26 302
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 3:
Llínea 3: + + + +
→Antecedents sobre la personalitat
== Antecedents sobre la personalitat ==
== Antecedents sobre la personalitat ==
[[Manuel Sanchis Guarner]] en l'introducció del llibre "De la meua garbera", de [[Josep Pasqual Tirado]], parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en [[Salvador Guinot]], [[García Girona]] i [[Francesc Ribes]]; definidors, en [[Lluís Revest]], i "valedors" en Gaeta Huguet. Del "definidor", don Lluís Revest, nos havem ocupat en una ocasió anterior, en la que demostrarem documentalment el seu amor a la "[[llengua valenciana]]" i la seua ferma posició front a la “barcelonisació" de la llengua. Hui volem parlar del "valedor" de la llengua vernàcula, l'ilustre patrici castellonenc En '''Gaeta Huguet Segarra''', de qui tan poc se parla, a pesar dels millons de pessetes que va deixar a la [[Fundació Huguet|Fundació]] que porta el seu nom, i que té per finalitat la defensa i promoció de la llengua valenciana, que en [[Castelló]] tots parlaven. Més avant, si Deu vol, nos ocuparem dels "conreadors", casi tots ells colaboradors del Bolletí de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC).
[[Manuel Sanchis Guarner]] en l'introducció del llibre "De la meua garbera", de [[Josep Pasqual Tirado]], parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en [[Salvador Guinot]], [[García Girona]] i [[Francesc Ribes]]; definidors, en [[Lluís Revest]], i "valedors" en Gaeta Huguet. Del "definidor", don Lluís Revest, nos havem ocupat en una ocasió anterior, en la que demostrarem documentalment el seu amor a la "[[llengua valenciana]]" i la seua ferma posició front a la “barcelonisació" de la llengua. Hui volem parlar del "valedor" de la llengua vernàcula, l'ilustre patrici castellonenc En '''Gaeta Huguet Segarra''', de qui tan poc se parla, a pesar dels millons de pessetes que va deixar a la [[Fundació Huguet|Fundació]] que porta el seu nom, i que té per finalitat la defensa i promoció de la llengua valenciana, que en [[Castelló]] tots parlaven. Més avant, si Deu vol, nos ocuparem dels "conreadors", casi tots ells colaboradors del Bolletí de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC).
El llegat de Gaetà Huguet Breva, es concretà especialment en l'obra de son fill, Gaetà Huguet i Segarra, durant el temps de la [[II República]]. De son pare va heretar les idees polítiques i socials, la seua passió valencianista i l'amor a la llengua del seu poble -tal volta en una atra orientació i concepció-, i el profunt sentit religiós que marcarà la seua vida i del qual encara donen testimoni els seus parents.
Gaetà Huguet Segarra, no era son pare, i encara que identificat en el nacionalisme valencià d'aquell, mai actuà en un ferm aplom que l'apartara de la subordinació cultural al catalanisme que inocentment acabà potenciant en iniciatives com l'elaboració de les [[Bases del 32]] que amparà baix el seu mecenage, o l'orientació que la [[Fundació Huguet|fundació]] que du el seu nom encarrilà una vegada mort.
== Dades biogràfiques ==
== Dades biogràfiques ==