6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 57:
Llínea 57: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
}}
}}
La '''República de Lituània''' o simplement '''Lituània''', (en [[Idioma lituà|lituà]]: ''Lietuvos Respublika'') és un chicotet país del Nort d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]] i del Consell d'Estats del [[Mar Bàltic]]. Actualment es troba en negociacions per a adherir-se també al [[Consell Nòrdic]], ademés de ser membre en ple dret de diferents organisacions internacionals com l'[[OTAN]]. S'ubica junt al [[Mar Bàltic]] que compartix en [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Polònia]], [[Alemanya]], [[Dinamarca]] i [[Rússia]]. Al nort llimita en [[Letònia]], al [[Est]] en [[Bielorrúsia]] i al Suroest en [[Polònia]] i el enclau rus de [[Kaliningrat]].
La '''República de Lituània''' o simplement '''Lituània''', (en [[Idioma lituà|lituà]]: ''Lietuvos Respublika'') és un chicotet país del Nort d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]] i del Consell d'Estats del [[Mar Bàltic]]. Actualment es troba en negociacions per a adherir-se també al [[Consell Nòrdic]], ademés de ser membre en ple dret de diferents organisacions internacionals com l'[[OTAN]]. S'ubica junt al [[Mar Bàltic]] que compartix en [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Polònia]], [[Alemanya]], [[Dinamarca]] i [[Rússia]]. Al nort llimita en [[Letònia]], al [[Est]] en [[Bielorrúsia]] i al Suroest en [[Polònia]] i el enclau rus de [[Kaliningrat]].
== Historia ==
=== Edat Antiga ===
Els primers habitants varen ser una branca de l'antic grup conegut com [[balts]], entre les tribus del qual s'incloïen també als [[prusia]]ns originals i als letons. Els balts o aestiis varen ser una ètnia d'orige indoeuropeu única, sent distinta de les #ètnia itàliques, gregues, celtes, eslaves, balcàniques i germàniques. Estes tribus bàltiques varen ser fortament influïdes pels germans, encara que també varen tindre llaços comercials en el [[Imperi romà]]. Les primeres referències conegudes sobre Lituània com a nació (Litua) provenen dels anals del monasteri de [[Quedlinburg]] datats el [[19 de febrer]] de [[1009]].
=== Edat Mija ===
El territori que actualment correspon a Lituània es remonta en els seus orígens polítics al [[sigle XIII]] com a Estat medieval. Va ser primer un gran ducat independent. Es considera que la data de la constitució del primer Estat lituà va ser la coronació oficial de [[Mindaugas]], el [[6 de juliol]] de [[1253]] en [[Vilna]], que va unir als ducs lituans rivals en un [[Gran Ducat de Lituània|únic Estat]]. En [[1241]], [[1259]], [[1275]] i [[1277]] el regne va ser invadit pels reis mongols de la [[Horda d'Or]]. Els mongols varen ser derrotats en 1377 en "Aigües Blaves". En [[1385]] es va unir en [[Polònia]] despuix de la coronació com a rei de [[*Vladislao II de Polònia|Vladislau II Jogaila]].
En [[1401]] [[Vitautas]], primer de Jogaila, es va proclamar Gran Duc de Lituània i es va dissoldre l'unió dels dos paisos. Gràcies a la cooperació d'abdós paisos, els eixèrcits lituà i polac varen véncer a la [[Orde Teutònica]] en la [[Batalla de Grunwald]] en 1410. Va ser la major batalla en sol europeu lliurada en tot el sigle XV.
=== Edat Moderna ===
Despuix va ser de nou anexionada a [[Polònia]] formant la [[República de les Dos Nacions]] o Mancomunitat de Polònia-Lituània en virtut de l'unió dinàstica dels dos estats en [[1569]], convertint-se aixina en el país més gran d'Europa. Segons el sistema d'unió dels dos paisos, Lituània va poder conservar un auto-governe. Posteriorment va ser incorporada a [[Rússia]] en [[1795]] baix el regnat de [[Catalina II de Rússia]], despuix d'un procés de desintegració que va durar tot el [[sigle XVIII]] ([[particions de Polònia]]).
