanyó|sers humans anatòmicament moderns]] en l'actual territori del Regne Unit es va produir en onades fa aproximadament 30 000 anys. Es creu que, cap a fins del [[Gran Bretanya prehistòrica|periodo prehistòric de la regió]], la població pertanyia a la cultura dels [[Celta#Alguns pobles celtes|celta insulars]], que comprén als [[britans]] i a la [[Irlanda celta|Irlanda gaèlica]]. La [[Conquista romana de Britània|conquista romana]], iniciada en l'any [[43]] va sometre al sur de l'illa a ser una [[Britània (província romana)|província de l'imperi]] per quatre sigles. A açò, li va seguir una série d'invasions encapçalades per distints [[pobles germànics]] —[[angles]], [[saxons]] i [[juts]]—, que va reduir l'àrea britònica [[Gales#Edat Mija|cap a lo que anava erigir-se com l'actual territori de Gales]] i l'històric [[Regne de Strathclyde]]. La major part de la [[Anglaterra anglosaxona|regió colonisada pels anglosaxons]] es va unificar en el [[Regne d'Anglaterra]] en el [[sigle XX]]. Al mateix temps, els [[Regne de Dalriada|gaelic-parlants en el noroest de Bretanya]] —en conexions cap al nordest d'Irlanda i tradicionalment se supon que han migrat des d'allí en el [[sigle V]]— es varen unir en els [[picts]] per a crear el denominat [[Regne d'Escòcia]] en el [[sigle IX]].

En 1066, els [[normant]]s varen invadir Anglaterra des de França i despuix de [[Conquista normanda d'Anglaterra|la seua conquista]], varen prendre el poder de grans parts de Gales, Irlanda i varen ser invitats a establir-se en [[Revolució davidiana|Escòcia]], introduint al [[feudalisme]] de cada país el model norteny-francés i la cultura normanda. La [[Anglonormants|elit normanda]] va influenciar en gran mesura, pero va ser assimilada en cadascuna de les cultures locals. Subsegüentment, els [[Casa de Plantagenet|reis medievals anglesos]] varen conquistar Gales i varen realisar un [[Guerres d'independència d'Escòcia|intente fallanc per a anexar a Escòcia]] al seu territori. Despuix de la Declaració d'Arbroath, Escòcia va mantindre la seua status sobirà, a pesar de les constants tensions en Anglaterra. Els monarques anglesos, per l'herència que posseïen sobre [[Imperi angevi|vasts territoris en França]] i per les reclamacions a la corona francesa, varen mantindre varis conflictes en França, sent el més notable d'ells la [[Guerra dels Cent Anys]]. En ella, Escòcia es [[Auld Alliance|va aliar en França]] i va finalisar en 1453, en la retirada anglesa de terres franceses.

En [[1066]], els [[normant]]s varen invadir Anglaterra des de França i despuix de [[Conquista normanda d'Anglaterra|la seua conquista]], varen prendre el poder de grans parts de Gales, Irlanda i varen ser invitats a establir-se en [[Revolució davidiana|Escòcia]], introduint al [[feudalisme]] de cada país el model norteny-francés i la cultura normanda. La [[Anglonormants|elit normanda]] va influenciar en gran mesura, pero va ser assimilada en cadascuna de les cultures locals. Subsegüentment, els [[Casa de Plantagenet|reis medievals anglesos]] varen conquistar Gales i varen realisar un [[Guerres d'independència d'Escòcia|intente fallanc per a anexar a Escòcia]] al seu territori. Despuix de la Declaració d'Arbroath, Escòcia va mantindre la seua status sobirà, a pesar de les constants tensions en Anglaterra. Els monarques anglesos, per l'herència que posseïen sobre [[Imperi angevi|vasts territoris en França]] i per les reclamacions a la corona francesa, varen mantindre varis conflictes en França, sent el més notable d'ells la [[Guerra dels Cent Anys]]. En ella, Escòcia es [[Auld Alliance|va aliar en França]] i va finalisar en [[1453]], en la retirada anglesa de terres franceses.

L'Edat Moderna va estar marcada per conflictes religiosos entorn a la [[reforma protestant]], on es va produir a partir d'allí l'introducció de les iglésies protestants estatals en cada país. Gales va ser incorporat totalment al Regne d'Anglaterra, i Irlanda va ser constituït com a regne en unió personal en la corona anglesa. Dins de l'actual territori norirlandés, les terres de la noblea catòlica gaèlica independent varen ser confiscades i donades als colons protestants d'Anglaterra i Escòcia.

L'Edat Moderna va estar marcada per conflictes religiosos entorn a la [[reforma protestant]], on es va produir a partir d'allí l'introducció de les iglésies protestants estatals en cada país. Gales va ser incorporat totalment al Regne d'Anglaterra, i Irlanda va ser constituït com a regne en unió personal en la corona anglesa. Dins de l'actual territori norirlandés, les terres de la noblea catòlica gaèlica independent varen ser confiscades i donades als colons protestants d'Anglaterra i Escòcia.