Llínea 3: |
Llínea 3: |
| [[Archiu:Icmeler Marmaris Beach Turkey.jpg|thumb|280px|Passejada marítima de [[Marmaris]].]] | | [[Archiu:Icmeler Marmaris Beach Turkey.jpg|thumb|280px|Passejada marítima de [[Marmaris]].]] |
| | | |
− | Es coneix per '''passejada marítima''' en Espanya,(en castallà '''paseo marítimo'''), '''malecón''' en Cuba, República Dominicana,Veneçola, Equador<ref>{{Cita DRAE|malecón}}</ref> i zones de Mèxic, i '''costanera''' en Argentina, Bolívia, Paraguay i Uruguay<ref>{{Cita DRAE|costanera}}</ref> a un conjunt d'espais públics [[Llitoral (geografia)|llitorals]], a voltes àmpliament urbanisats, que es construïxen en àrees urbanes i definixen la seua trobada en la mar. | + | Es coneix per '''passejada marítima''' a un conjunt d'espais públics [[Llitoral (geografia)|llitorals]], a voltes àmpliament urbanisats, que es construïxen en àrees urbanes i definixen la seua trobada en la mar. |
| | | |
| El seu disseny, funció i grau d'actuació sobre el territori depenen de paràmetros polítics, llegals, urbanístics, econòmics, culturals i socials. Generalment faciliten l'accés a [[plaja]]s i oferixen àmplies passejades peatonals, proveint a les ciutats d'espais lúdics de distinta índole. Atres voltes són actuacions menudes que tenen per objecte preservar qualitats naturals existents en el territori. Els murs sobre els que solen recolzar-se, ademés, ajuden a protegir els núcleus habitats de les aigües regirades durant les tempestats. | | El seu disseny, funció i grau d'actuació sobre el territori depenen de paràmetros polítics, llegals, urbanístics, econòmics, culturals i socials. Generalment faciliten l'accés a [[plaja]]s i oferixen àmplies passejades peatonals, proveint a les ciutats d'espais lúdics de distinta índole. Atres voltes són actuacions menudes que tenen per objecte preservar qualitats naturals existents en el territori. Els murs sobre els que solen recolzar-se, ademés, ajuden a protegir els núcleus habitats de les aigües regirades durant les tempestats. |
Llínea 9: |
Llínea 9: |
| Estes actuacions llitorals són especialment pròpies de les ciutats espanyoles, portugueses i iberoamericanes, pel domini públic de la costa que històricament han mantingut els seus territoris. En ells solen aparéixer la vegetació i les activitats recreatives. | | Estes actuacions llitorals són especialment pròpies de les ciutats espanyoles, portugueses i iberoamericanes, pel domini públic de la costa que històricament han mantingut els seus territoris. En ells solen aparéixer la vegetació i les activitats recreatives. |
| | | |
− | == Historia == | + | == Història == |
| La vora marítima ha segut històricament lloc de peixcadors primer i, despuix de la [[industrialisació]], una zona degradada i industrial a voltes i portuària atres, en perpètua expansió cap a la mar. A la mar es varen relegar usos indesijables i defensius durant els sigles [[Sigle XVIII|XVIII]] i [[Sigle XIX|XIX]] per les seues condicions insalubres. A finals del [[sigle XIX]] sorgix un interés pels [[banys d'ona]] que provoca el conte en els llitorals urbans, tals com els de [[Santander (Espanya)|Santander]] i [[Sant Sebastià]], aixina com plans ambiciosos com la mai construïda ''Ciutat de Vacacions'', ideada pel grup [[GATCPAC]] para [[Castelldefels]] en els primers anys del [[sigle XX]]. | | La vora marítima ha segut històricament lloc de peixcadors primer i, despuix de la [[industrialisació]], una zona degradada i industrial a voltes i portuària atres, en perpètua expansió cap a la mar. A la mar es varen relegar usos indesijables i defensius durant els sigles [[Sigle XVIII|XVIII]] i [[Sigle XIX|XIX]] per les seues condicions insalubres. A finals del [[sigle XIX]] sorgix un interés pels [[banys d'ona]] que provoca el conte en els llitorals urbans, tals com els de [[Santander (Espanya)|Santander]] i [[Sant Sebastià]], aixina com plans ambiciosos com la mai construïda ''Ciutat de Vacacions'', ideada pel grup [[GATCPAC]] para [[Castelldefels]] en els primers anys del [[sigle XX]]. |
| | | |
Llínea 35: |
Llínea 35: |
| * Trapero, Juan Jesús; ''Los paseos marítimos españoles: su diseño como espacio público''. Ed. AKAL ([[1998]]). ISBN 978-84-460-0850-7. | | * Trapero, Juan Jesús; ''Los paseos marítimos españoles: su diseño como espacio público''. Ed. AKAL ([[1998]]). ISBN 978-84-460-0850-7. |
| * García Lorca, Andrés / Fourneau, Francis; ''Desarrollo regional y crisis del del turismo en Andalucía: actas del simposio hispano-francés : Almería, 25-29 de junio de 1991'' p. 207. Ed. Casa de Velázquez ([[1994]]). ISBN 978-84-86862-65-7. | | * García Lorca, Andrés / Fourneau, Francis; ''Desarrollo regional y crisis del del turismo en Andalucía: actas del simposio hispano-francés : Almería, 25-29 de junio de 1991'' p. 207. Ed. Casa de Velázquez ([[1994]]). ISBN 978-84-86862-65-7. |
− |
| |
| | | |
| [[Categoria:Elements urbans]] | | [[Categoria:Elements urbans]] |