Canvis

[[Manuel Sanchis Guarner]] en l'introducció del llibre “De la meua garbera”, de Josep Pasqual Tirado, parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en Salvador Guinot, Garcia Girona i Francesc Ribes; definidors, en Lluïs Revest; i valedors, en Gaeta Huguet i Segarra (Castelló, [[1882]]-[[1959]]).  

[[Manuel Sanchis Guarner]] en l'introducció del llibre “De la meua garbera”, de Josep Pasqual Tirado, parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en Salvador Guinot, Garcia Girona i Francesc Ribes; definidors, en Lluïs Revest; i valedors, en Gaeta Huguet i Segarra (Castelló, [[1882]]-[[1959]]).

El llegat de [[Gaeta Huguet i Breva]], es concretà especialment en l’obra de son fill, durant el temps de la II Republica. De son pare va heretar les idees polítiques i socials, la seua passió valencianista, l’amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religiós de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents.  

El llegat de [[Gaeta Huguet i Breva]], es concretà especialment en l'obra de son fill, durant el temps de la II República. De son pare va heretar les idees polítiques i socials, la seua passió valencianista, l'amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religiós de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents.  

Gaetà Huguet Segarra estava identificat en el nacionalisme valencianista de son pare, pero actuà en una época en que este nacionalisme estava més floreixent, i en aquell moment històric la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteraries, encara que se distinguira més com a polític que com a escritor, d’ell nomes es coneix un llibre, titulat “Els valencians de secà”.  

Gaetà Huguet Segarra estava identificat en el nacionalisme valencianiste de son pare, pero actuà en una época en que este nacionalisme estava més floreixent, i en aquell moment històric la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteràries, encara que se distinguira més com a polític que com a escritor, d'ell només es coneix un llibre, titulat “Els valencians de secà”.  

Acció Republicana de Castelló, heretà el pensament d’Huguet Breva i la tradició del federalisme de Francesc Pi i Margall, encapçalada per jovens com Huguet i Segarra, Ferran Vivas, Miquel i Francesc Peña Masip…, durant la dictadura de Primo de Rivera, les seues finalitats eren: acabar en la Monarquia i el caciquisme, criticant la dictadura i tornar a la Republica, se disolgué en [[1931]].  

Acció Republicana de Castelló, heretà el pensament d'Huguet Breva i la tradició del federalisme de Francesc Pi i Margall, encapçalada per jòvens com Huguet i Segarra, Ferran Vivas, Miquel i Francesc Peña Masip…, durant la dictadura de Primo de Rivera, les seues finalitats eren: acabar en la Monarquia i el caciquisme, criticant la dictadura i tornar a la república, se disolgué en [[1931]].  

Gaetà Huguet i Segarra, va ser l’encarregat de propondre a la Castellónenca la redacció de les bases ortografiques, i és u dels firmants del compromís ortogràfic de [[Castelló]], de l’any [[1932]], pero tots sabem que aquelles bases eren purament ortografiques i provisionals sense tocar la morfología, sintaxis i vocabulari: ningun fill de Castelló les hauria firmat si haveren dit que anaven a introduir per mig d’elles la “normalitzacio” catalana, ara oficial, en menyspreu de la dolça llengua de Castelló, que ells tan estimaven. Dit accord no va tindre ressó en la prensa de Castelló, ni al dia següent, ni a la semana ni al mes, no apareix cap noticia.  

Gaetà Huguet i Segarra, va ser l'encarregat de propondre a la Castellónenca la redacció de les bases ortogràfiques, i és u dels firmants del compromís ortogràfic de [[Castelló]], de l'any [[1932]], pero tots sabem que aquelles bases eren purament ortogràfiques i provisionals sense tocar la morfología, sintàxis i vocabulari: ningún fill de Castelló les hauria firmat si haveren dit que anaven a introduir per mig d'elles la “normalitzacio” catalana, ara oficial, en menyspreu de la dolça llengua de Castelló, que ells tan estimaven. Dit ''accord'' no va tindre resò en la prensa de Castelló, ni al dia següent, ni a la semana ni al mes, no apareix cap notícia.  

D. Josep Mª Guinot i Galàn, ([[Artana]] [[1907]]-[[Castelló]] [[2005]]), filolec castellonenc, fundador de l’associació cultural castellonenca [[Cardona i Vives]], i acadèmic d’honor de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] ([[RACV]]), referint-se a d’elles diu: “…6. Les “normes” varen conseguir el seu objectiu, unificar l’escritura valenciana, pero a un preu molt alt: la subordinació de la llengua valenciana a la codificació fabriana, escomençant per l’ortografia i seguint per la morfologia, sintaxis i vocabulari. Eixa conversió, eixe assombrós canvi, ha segut obra d’habilissims prestidigitadors, principalment Carles Salvador i [[Manuel Sanchis Guarner]], que Deu els tinga en la Glòria, qui escrigueren sengles gramatiques fent de moment certes concessions al valencià pero en el proposit d’anar aproximant-se poc a poc, no sols a la total ortografia de l’Institut, sino a la completa codificacio fabriana. El resultat ha segut esta llengua hibrida, de base valenciana pero catalanisada, que no agrada a ningu, i que oficialment s’impossa per la Generalitat actual, avalada pels pancatalanistes i consentida, quan no defesa a ultrança, per un nucleu universitari que s’obstina en negar-li a la nostra llengua el titul de “llengua valenciana” i el dret a ser cultivada lliterariament” ([[Las Provincias]], octubre [[1988]]).

D. [[Josep Mª Guinot]] i Galan, ([[Artana]] [[1907]]-[[Castelló]] [[2005]]), filòlec castellonenc, fundador de l'associació cultural castellonenca [[Cardona Vives]], i acadèmic d'honor de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] ([[RACV]]), referint-se a d'elles diu:  

Huguet organisava en [[agost]] de [[1933]], la “Colònia Escolar Valencianista” (de Sant Pau, Albocasser), i en [[1935]], impulsaria la constitució de “Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes”, entitat cultural de relació en totes les entitats valencianistes, mantenint contactes en organisacions de Catalunya, Galicia i les Vascongades.  

 

Huguet organisava en [[agost]] de [[1933]], la “Colònia Escolar Valencianista” (de Sant Pau, Albocàsser), i en [[1935]], impulsaria la constitució de “Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes”, entitat cultural de relació en totes les entitats valencianistes, mantenint contactes en organisacions de Catalunya, Galicia i les Vascongades.  

En [[1934]], destacava la figura de Gaetà Huguet i Segarra, dins del Grup Valencianista d’Esquerra, formant part d’Esquerra Republicana del País Valencià, junt als partits Acción Republicana Nacional, de [[Manuel Azaña]], i el Partido Republicano-Radical-Socialista-Independiente, sent president del nou partit, Francesc Casas Sala, ocupant les vicepresidencies, Huguet, Sangüesa i Juan Manuel Añó. Desfent-se a finals de [[1935]]. Despuix militaria en Esquerra Republicana de Castelló i en Esquerra Valenciana.  

En [[1934]], destacava la figura de Gaetà Huguet i Segarra, dins del Grup Valencianista d’Esquerra, formant part d’Esquerra Republicana del País Valencià, junt als partits Acción Republicana Nacional, de [[Manuel Azaña]], i el Partido Republicano-Radical-Socialista-Independiente, sent president del nou partit, Francesc Casas Sala, ocupant les vicepresidencies, Huguet, Sangüesa i Juan Manuel Añó. Desfent-se a finals de [[1935]]. Despuix militaria en Esquerra Republicana de Castelló i en Esquerra Valenciana.