6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 63:
Llínea 63: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Durant els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], Portugal fon una potència econòmica, social i cultural mundial, aixina com el seu imperi, que s'estenia des de [[Brasil]] fins a les [[Índies Orientals]]. És un [[país desenrollat]] membre de la [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i membre fundador de la [[Euro zona]], la [[OCDE]], la [[OTAN]] i la [[CPLP]]. Portugal es troba entre els 20 països del [[Terra|món]] en millor i major calitat de vida.
Durant els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], Portugal fon una potència econòmica, social i cultural mundial, aixina com el seu imperi, que s'estenia des de [[Brasil]] fins a les [[Índies Orientals]]. És un [[país desenrollat]] membre de la [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i membre fundador de la [[Euro zona]], la [[OCDE]], la [[OTAN]] i la [[CPLP]]. Portugal es troba entre els 20 països del [[Terra|món]] en millor i major calitat de vida.
== Historia ==
=== Formació i consolidació del regne ===
{{AP|Comtat Portucalense|Independència de Portugal}}
[[Archiu:Castelo de Guimarães Castelo da Fundação.JPG|thumb|left|[[Castell de Guimarães]]. [[Guimarães]] és considerat el breçol de Portugal puix va anar allí on va nàixer i es va batejar el primer rei portugués, [[Alfonso I de Portugal|Alfonso Enríques]].]]
Despuix de la seua mort i l'arribada al poder del seu fill [[Alfonso I de Portugal|Alfonso Enríques]], Portugal va conseguir l'independència en la firma en 1143 del [[tractat de Zamora]] i reconeguda pel [[papa Alejandro III]] en la bula ''[[Manifestis Probatum]]'' en 1179. Posteriorment, va conquistar localitats importants com [[Santarém]], [[Lisboa]], [[Palmela]] i [[Évora]]. Una volta acabada la [[Reconquista]] portuguesa en 1249, l'independència del nou regne va ser posada en dubte vàries voltes pel [[regne de Castella]]. La primera va ser deguda a la [[Crisis de 1383-1385 en Portugal|crisis successòria]] oberta despuix de la mort de [[Fernando I de Portugal]], que va acabar en la victòria portuguesa en [[batalla d'Aljubarrota|Aljubarrota]] en 1385.
=== L'Era dels Descobriments i la dinastia filipina ===
En el final de la guerra, Portugal va iniciar un procés d'exploració i expansió conegut com «Era dels Descobriments», les figures destacades dels quals varen ser l'infant [[Enrique el Navegant]] i el rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]. Despuix de la conquista de [[Ceuta]] en 1415 i el pas del [[cap Bojador]] per [[Gil Eanes]], l'exploració de la costa africana va continuar fins que [[Bartolomé Díaz]] va comprovar en 1488 la comunicació entre els oceans [[oceà Índic|Índic]] i [[oceà Atlàntic|Atlàntic]] en doblar el [[veta de Bona Esperança]]. En poc temps els portuguesos varen descobrir rutes i terres en [[Illa de Terranova|Nortamèrica]], [[Descobriment de Brasil|Sudamèrica]] i [[Descobriment de la ruta marítima a l'Índia|Orient]], en la seua majoria durant el regnat de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], ''l'Aventurer''. L'expansió cap a Orient, sobretot gràcies a les conquistes de [[Alfonso d'Alburquerque]], va concentrar casi tots els esforços dels portuguesos, encara que en 1530 [[Juan II de Portugal|Juan III]] va iniciar la colonisació de Brasil. Les riquees allí encontrades varen fer que els portuguesos se centraren en el [[Nou Món]], en la consegüent pèrdua d'atres places en el [[Oceà Índic|Índic]], com [[Ormuz (ciutat)|Ormuz]], front a atres potències europees.
El país va tindre el seu «sigle d'or» durant esta época. No obstant, en la [[batalla d'Alcazarquivir]] contra [[Marroc]], en 1578, varen morir el jove rei [[Sebastián I de Portugal|Sebastián]] i part de la noblea portuguesa. Va pujar al tro el [[Enrique I de Portugal|rei moradura Enrique]], que va morir dos anys despuix, en lo que es va obrir la [[crisis successòria portuguesa de 1580|crisis successòria de 1580]], que es va resoldre en l'anomenada ''unió ibèrica'' entre Portugal i Espanya, durant la qual els dos regnes varen tindre corones separades pero governades pel mateix rei. [[Felipe II d'Espanya]] va ser el primer de tres reis espanyols. Privat d'una política exterior independent i envolt en una guerra junt en Espanya contra els [[Guerra lusità-neerlandesa|Paisos Baixos]], el país va sofrir grans revessos en el seu imperi i va perdre el monopoli del comerç en l'Índic.
L'unió en Espanya va acabar l'1 de decembre de 1640. La noblea nacional, despuix d'haver vençut a la guàrdia real en un repentí colp d'estat, va depondre a la duquesa governadora i virreina de Portugal [[Margarita de Saboya]] i va coronar a [[Juan IV de Portugal|Juan IV]] com a rei de Portugal. Es va iniciar aixina la [[Guerra de Restauració portuguesa]], que es va prolongar fins a 1668, any en que es va firmar el [[tractat de Lisboa (1668)|tractat de Lisboa]], pel qual el rei espanyol [[Carlos II d'Espanya|Carlos II]] va reconéixer l'independència de Portugal.
