6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 69:
Llínea 69: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Toponímia
Durant els sigles XVII i XVIII el terme "Bèlgica" es convertí en un terme administratiu i igualment el nom d'una alegoria que representava la "nimfa dels Països Baixos". El seu abast semàntic, tanmateix, es reduí en la divisió de les dèsset províncies despuix de la [[Guerra dels Huitanta Anys]]. Fon utilisat cada vegada més per parlar exclusivament de les províncies meridionals i dels seus habitants, encara que era un sinònim de ''neerlandés'', el qual els incloïa.<ref>Els [[Estats Units bèlgics]] es coneixien com a ''Verenigde Nederlandse Staten'' o ''Verenigde Belgische Staten'' en [[neerlandés]].</ref> En l'anexió de [[França]],<ref>[[Xavier Mabille]], ''Histoire Politique de la Belgique, facteurs et acteurs de changement'', Éditions du [[CRISP]], Bruxelles, 2000, p. 47-48, {{ISBN|978-2870750728}}.</ref> i la reunió voluntària del Principat de Lieja en la República Francesa,<ref>[[Jacques Liénard]], ''A propos du vote de la réunion à la France émis au Pays de Liège en janvier/février 1973'', in [[Wallonie-France]] n°77, [[Lieja]], [[2008]], p.17, N° dépot 0088398</ref> el terme "belga" es popularisà, per a designar els habitants de les regions de l'actual Regne de Bèlgica. En l'any [[1830]], el terme "Bèlgica" es convertí en el nom oficial.
Durant els sigles XVII i XVIII el terme "Bèlgica" es convertí en un terme administratiu i igualment el nom d'una alegoria que representava la "nimfa dels Països Baixos". El seu abast semàntic, tanmateix, es reduí en la divisió de les dèsset províncies despuix de la [[Guerra dels Huitanta Anys]]. Fon utilisat cada vegada més per parlar exclusivament de les províncies meridionals i dels seus habitants, encara que era un sinònim de ''neerlandés'', el qual els incloïa.<ref>Els [[Estats Units bèlgics]] es coneixien com a ''Verenigde Nederlandse Staten'' o ''Verenigde Belgische Staten'' en [[neerlandés]].</ref> En l'anexió de [[França]],<ref>[[Xavier Mabille]], ''Histoire Politique de la Belgique, facteurs et acteurs de changement'', Éditions du [[CRISP]], Bruxelles, 2000, p. 47-48, {{ISBN|978-2870750728}}.</ref> i la reunió voluntària del Principat de Lieja en la República Francesa,<ref>[[Jacques Liénard]], ''A propos du vote de la réunion à la France émis au Pays de Liège en janvier/février 1973'', in [[Wallonie-France]] n°77, [[Lieja]], [[2008]], p.17, N° dépot 0088398</ref> el terme "belga" es popularisà, per a designar els habitants de les regions de l'actual Regne de Bèlgica. En l'any [[1830]], el terme "Bèlgica" es convertí en el nom oficial.
== Història ==
{{AP|Historia de Bèlgica}}
[[Archiu:Charlemagne-by-Durer.jpg|thumb|[[Carlemany]].]]
=== Primeres époques ===
L'àrea ocupada per Bèlgica ha experimentat significatius canvis demogràfics, polítics i culturals. El primer ben documentat va ser la conquista de la regió per la [[República Romana]] en el [[sigle I a. C.|sigle I a.C.]], seguida en el [[sigle V]] pels [[franc (poble)|francs]] [[poble germà|germànics]]. Estos varen establir el [[Dinastia Merovingia|Regne Merovingi]], que va passar a ser el [[Imperi carolingi]] en el [[sigle VIII]]. Durant la [[Edat Mija]], els Paisos Baixos estaven fragmentats en menuts Estats [[feudal]]s. La major part d'ells es va unir durant els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XV|XV]] en la casa de [[Borgonya]], formant els [[Paisos Baixos borgonyons]]. Estos Estats varen guanyar l'estatut d'autonomia en el [[sigle XV]] i varen ser coneguts des de llavors com les [[Dèsset Províncies]].
[[Archiu:Map Burgundian Netherlands 1477-es.svg|thumb|left|Les [[Dèsset Províncies]] (zones en taronja, marró i groc) i el [[Bisbat de Lieja]] (zona en vert).]]
L'història de Bèlgica es pot distinguir de la dels [[Paisos Baixos]] des del [[sigle XVI]]. La [[Guerra dels Huitanta Anys]] (1568-1648) va provocar la divisió de les Dèsset Províncies en les [[República dels Sèt Paisos Baixos Units|Províncies Unides]] al nort i els [[Paisos Baixos del Sur]] al sur, sent estes governades successivament pels [[Habsburc]] [[Casa d'Àustria|espanyols]] i austríacs.
