Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
El '''Estatut d'Autonomia''' és la norma institucional bàsica espanyola d'una [[comunitat autònoma|comunitat]] o d'una [[ciutat autònoma]], reconeguda per la [[Constitució espanyola de 1978]] en el seu artícul 147 i l'aprovació del qual es porta a terme per mig de [[Llei Orgànica (Espanya)|Llei Orgànica]], tipo de norma que requerix el vot favorable de la [[majoria absoluta]] del [[Congrés dels Diputats d'Espanya|Congrés dels Diputats]] en una votació final sobre el conjunt del proyecte. En ell s'arrepleguen, a lo manco, la denominació de la Comunitat, la delimitació territorial, la denominació, organisació i sèu de les institucions autònomes, les competències assumides i, si és procedent, els principis del règim llingüístic.
{{cita|Dins dels térmens de la present Constitució, els Estatuts seran la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma i l'Estat els reconeixerà i ampararà com partix integrant del seu ordenament jurídic.|''[[Constitució espanyola de 1978]]''}}
Els Estatuts d'Autonomia formen part de l'ordenament jurídic de l'Estat pero el seu règim d'elaboració i aprovació és distint del restant de les lleis.
== Antecedents ==
Els ''furs locals'', ''furs municipals'' o ''furs'' eren els [[estatut|estatuts jurídics]] aplicables en un determinat regne medieval o a determinades localitats, depenent del cas, la finalitat del qual era regular la vida local, establint un conjunt de [[norma jurídica|normes]], [[drets]] i [[privilegis]], otorgats pel [[Monarca|rei]], el [[senyor]] de la terra o el propi [[*concejo (història)|*concejo]], és dir, les lleis pròpies d'un lloc. Va ser un sistema de [[dret local]] utilisat en la [[Península Ibèrica]] a partir de la [[Edat Mija]] i va constituir la [[font del Dret|font]] més important del Dret altomedieval espanyol. L'historiografia ha establit "famílies de furs" en funció de l'identitat i adaptació del seu contingut al d'un "tronc" que va ser estenent-se a moltes atres localitats, en cadascun dels regnes medievals peninsulars:<ref>La enumeración es de [[Miguel Artola]] ''Diccionario Temático'' en ''Enciclopedia de Historia de España'' Alianza Editorial, pg. 538</ref>
* [[Furs de Valéncia]]
* [[Fur de Lleó]]
* [[Fur de Sahagún]]
* [[Fur de Benavente]]
* [[Fur de Logronyo]]
* [[Fur de Toledo]]
* [[Fur de Conca-Terol]] ([[Fur de Conca]], [[Fur de Terol]], [[Fur de Terol i Albarracín]] o [[Fur d'Albarracín]], que són extensió del [[Fur de Sepúlveda]])<ref>http://www.maderuelo.com/historia_y_arte/historia/h_media_fuero.html </ref>
* [[Fur de Jaca]] o de Jaca-*Estella
* [[Fur de Saragossa]]
* [[Fur de Lleida]]
* [[Fur de Còrdova]]
== Règims autonòmics ==
Hi ha tres formes d'accedir a l'autonomia.
* ''' Via Llenta. Per mig de l'artícul 143''' de la Constitució Espanyola, s'accedix a l'autonomia "reduïda" que va ser pensada per a les comunitats "no històriques", és dir, totes aquelles que no havien plebiscitat afirmativament Estatuts d'Autonomia durant la [[Segona República Espanyola|II República]].
::Poden accedir a ella totes les províncies limítrofes que tinguen elements històrics, culturals i territorials comuns (artícul 143). També es pot formar una comunitat autònoma, quan aixina ho expresse l'interés nacional, que ve determinat per les Corts Generals, cas de Madrit (artícul 144).
L'iniciativa del procés la tenen les diputacions provincials o cabildos insulars i les 2/3 parts dels municipis la població dels quals represente a lo manco, la majoria del cens electoral de cada província o illa. Estos requisits deuen ser complits en el determini de 6 mesos des del primer acort adoptat al respecte. Esta iniciativa en el cas de no prosperar, podrà reiterar-se passats cinc anys.
{{Traduït de|es|Estatuto de Autonomía}}
Pàgina nova, en el contingut: « El '''Estatut d'Autonomia''' és la norma institucional bàsica espanyola d'una comunitat o d'una ciutat autònoma, reconeguda per...»
