Canvis

La '''regió de Lleó''', '''regió lleonesa''' o '''[[Regne de Lleó]],''' és una [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|regió històrica]] espanyola, definida despuix de la [[divisió territorial d'Espanya en 1833]]. Dita divisió territorial agrupava les províncies de [[Província de León|León]], [[Província de Salamanca|Salamanca]] i [[Província de Zamora|Zamora]]; com el restant de regions definides llavors, caria de qualsevol tipo de competències ni òrguens comuns a les províncies que agrupava, tenint un caràcter classificatori, sense pretensions d'operativitat administrativa.<ref>[http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/hist/12706185436714839876657/012030.pdf Fuerzas políticas en el proceso autonómico de Castilla y León: 1975-1983], tesis doctoral de Mariano González Clavero, pg. 60.</ref>

La '''regió de Lleó''', '''regió lleonesa''' o '''[[Regne de Lleó]],''' és una [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|regió històrica]] espanyola, definida despuix de la [[divisió territorial d'Espanya en 1833]]. Dita divisió territorial agrupava les províncies de [[Província de LeLó|Lleó]], [[Província de Salamanca|Salamanca]] i [[Província de Zamora|Zamora]]; com el restant de regions definides llavors, caria de qualsevol tipo de competències ni òrguens comuns a les províncies que agrupava, tenint un caràcter classificatori, sense pretensions d'operativitat administrativa.<ref>[http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/hist/12706185436714839876657/012030.pdf Fuerzas políticas en el proceso autonómico de Castilla y León: 1975-1983], tesis doctoral de Mariano González Clavero, pg. 60.</ref>

En cap dels periodos de l'història moderna d'Espanya en la que ha existit descentralisació (despuix de les constitucions de 1931 i 1978) estes tres províncies han constituït ent autònom algun.

En cap dels periodos de l'història moderna d'Espanya en la que ha existit descentralisació (despuix de les constitucions de [[1931]] i [[1978]]) estes tres províncies han constituït ent autònom algun.

En [[1978]], en el procés de descentralisació iniciat despuix de la mort de [[Francisco Franco]], les tres províncies varen ser integrades en un "ent preautonòmic" junt en atres 8 províncies. En acabant de que els successius governs centrals (de [[UCD]] i del [[PSOE]]) negaren a la regió la possibilitat de constituir-se en una autonomia pròpia, en [[1983]] es va consolidar eixa divisió imposta des de [[Madrit]], {{Cita requerida|<!-- febrer 2016 -->}} formant-se una Comunitat Autònoma de [[Castella i Lleó]] de nou províncies. Per a constituir esta autonomia el govern central es va negar a autorisar qualsevol tipo de referèndum o consulta oficial en la regió. {{Cita requerida|<!-- febrer 2016 -->}}

En 1978, en el procés de descentralisació iniciat despuix de la mort de [[Francisco Franco]], les tres províncies varen ser integrades en un "ent preautonòmic" junt en atres 8 províncies. En acabant de que els successius governs centrals (de [[UCD]] i del [[PSOE]]) negaren a la regió la possibilitat de constituir-se en una autonomia pròpia, en [[1983]] es va consolidar eixa divisió imposta des de [[Madrit]], {{Cita requerida|<!-- febrer 2016 -->}} formant-se una Comunitat Autònoma de [[Castella i Lleó]] de nou províncies. Per a constituir esta autonomia el govern central es va negar a autorisar qualsevol tipo de referèndum o consulta oficial en la regió. {{Cita requerida|<!-- febrer 2016 -->}}

En l'actualitat, solament les forces polítiques del [[lleonesisme]] (entre les que destaquen [[UPL]] i [[PREPAL]]) reclamen actualment l'autonomia per a estes províncies.

En l'actualitat, solament les forces polítiques del [[lleonesisme]] (entre les que destaquen [[UPL]] i [[PREPAL]]) reclamen actualment l'autonomia per a estes províncies.

