Llínea 24: |
Llínea 24: |
| '''Suècia''', oficialment '''Regne de Suècia''' (en [[Idioma suec|suec]]: ''Konungariket Sverige''), és un país [[Escandinàvia|escandinau]] d'[[Europa]] del [[Nort]] que forma part de l'[[Unió Europea]]. Llimita al nort en [[Noruega]] i [[Finlàndia]], al est en [[Finlàndia]] i el golf de [[Bòtnia]], al sur en el [[mar Bàltic]] i al oest en el [[mar del Nort]] i [[Noruega]]. Té fronteres terrestres en [[Noruega]] i [[Finlàndia]], i està conectat a [[Dinamarca]] pel pont d'Oresund. La capital és [[Estocolm]]. | | '''Suècia''', oficialment '''Regne de Suècia''' (en [[Idioma suec|suec]]: ''Konungariket Sverige''), és un país [[Escandinàvia|escandinau]] d'[[Europa]] del [[Nort]] que forma part de l'[[Unió Europea]]. Llimita al nort en [[Noruega]] i [[Finlàndia]], al est en [[Finlàndia]] i el golf de [[Bòtnia]], al sur en el [[mar Bàltic]] i al oest en el [[mar del Nort]] i [[Noruega]]. Té fronteres terrestres en [[Noruega]] i [[Finlàndia]], i està conectat a [[Dinamarca]] pel pont d'Oresund. La capital és [[Estocolm]]. |
| | | |
− | Durant molt temps va ser un important exportador de [[ferro]], [[coure]] i [[fusta]]. La millora dels transports i les comunicacions ha permés l'explotació a gran escala de bens naturals, sobretot la fusta i el mineral de ferro. En la década de 1980, la [[educació|escolarisació universal]] i la [[industrialisació]] varen permetre al país desenrollar una exitosa [[indústria]] manufacturera. Té una rica oferta de [[energia hidràulica]], pero carix de [[petròleu]] i de jaciments de carbó importants. En el sigle XX es va ubicar constantment entre els paisos en millor [[Índex de Desenroll Humà]] (IDH), actualment ocupant la catorzena posició. | + | Durant molt temps va ser un important exportador de [[ferro]], [[coure]] i [[fusta]]. La millora dels transports i les comunicacions ha permés l'explotació a gran escala de bens naturals, sobretot la fusta i el mineral de ferro. En la década de 1980, la [[educació|escolarisació universal]] i la [[industrialisació]] varen permetre al país desenrollar una exitosa [[indústria]] manufacturera. Té una rica oferta de [[energia hidràulica]], pero carix de [[petròleu]] i de jaciments de carbó importants. En el sigle XX es va ubicar constantment entre els països en millor [[Índex de Desenroll Humà]] (IDH), actualment ocupant la catorzena posició. |
| | | |
| La Suècia moderna va sorgir de la [[Unió de Kalmar]] en 1397, i de l'unificació del país pel rei [[Gustavo I de Suècia|Gustavo Vasa]] en el sigle XVI. En el sigle XVII, va ampliar els seus territoris per a formar el [[Imperi suec]]. La major part dels territoris conquistats fòra de la [[península escandinava]] es varen perdre durant els següents sigles. La mitat oriental de Suècia constituïda per la mitat oriental de [[Norrland]] i [[Österland]] es va perdre front a [[Rússia]] en [[1809]]. Des de [[1814]], no ha participat en cap conflicte, mantenint una política exterior de [[pau]] i [[neutralitat]] en temps de guerra. | | La Suècia moderna va sorgir de la [[Unió de Kalmar]] en 1397, i de l'unificació del país pel rei [[Gustavo I de Suècia|Gustavo Vasa]] en el sigle XVI. En el sigle XVII, va ampliar els seus territoris per a formar el [[Imperi suec]]. La major part dels territoris conquistats fòra de la [[península escandinava]] es varen perdre durant els següents sigles. La mitat oriental de Suècia constituïda per la mitat oriental de [[Norrland]] i [[Österland]] es va perdre front a [[Rússia]] en [[1809]]. Des de [[1814]], no ha participat en cap conflicte, mantenint una política exterior de [[pau]] i [[neutralitat]] en temps de guerra. |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
