Canvis

Manuel Sanchis Guarner en l’introducció del llibre “De la meua garbera”, de Josep Pasqual Tirado, parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en Salvador Guinot, Garcia Girona i Francesc Ribes; definidors, en Lluïs Revest; i valedors, en Gaeta Huguet i Segarra (Castelló, [[1882]]-[[1959]]).  

[[Manuel Sanchis Guarner]] en l'introducció del llibre “De la meua garbera”, de Josep Pasqual Tirado, parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en Salvador Guinot, Garcia Girona i Francesc Ribes; definidors, en Lluïs Revest; i valedors, en Gaeta Huguet i Segarra (Castelló, [[1882]]-[[1959]]).  

El llegat de [[Gaeta Huguet i Breva]], es concretà especialment en l’obra de son fill, durant el temps de la II Republica. De son pare va heretar les idees polítiques i socials, la seua passió valencianista, l’amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religiós de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents.  

El llegat de [[Gaeta Huguet i Breva]], es concretà especialment en l’obra de son fill, durant el temps de la II Republica. De son pare va heretar les idees polítiques i socials, la seua passió valencianista, l’amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religiós de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents.  

En giner de [[1937]], i trobant-se incomodo en un [[Castelló]] dominat per forces extremistes, s’en anà a Paris, despuix a Montpeller fugint dels alemans i a [[Marsella]] per a més tart recalar en Andorra, uns tres anys. En l’any [[1954]], torna a Castelló, vivint tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (familia de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees politiques. Durant la seua ausencia, un familiar seu, que gosava de poders, va anar venent-li finques, pero encara va quedar en bona possicio economica, per mes que li venguera la seua celebre “Masia de Benicassim”.  

En giner de [[1937]], i trobant-se incomodo en un [[Castelló]] dominat per forces extremistes, s’en anà a Paris, despuix a Montpeller fugint dels alemans i a [[Marsella]] per a més tart recalar en Andorra, uns tres anys. En l’any [[1954]], torna a Castelló, vivint tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (familia de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees politiques. Durant la seua ausencia, un familiar seu, que gosava de poders, va anar venent-li finques, pero encara va quedar en bona possicio economica, per mes que li venguera la seua celebre “Masia de Benicassim”.  

Els reconeiximents ad esta gran persona (son pare), han sigut escasos, el 9 d’octubre de [[1932]], l’[[Ajuntament de Valéncia]] inaugurà un carrer en el seu nom en el barri de Russafa, bella llapida que el franquisme s’encarregà d’arrancar en [[1939]], sense tornar mai més al seu lloc.  

Els reconeiximents ad esta gran persona (son pare), han sigut escasos, el 9 d’octubre de [[1932]], l’[[Ajuntament de Valéncia]] inaugurà un carrer en el seu nom en el barri de Russafa, bella llapida que el franquisme s’encarregà d’arrancar en [[1939]], sense tornar mai més al seu lloc.

Hui en dia, en la ciutat de [[Castelló]], tenim un polideportiu i un colege en el nom de Gaetà Huguet.

Hui en dia, en la ciutat de [[Castelló]], n´hi ha un polideportiu i un colege en el nom de Gaetà Huguet.

== Referències ==

== Referències ==