El '''Estatut d'Autonomia''' és la norma institucional bàsica espanyola d'una [[comunitat autònoma|comunitat]] o d'una [[ciutat autònoma]], reconeguda per la [[Constitució espanyola de 1978]] en el seu artícul 147 i l'aprovació del qual es porta a terme per mig de [[Llei Orgànica (Espanya)|Llei Orgànica]], tipo de norma que requerix el vot favorable de la [[majoria absoluta]] del [[Congrés dels Diputats d'Espanya|Congrés dels Diputats]] en una votació final sobre el conjunt del proyecte. En ell s'arrepleguen, a lo manco, la denominació de la Comunitat, la delimitació territorial, la denominació, organisació i sèu de les institucions autònomes, les competències assumides i, si és procedent, els principis del règim llingüístic.
{{cita|Dins dels térmens de la present Constitució, els Estatuts seran la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma i l'Estat els reconeixerà i ampararà com partix integrant del seu ordenament jurídic.|''[[Constitució espanyola de 1978]]''}}
Els Estatuts d'Autonomia formen part de l'ordenament jurídic de l'Estat pero el seu règim d'elaboració i aprovació és distint del restant de les lleis.
== Antecedents ==
Els ''furs locals'', ''furs municipals'' o ''furs'' eren els [[estatut|estatuts jurídics]] aplicables en un determinat regne medieval o a determinades localitats, depenent del cas, la finalitat del qual era regular la vida local, establint un conjunt de [[norma jurídica|normes]], [[drets]] i [[privilegis]], otorgats pel [[Monarca|rei]], el [[senyor]] de la terra o el propi [[*concejo (història)|*concejo]], és dir, les lleis pròpies d'un lloc. Va ser un sistema de [[dret local]] utilisat en la [[Península Ibèrica]] a partir de la [[Edat Mija]] i va constituir la [[font del Dret|font]] més important del Dret altomedieval espanyol. L'historiografia ha establit "famílies de furs" en funció de l'identitat i adaptació del seu contingut al d'un "tronc" que va ser estenent-se a moltes atres localitats, en cadascun dels regnes medievals peninsulars:<ref>La enumeración es de [[Miguel Artola]] ''Diccionario Temático'' en ''Enciclopedia de Historia de España'' Alianza Editorial, pg. 538</ref>
* [[Furs de Valéncia]]
* [[Fur de Lleó]]
* [[Fur de Sahagún]]
* [[Fur de Benavente]]
* [[Fur de Logronyo]]
* [[Fur de Toledo]]
* [[Fur de Conca-Terol]] ([[Fur de Conca]], [[Fur de Terol]], [[Fur de Terol i Albarracín]] o [[Fur d'Albarracín]], que són extensió del [[Fur de Sepúlveda]])<ref>http://www.maderuelo.com/historia_y_arte/historia/h_media_fuero.html </ref>
* [[Fur de Jaca]] o de Jaca-*Estella
* [[Fur de Saragossa]]
* [[Fur de Lleida]]
* [[Fur de Còrdova]]
== Règims autonòmics ==
Hi ha tres formes d'accedir a l'autonomia.
* ''' Via Llenta. Per mig de l'artícul 143''' de la Constitució Espanyola, s'accedix a l'autonomia "reduïda" que va ser pensada per a les comunitats "no històriques", és dir, totes aquelles que no havien plebiscitat afirmativament Estatuts d'Autonomia durant la [[Segona República Espanyola|II República]].
::Poden accedir a ella totes les províncies limítrofes que tinguen elements històrics, culturals i territorials comuns (artícul 143). També es pot formar una comunitat autònoma, quan aixina ho expresse l'interés nacional, que ve determinat per les Corts Generals, cas de Madrit (artícul 144).
L'iniciativa del procés la tenen les diputacions provincials o cabildos insulars i les 2/3 parts dels municipis la població dels quals represente a lo manco, la majoria del cens electoral de cada província o illa. Estos requisits deuen ser complits en el determini de 6 mesos des del primer acort adoptat al respecte. Esta iniciativa en el cas de no prosperar, podrà reiterar-se passats cinc anys.
{{Traduït de|es|Estatuto de Autonomía}}