=== L'independència ===
Fins a la [[independència de Bèlgica]] en 1830, els Paisos Baixos del Sur eren un territori molt codiciat pels conquistadors, sent el teló de fondo de la major part de les guerres franc-espanyoles i franc-austríaques durant els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]]. Despuix de les campanyes de 1794 de les [[Guerres Revolucionàries Franceses]], els Paisos Baixos—que incloïen territoris que mai havien estat baix domini dels Habsburc, com el [[Bisbat de Lieja]]— varen ser invadits per França, terminant en el mando espanyol i austríac en aquella zona. En efecte, la reunificació dels Paisos Baixos com [[Regne Unit dels Paisos Baixos]] va tindre lloc a finals del [[Primer Imperi Francés|Imperi francés]], en 1815, despuix de les campanyes de [[Napoleó]].
El triumfo de la [[Revolució belga]] de 1830 per a independisar-se d'@los Países Bajos es va decidir en la capital, Brusseles, en les cridades [[Quatre Jornades de Brusseles]], baix un Govern Provisional que el seu [[membre més influent era [[Charles Rogier]] i, en la direcció militar com a comandant en cap de l'exiliat espanyol [[Juan Van Halen]]. La breu lluita va portar a l'establiment d'una Bèlgica [[Independència|independent]], [[catolicisme|catòlica]] i neutral, baix un govern provisional.
Des de l'instauració de [[Leopoldo I de Bèlgica|Leopoldo I]] com a rei en 1831, Bèlgica ha segut una [[Monarquia de Bèlgica|monarquia]] [[monarquia constitucional|constitucional]] i una [[democràcia parlamentària]]. Entre l'independència i la [[II Guerra Mundial]], el sistema democràtic va evolucionar d'una [[oligarquia]] caracterisada per dos partits principals, els catòlics i els lliberals, a un sistema de [[sufragi universal]] que ha inclós un tercer, el Partit Socialiste, i un paper fort per als [[sindicat]]s. En els seus orígens, el [[idioma francés|francés]], que era la llengua de la [[noblea]] i la [[burguesia]], era la [[llengua oficial]]. Des de llavors, el país ha desenrollat un sistema bilingüe en neerlandés i francés.
En la [[Conferència de Berlín]] de 1885 es va acordar entregar el [[Congo Belga|Congo]] al rei [[Leopoldo II de Bèlgica|Leopoldo II]] com a possessió privada, cridada [[Estat Lliure del Congo]]. En 1908, es va cedir a Bèlgica com a colónia, passant-se a cridar [[Congo Belga]]. La neutralitat de Bèlgica es va crebantar en 1914, quan [[Alemània]] va invadir Bèlgica com a part del [[Pla Schlieffen]]. Les antigues colónies alemanes de [[Ruanda-Urundi]] —que ara són [[Ruanda]] i [[Burundi]]— varen ser ocupades pel [[Congo Belga]] en 1916. La [[Societat de Nacions]] les va transferir a Bèlgica en 1924. Bèlgica va ser invadida de nou per Alemània en 1940, durant la [[Blitzkrieg]]. Va estar ocupada fins a l'hivern de 1944-45, en que va ser lliberada per les tropes Aliades. El [[Congo Belga]] va accedir a l'independència en 1960, durant la [[Crisis del Congo]], mentres que [[Ruanda-Urundi]] es va independisar en 1962.
=== Primera i Segona Guerra Mundial ===
{{AP|Bèlgica en la Segona Guerra Mundial}}
La [[batalla de Lieja]] va ser l'inici de l'invasió alemana de Bèlgica i la primera batalla de la [[Primera Guerra Mundial]]. Això va supondre un nou estímul a l'identitat flamenca que va començar a gestar-se durant el sigle XIX i que va rebre un impuls polític per part del Govern d'ocupació alemà; durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra]], tota la regió del [[Benelux]] (Bèlgica, els [[Paisos Baixos]], el [[Luxemburc]]) va ser ocupada per la [[Alemània nazi]].
Durant el [[sigle XX]], i especialment des de la [[II Guerra Mundial]], la [[Bèlgica en la Segona Guerra Mundial|història de Bèlgica]] ha estat dominada cada volta més per l'autonomia de les seues dos comunitats principals. Este periodo ha vist un aument en les tensions intercomunals i l'unió de l'Estat belga s'ha posat en qüestió. Per mig de reformes constitucionals en els [[anys 1970|anys 70]] i [[anys 1980|80]], la [[regionalizació]] de l'Estat unitari va conduir a l'establiment d'un [[federalisme|sistema federal]] estructurat en tres nivells, a la creació de comunitats llingüístiques i de governs regionals i a la ratificació d'un acort concebut per a minimisar les tensions llingüístiques. Hui en dia, estes entitats federades sostenen més poder llegislatiu que el parlament bicameral nacional, mentres que el govern nacional encara controla casi tota la recaptació d'imposts, prop del 80% de les finances dels governs comunitaris i regionals, i el 100% de la [[seguritat social]].
== Referències ==
== Referències ==