=== Sigle XIX ===
A finals del sigle XVIII i fins al començ de la [[Primera Guerra Mundial]], Lituània va recobrar la seua oligarquia, encara que va seguir formant part del [[Imperi rus]]. La repressió dels governants russos contra el poble i la cultura lituanes va provocar dos grans tumults en 1836 i 1863. Despuix de l'última varen ser prohibits els llibres, periòdics i l'ensenyança en general en idioma lituà durant els següents 40 anys.
=== Primera independència i anexió soviètica ===
Durant la Primera Guerra Mundial, entre 1914 i 1918, Lituània va estar ocupada per Alemània, declarant una atra volta la seua independència el 16 de febrer de 1918. Entre 1918 i 1921 es va lliurar d'una guerra contra la recent proclamada [[República de Polònia]], que havia intentat anexionar-se l'Estat Lituà. La guerra es va saldar en la pèrdua del 20% del territori, en la capital Vilna inclosa, per lo que la capital es va traslladar provisionalment a Kaunas.
Justificant-se en els pactes germà-soviètics, i despuix d'un referèndum, en juny de [[1940]] les tropes de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]] (URSS) varen ocupar el país, i en agost d'eixe any Lituània va ser anexionada, convertint-li-la en la [[República Socialista Soviètica de Lituània]]; pero des de 1941 i fins a 1944 la [[Alemània Nazi]] va expulsar a l'Eixèrcit Rojo, per #lo que una part de la societat lituana va percebre als alemans com els seus lliberadors front a l'imperialisme bolchevic, passant alguns dels seus jóvens a integrar-se com a combatents destacats de les SS ajudant als nazis en la persecució de judeus lituans i polacs, sent assessinats uns 100.000 judeus en tota Lituània, 70.000 solament en [[Vilna]]. No obstant, en la victòria militar de les tropes aliades sobre l'eixèrcit alemà, Lituània va passar a formar part de l'URSS, despuix d'haver-se acordat en el tractat de Postdam de 1945.
Front a això grups fascistes lituans varen continuar la guerra contra l'Unió Soviètica, per mig de guerrilles que varen lluitar fins a 1956. Els paisos occidentals varen considerar esta anexió un acte illegal (seguint la [[Doctrina Stimson]]), per #lo que varen continuar mantenint relacions diplomàtiques en els representants del govern de Lituània en l'exili, i no varen reconéixer a la RSS de Lituània com a part de l'Unió Soviètica.
=== Final de l'URSS ===
En 1988 es va formar el Moviment Lituà per la [[Sąjūdis]], que va triumfar en les eleccions de [[1989]] en el Congrés dels Diputats de l'URSS. En 1990 [[Vytautas Landsbergis]] va ser elegit president, proclamant la [[Declaració d'Independència de Lituània|independència de Lituània]] el [[11 de març]] de [[1990]], recolzat per la cridada [[Revolució Cantada]]. Va haver una dura rèplica soviètica en l'ocupació militar de Vilna i la matança de 13 civils (giner de 1991), que va forçar la suspensió de la mesura en maig de 1990. No obstant, en l'any 2000, el polític lituà [[Audrius Butkevičius]], un dels líders del [[Sąjūdis]], moviment que lliderà les movilisacions per a l'independència de Lituània, va reconéixer que no varen ser les forces soviètiques els qui varen provocar la masacre, sino les seues pròpies forces paramilitars i pro-independentistes, en l'us de fusils de caça des d'una série de terrats. Despuix del fallanc colp d'estat d'agost de 1991 en [[Moscou]], l'independència del país va ser reconeguda internacionalment.
Des de la seua independència en 1991, l'Estat lituà ha fet grans reformes econòmiques, conseguint passar de ser una economia en recessió en 1991, a tindre un creiximent econòmic del 10,3% en 2003, en importants nivells de creiximent previs a la [[crisis econòmica de 2008-2009]], que ha colpejat durament al país. Durant els seus primers quinze anys d'autonomia, Lituània ha alvançat en la recuperació de la seua cultura, des de la llengua fins a la reconstrucció de biblioteques, museus, iglésies i castells destruïts pels soviètics. L'1 de maig de 2004 Lituània es va convertir en membre de la [[Unió Europea]] despuix d'haver aprovat la mesura per referend en 2003.
{{UE}}
{{UE}}