− | A fins de [[decembre]] de [[2010]], la seua població total va ser estimada en 9 415 570 habitants. D'acort a estimacions del seu Institut d'Estadístiques (SCB per les seues sigles en suec), prop del [[12 d'agost]] de [[2004]] la població sueca va excedir els nou millons per primera volta. En l'any 2007, aproximadament el 16,7% dels habitants (1,53 millons) tenia a lo manco un parent naixcut en l'estranger, principalment d'[[Escandinàvia]]. Açò reflectix els grans processos migratoris entre els [[paisos nòrdics]], originats primerament per la busca d'ocupació i posteriorment li varen seguir décades d'immigració de refugiats de paisos en conflictes. El país es va transformar d'una nació de [[emigració|emigrants]] en concloure la [[Primera Guerra Mundial]], en un país de [[immigració|immigrants]] despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. En l'any [[2006]], l'immigració a Suècia va alcançar la seua més alt nivell des de que varen començar els registres: 95 750 persones varen aplegar al país en eixe any. | + | A fins de [[decembre]] de [[2010]], la seua població total va ser estimada en 9 415 570 habitants. D'acort a estimacions del seu Institut d'Estadístiques (SCB per les seues sigles en suec), prop del [[12 d'agost]] de [[2004]] la població sueca va excedir els nou millons per primera volta. En l'any 2007, aproximadament el 16,7% dels habitants (1,53 millons) tenia a lo manco un parent naixcut en l'estranger, principalment d'[[Escandinàvia]]. Açò reflectix els grans processos migratoris entre els [[països nòrdics]], originats primerament per la busca d'ocupació i posteriorment li varen seguir décades d'immigració de refugiats de països en conflictes. El país es va transformar d'una nació de [[emigració|emigrants]] en concloure la [[Primera Guerra Mundial]], en un país de [[immigració|immigrants]] despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. En l'any [[2006]], l'immigració a Suècia va alcançar la seua més alt nivell des de que varen començar els registres: 95 750 persones varen aplegar al país en eixe any. |
| | | |
| Els grups d'immigrants més numerosos en Suècia consistixen en gent provinent de [[Finlàndia]], seguits de persones naixcudes en [[Iraq]], l'antiga [[Yugoslàvia]], [[Somàlia]], [[Alemània]], [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Turquia]], [[Polònia]], [[Romania]], [[Rússia]], [[Síria]], [[Líban]], [[Chile]] i [[Iran]]. Ademés, Suècia és la llar de la comunitat més gran d'exiliats de [[Poble assirià|assiris]] i [[Cristianisme siríac|cristians siris]]. | | Els grups d'immigrants més numerosos en Suècia consistixen en gent provinent de [[Finlàndia]], seguits de persones naixcudes en [[Iraq]], l'antiga [[Yugoslàvia]], [[Somàlia]], [[Alemània]], [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Turquia]], [[Polònia]], [[Romania]], [[Rússia]], [[Síria]], [[Líban]], [[Chile]] i [[Iran]]. Ademés, Suècia és la llar de la comunitat més gran d'exiliats de [[Poble assirià|assiris]] i [[Cristianisme siríac|cristians siris]]. |
| | | |
− | L'immigració provinent d'atres paisos nòrdics va alcançar el seu nivell més alt entre els anys de [[1968]] i [[1970]] en 40 000 persones per any. Açò va succeir per les noves lleis d'immigració promulgades en [[1967]], les quals varen fer més difícil als immigrants que no provenien d'Escandinàvia l'establir-se en el país, principalment per raons polítiques. | + | L'immigració provinent d'atres països nòrdics va alcançar el seu nivell més alt entre els anys de [[1968]] i [[1970]] en 40 000 persones per any. Açò va succeir per les noves lleis d'immigració promulgades en [[1967]], les quals varen fer més difícil als immigrants que no provenien d'Escandinàvia l'establir-se en el país, principalment per raons polítiques. |
| | | |
| === Religió === | | === Religió === |