=== Restauració, absolutisme i lliberalisme ===
El final del sigle XVII i la primera mitat del sigle XVIII varen ser testics de la florida de la [[mineria en Brasil]]: el descobriment d'or i pedres precioses va convertir a la cort de [[Juan V de Portugal|Juan V]] en una de les més opulentes d'Europa. Estes riquees varen servir per a pagar productes importats, en la seua majoria d'Anglaterra, ya que no existia indústria textil en el regne i les teles eren importades de les Illes Britàniques. El comerç exterior es basava en l'indústria del vi i els esforços per a invertir la situació en grans reformes mercantils del [[marqués de Pombal]], ministre entre 1750 i 1777, varen impulsar el desenroll econòmic durant el regnat de [[José I de Portugal|José I]]. Va ser durant este regnat quan un [[terremot de Lisboa de 1755|terremot]] va devastar Lisboa i l'Algarve, l'1 de novembre de 1755.
Per a no trencar l'aliança en [[Anglaterra]], Portugal va rebujar unir-se al [[bloqueig continental]], per #lo que va ser [[Guerra de l'Independència Espanyola|invadida]] pels eixèrcits [[Napoleón Bonapart|napoleònics]] en 1807. La [[Transferència de la Cort portuguesa a Brasil|talle de la família real es va refugiar en Brasil]] i la capital es va traslladar a [[Rio de Janeiro]] fins a 1821. Eixe any, [[Juan VI de Portugal|Juan VI]], des de 1816 rei del [[Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarve]], va retornar a Lisboa per a jurar la primera [[constitució portuguesa de 1822|constitució portuguesa]]. A l'any següent, el seu fill [[Pedro I de Brasil i IV de Portugal|Pedro]] va ser proclamat [[Imperi del Brasil|emperador de Brasil]] i va declarar la seua independència sobre la metròpolis.
Durant el restant del sigle XIX Portugal va viure periodos d'enorme destorbament polític i social, com la [[Guerres Lliberals|guerra civil]] i els repetits tumults i pronunciaments militars com la [[revolució de Setembre]], la de [[Revolució de Maria da Fonte|Maria da Fonte]], la de [[Patuleia]], etc. Gràcies a l'Acte Adicional a la [[Carta Constitucional]] de 1852 va ser possible un periodo de pau interna aixina com l'inici de les polítiques d'obres públiques liderades per [[Fontes Pereira de Melo]]. A finals del s. XIX les ambicions colonials portugueses varen chocar en les angleses, lo que va provocar el [[ultimàtum britànic de 1890]]. La cessió a les exigències britàniques i els creixents problemes econòmics varen causar a la monarquia un descrèdit creixent, que va culminar en els assessinats de [[Carlos I de Portugal|Carlos I]] i el príncip hereu [[Luis Felipe de Bragança|Luis Felipe]] l'1 de febrer de 1908. La monarquia es va mantindre en el poder durant dos anys més, encapçalada per [[Manuel II de Portugal|Manuel II]], pero [[Revolució del 5 d'octubre de 1910|va ser abolida el 5 d'octubre de 1910]], implantant-se en el seu lloc la [[Primera República Portuguesa|república]].
=== República, Estat Nou i democràcia ===
El rei va eixir cap a l'exili en Anglaterra despuix de l'instauració de la república. Despuix de varis anys d'inestabilitat política, en lluites de treballadors, tumults, alçaments, homicidis polítics i crisis financeres, problemes agravats per la participació portuguesa en la [[Primera Guerra Mundial]], el [[Eixèrcit Portugués|eixèrcit]] va prendre el poder en 1926. Dos anys més tart, el règim militar va nomenar ministre de Finances a [[*António d'Oliveira Salazar]], professor de la [[universitat de Coímbra]], que en 1932 es va convertir en [[Primer ministre de Portugal|president del consell de ministres]].
Salazar va restaurar les finances i va instituir el [[Estat Nou (Portugal)|Estat Nou]], règim autoritari de corporativisme d'Estat en un partit únic i sindicats estatals, ademés d'una afinitat [[fascisme|fasciste]] ben marcada, a lo manco fins a 1945, quan despuix de la victòria dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] en la [[Segona Guerra Mundial]], Salazar va sofrir pressions per a transformar Portugal en una democràcia. En 1968, apartat del poder per una malaltia, va ser succeït per [[Marcelo Caetano]].
El rebuig del règim a la [[@descolonización]] de les [[Província ultramarina|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa|Angola]] (1961), i poc despuix en [[Guinea-Bissau]] (1963) i [[Àfrica Oriental Portuguesa|Moçambic]] (1964). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per la qual cosa va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el 25 d'abril de 1974 varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]].
A esta revolució li va seguir un periodo d'enfrontaments polítics molt encesos entre les forces socials i polítiques, cridat [[Procés Revolucionari en Curs]], que va tindre el seu punt àlgit en el cridat [[estiu calent]] de 1975, durant el qual el país va estar a punt de caure en un nou periodo de dictadura, esta volta d'orientació comunista. En este periodo, Portugal va reconéixer l'independència de totes les seues antigues colónies d'Àfrica.
El 25 de novembre de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Azores]] i [[Madeira]].
Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] (1949), la [[OCDE]] (1961) i la [[EFTA]] (1960), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]]. En 1999, Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en 2007 quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].
==Referències==
==Referències==