== Antecedents ==

== Antecedents ==

Els seus orígens es troben en l'antic [[regne de León]], sorgit al principi de el sigle X en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu [[regne d'Astúries]]. Despuix de l'anexió del Regne de León i la Corona de Castella (escissió del Regne de León), el seu estatut jurídic va ser assimilat al castellà, el qual descendia del Lleonés (Corts de 1188). Durant molt els regnes singulars i les ciutats varen conservar els seus drets particulars (entre els quals es trobaven els Furs de León, el Fur Vell de Castella o els diferents furs municipals de Castella, Extremadura i Andalusia, els consells de León, el fur de Oteruelo otorgat en 1417), mentres s'anava articulant un dret territorial comú entorn a les Partides (h. 1265), l'Ordenament d'Alcalà (1348) que encara manté al [[Pisuerga]] com a ralla tradicional entre la Regió de León i la de Castella,{{demostrar}} i les Lleis de Bou (1505).  

Els seus orígens es troben en l'antic [[regne de León]], sorgit al principi del [[sigle X]] en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu [[regne d'Astúries]]. Despuix de l'anexió del Regne de LLeó i la Corona de Castella (escissió del Regne de Lleó), el seu estatut jurídic va ser assimilat al castellà, el qual descendia del Lleonés (Corts de [[1188]]). Durant molt els regnes singulars i les ciutats varen conservar els seus drets particulars (entre els quals es trobaven els Furs de Lleó, el Fur Vell de Castella o els diferents furs municipals de Castella, Extremadura i Andalusia, els consells de Lleó, el fur de Oteruelo otorgat en [[1417]]), mentres s'anava articulant un dret territorial comú entorn a les Partides (h. [[1265]]), l'Ordenament d'Alcalà ([[1348]]) que encara manté al [[Pisuerga]] com a ralla tradicional entre la Regió de LLeó i la de Castella,{{demostrar}} i les Lleis de Bou ([[1505]]).  

[[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg|thumb|200px|Map de la divisió en prefectures de 1810.]]

[[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg|thumb|200px|Map de la divisió en prefectures de 1810.]]

El primer intent modern de crear una estructura territorial homogénea té lloc en 1810, per mig d'un decret dictat pel rei [[José  Bonaparte]] dividint el territori espanyol en 38 prefectures i 74 subprefectures. Les [[prefectura de Esla|prefectures de Esla]] (en capital en [[Astorga]]), [[prefectura de Tormes|Tormes]] (en capital en [[Salamanca]]) i [[prefectura de Águeda|Águeda]] (en capital en [[Ciutat Rodrigo]]) comprendran un territori similar al que posteriorment tindrien les províncies de León, Zamora i Salamanca (si be la prefectura de Águeda comprenia el nort de l'actual [[província de Càceres]]). El propòsit de l'administració josefina era acabar en els particularismes, a els que s'atribuïa l'orige de la resistència a la nova administració. Esta divisió territorial només es va portar a terme en les zones baix control de les tropes franceses.

El primer intent modern de crear una estructura territorial homogénea té lloc en [[1810]], per mig d'un decret dictat pel rei [[José  Bonaparte]] dividint el territori espanyol en 38 prefectures i 74 subprefectures. Les [[prefectura de Esla|prefectures de Esla]] (en capital en [[Astorga]]), [[prefectura de Tormes|Tormes]] (en capital en [[Salamanca]]) i [[prefectura de Águeda|Águeda]] (en capital en [[Ciutat Rodrigo]]) comprendran un territori similar al que posteriorment tindrien les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca (si be la prefectura de Águeda comprenia el nort de l'actual [[província de Càceres]]). El propòsit de l'administració josefina era acabar en els particularismes, a els que s'atribuïa l'orige de la resistència a la nova administració. Esta divisió territorial només es va portar a terme en les zones baix control de les tropes franceses.

== Referències ==

== Referències ==